Tal dia com avui de l’any 1945, fa 80 anys, a les aigües del mar Bàltic —davant de la costa de l’illa de Bornholm— i en el context dels darrers mesos de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el submarí soviètic S-13 —comandat pel capità Marinesko— torpedinava el Wilhelm Gustloff, un antic vaixell de creuers reconvertit a vaixell-hospital. Aquest vaixell-hospital transportava 300 tripulants, 1.000 cadets de l’Acadèmia de Submarinistes acabats de graduar, 375 infermeres de l’Armada alemanya i 9.000 refugiats civils (homes, dones i nens) que havien estat evacuats del port de Danzig (aleshores, Alemanya; però amenaçat per l’avanç de les tropes de l’Exèrcit Roig soviètic) per a ser traslladats al port de Kiel.

Aquell incident es va produir a les 21.00 hores, amb la llum de la lluna apagada per una intensa capa de núvols, amb una temperatura a coberta de -15 graus i amb les aigües del mar parcialment congelades. En aquell moment, al pont de govern del vaixell-hospital, van rebre un missatge informant que s’aproximava un dragamines, i el capità Petersen (oficial de la marina civil) va ordenar obrir tots els focus per a evitar una col·lisió. Per aquest motiu, el submarí soviètic S-13 va localitzar el vaixell alemany. Segons la investigació posterior, duta a terme per les autoritats soviètiques, Marinesko sabia que l'embarcació que tenia a l’abast era un vaixell-hospital, però malgrat tot va ordenar torpedinar-lo.

El primer torpede va impactar a la coberta de les sales de convalescència i va matar totes les infermeres i els malalts. I el segon, a la sala de màquines i el vaixell va quedar a les fosques. Tot seguit, el Gustloff es va començar a inclinar i el pànic es va apoderar de la tripulació i del passatge, i en va ser impossible una evacuació ordenada. Centenars de persones van saltar a l’aigua per la borda o a través dels ulls de bou. D’altres es van suïcidar, pensant que havia arribat la seva fi. El capità Petersen va llançar diversos SOS i al cap d’una estona diversos vaixells van acudir al rescat dels nàufrags. Van ser rescatades 1.239 persones —entre les quals, un nadó que havia quedat sol—. Però en van morir més de 9.300, atrapades al vaixell o congelades a les aigües.

Des de llavors, el torpedinament i enfonsament del vaixell-hospital Gustloff, amb un saldo de víctimes mortals que multiplicava per sis les del Titanic (1912) o per nou les del Principessa Mafalda (1927), és considerada la pitjor tragèdia de la història de la navegació.