Tal dia com avui de l’any 1766, fa 256 anys, Manuel d’Amat i Junyent, virrei hispànic del Perú, inaugurava la plaça de bous d’Acho, a Lima (llavors capital del virregnat espanyol del Perú); que seria el primer cos taurí estable i el primer edifici d’espectacles de masses a Amèrica. La plaça de bous d’Acho, amb una capacitat inicial per a 20.000 espectadors, va ser construïda fora del clos murallat de la ciutat (a la riba dreta del riu Rimac); i formaria part d’un ambiciós projecte urbanístic promogut pel virrei Amat; que pretenia transformar Lima en una ciutat de fesomia europea. Durant aquella etapa es va construir, també, el Parque de las Aguas, inspirat clarament en els grans jardins públics de les capitals europees, i que es convertiria en el nou indret d’esbarjo de les oligarquies colonials de Lima.

Manuel d’Amat havia nascut a Vacarisses (Vallès Occidental) l’any 1704, en una família de la petita noblesa local estretament vinculada amb l’aparell funcionarial hispànic a Catalunya. El seu avi havia participat en la repressió dels “tremendos”, la revolta popular i antisenyorial de Manresa —1688— ordenada pel virrei hispànic Enríquez de Cabrera, i que s’havia saldat amb l’execució de la Fadulla, la primera activista de la història de Catalunya. El seu pare havia combatut al bàndol borbònic durant la Guerra de Successió hispànica (1705-1715). Per aquest motiu els Amat serien recompensats pel règim borbònic. Manuel —tot i que no sabia parlar castellà i era cèlebre pel seu mal caràcter— seria nomenat virrei del virregnat que generava més rendes a la corona espanyola; amb l’objectiu d’acabar amb la corrupció que corcava aquella administració colonial. 

En el moment que Amat va arribar a Lima (1761) la capital tenia 60.000 habitants i era l'urbs més poblada de l’Amèrica colonial hispànica. Per tenir una idea del que això representava direm que, en aquell mateix moment, Barcelona en tenia 100.000 i València 80.000. Però el terratrèmol de 1746 (vint anys abans) havia convertit la ciutat en un camp de runes, i la primera recuperació s’havia bastit de forma anàrquica. Amat pretenia ordenar urbanísticament la ciutat; i, sobretot, dotar-la dels equipaments públics d’una gran capital. En aquella època, les corrides de bous eren el principal espectacle de masses a la metròpoli i a l’Amèrica colonial. A la península s’havia iniciat la construcció de cossos taurins estables i de jardins públics, que inspirarien el projecte d’Amat. Per aquest motiu, a Lima es coneix Amat com el virrei urbanista.