Tal dia com avui de l’any 1640, fa 384 anys, a Barcelona esclatava una Revolució —que seria anomenada dels Segadors— i que conduiria a la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59). Aquella jornada, que coincidia amb la festivitat de Corpus Christi, va ser anomenada “Corpus de Sang”, pel clima d’extrema violència que es va desplegar sobre la ciutat de Barcelona. En aquell conflicte es van enfrontar el poble menut de la capital catalana i els jornalers segadors procedents de la Catalunya Vella (que estaven acampats al Pla de Barcelona a l’espera de ser contractats) contra l’aparell hispànic al Principat (el virrei, els seus oficials i la seva soldadesca, i els jutges de la Reial Audiència). 

A migdia, el virrei hispànic Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, veient la seva vida amenaçada, va decidir fugir de la ciutat i embarcar-se a la Galera Reial, que estava fondejada davant de la platja de Montjuïc. Segons les fonts documentals va saltar la muralla per la zona de Santa Madrona (actualment, avinguda del Paral·lel) a través de les teulades de les Drassanes. Les mateixes fonts confirmen que el van acompanyar un grup de cavallers del braç militar català, no per les simpaties que despertava Santa Coloma (era profundament odiat pel conjunt de la societat catalana per la seva actitud condescendent amb els abusos i els crims de la soldadesca hispànica sobre la població civil catalana), sinó per què es volia evitar que fos assassinat. 

El Dietari de la Generalitat revela que, un cop a la platja de Montjuïc, el virrei hispànic va rebutjar la protecció dels cavallers catalans i els va empènyer a tornar a l’interior de la ciutat per a calmar els aldarulls. Mentrestant, des de la Galera Reial havien botat una barqueta, tripulada per soldats hispànics, que es dirigia a la platja per embarcar i evacuar Santa Coloma. El mateix dietari diu que els cavallers catalans, van retornar a Barcelona abans que la barqueta toqués terra i van perdre el contacte amb el virrei. Però, passades les hores, un grup de segadors van trobar el cadàver de Santa Coloma estès sobre la sorra de la platja de Montjuïc amb signes evidents d’una mort violenta (havia estat insistentment colpejat i repetidament apunyalat).

Pau Claris, president de la Generalitat, tot i que havia estat víctima de les maniobres repressives de Santa Coloma, va ordenar una investigació i va oferir una important recompensa a qui pogués aportar alguna dada. Però no va obtenir cap resultat. En canvi, tres mesos més tard, el rei hispànic Felip IV va declarar, formalment, la guerra a Catalunya. Aquella maniobra era la culminació d’una llarga crisi social i política fabricada per la cancelleria hispànica que pretenia una intervenció militar a Catalunya, la liquidació de les institucions de govern catalanes i l’execució de les classes dirigents del país. Una de les principals causes que va esgrimir Felip IV per declarar la guerra a Catalunya va ser “por haber dado muerte al virrei”.