Tal dia com avui de l’any 1705, fa 319 anys, i en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), el Dietari de la Generalitat de Catalunya consignava que les tropes austriacistes, comandades pel general Joan Baptista Basset i formades per regiments anglesos i neerlandesos i companyies de maulets valencians; havien entrat a València cap-i-casal. La investigació historiogràfica revela que l’entrada dels austriacistes va ser pacífica; perquè, prèviament, el poble menut de València cap-i-casal havia fet el mateix que el de Barcelona el 9 d’octubre anterior: forçar les autoritats municipals i forals a obrir les portes als exèrcits austriacistes.
Segons el Dietari de la Generalitat, el govern de Catalunya va ordenar l’encesa de fogueres “en la present casa de la Deputació” (Palau de la Generalitat), “palau reial” (en aquell moment, la cort de Carles d’Habsburg, que residia de forma permanent a Barcelona), “presons i obra nova” (masmorres i altres infraestructures de la Generalitat) i a “les cases del General i de la Bolla” (els edificis propietat de la Generalitat). També s’ordenava l’encesa d’una “alimària” (una gran foguera) al “Portal de Mar” (actual Pla de Palau, que era un dels espais urbans reservats a les grans concentracions festives com les revetlles populars de l’època).
La mateixa consignació diu que aquella encesa de fogueres eren “per la alegre notícia de haver-se posat la ciutat i regne de València, baix la suau i amabilíssima domini del rei nostre senyor (Carles), que Déu guardi”. No obstant això, Carles d’Habsburg no viatjaria a València fins al cap d’uns mesos. El 3 d’octubre de 1706, va entrar a València cap-i-casal i va ser aclamat com a rei pel poble menut. I una setmana més tard (10 d’octubre de 1706), després d’una ràpida negociació amb els estaments, va jurar els Furs de València i les Corts el van proclamar rei. Carles d’Habsburg va ser l’últim monarca que va jurar la llei sobirana dels valencians.