Tal dia com avui de l’any 1962, fa 60 anys, es produïa una gran tempesta per efecte del fenomen de la gota freda, que va provocar el desbordament de les rieres i dels rius del Vallès Occidental i del Maresme. Aquella riuada es va emportar centenars d’habitatges i de fàbriques situades en zones properes als cursos fluvials, o, fins i tot, a l’interior dels llits dels rius. Segons les fonts oficials, aquella riuada es va saldar amb el tràgic balanç de 441 morts i 374 desapareguts. Aquella matinada van caure 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores i els cursos fluvials van assolir màxims de 5.000 metres cúbics per segon (10 vegades el cabal mig de l’Ebre).

Les localitats més afectades van ser Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola, Ripollet, i Mollet. Durant els anys immediatament anteriors, els propietaris dels terrenys —persones molt relacionades amb el règim franquista— havien aconseguit que els ajuntaments —governats per elements de l'aparell polític franquista— autoritzessin la construcció d'habitatges i de fàbriques sobre les zones inundables, malgrat l'evident perill que representava. Eren els anys de les primeres onades immigratòries procedents del sud peninsular i la zona que resultaria devastada s'havia omplert de famílies d'extracció humil i de condició obrera.

Els barris de les Arenes i de l'Escardívol —a Rubí—; d’Egara —a Terrassa— i dels Rosers —a Sant Quirze— van desaparèixer literalment arrossegats per les aigües. També algunes fàbriques del “triangle de la mort” quedarien materialment arrasades. I en aquell escenari dantesc, el règim franquista va ser incapaç de donar una resposta. L’ajut va arribar a través de la solidaritat popular i de l’Església catalanes; i de les organitzacions internacionals (que van tenir veritables problemes a les duanes espanyoles per fer arribar el material humanitari fins a les zones devastades). Fins passat un any  no es recuperarien les infraestructures viàries destruïdes pel temporal.

Imatge principal: Una tràgica gota freda colpeja el Vallès i el Maresme. Font: Museu de Terrassa.