Tal dia com avui de l’any 1835, fa 189 anys, un grup de voluntaris liberals espanyols, que actuaven militaritzats i enquadrats en un regiment anomenat Tiradores de Isabel II i comandat per un oficial espanyol anomenat José Rodríguez, assaltaven el monestir de Ripoll, assassinaven dos monjos i es lliuraven al saqueig, profanació i destrucció del temple, dels panteons comtals del Casal de Barcelona, de la sagristia i de l’arxiu. Pocs dies abans d’aquells fets, els Tiradores (una reunió de delinqüents excarcerats per combatre els carlins) havien tingut una participació destacada en l’explosió de violència de Barcelona, anomenada Bullanga (25 de juliol de 1835) que s’havia saldat amb l’incendi i la destrucció de diversos convents i de la fàbrica Bonaplata (la introductora de la màquina de vapor en la indústria peninsular).

Des dels fets Barcelona fins al saqueig del monestir de Ripoll, els Tiradores havien deambulat per les comarques centrals del país, sembrant el terror per on passaven. Manuel Llaudet, capità general de Catalunya, que després de la Bullanga els havia expulsat de Barcelona, va notificar: “El estado de indisciplina en que se halla el regimiento de Tiradores de Isabel II”. Totalment incontrolats, van passar per Vic i per Berga i, finalment, el 9 d’agost de 1835, es van apostar als afores de la vila de Ripoll. Després d’un abundós dinar amb vitualles que havien robat pels voltants i en estat d’embriaguesa, van assaltar Ripoll, sense que la Milícia Urbana de la vila els pogués aturar. Un cop a l’interior de Ripoll, i convertits en una turba d’assassins, es van dirigir cap al seu objectiu: el monestir.

A l’interior del monestir van assassinar dos monjos i en van deixar un altre malferit, van profanar el temple: van destruir les estàtues, l’orgue, els símbols cristians, van robar els objectes litúrgics i van profanar els panteons comtals, escopint sobre els ossos dels comtes catalans i amuntegant i carbonitzant les restes en una gran foguera encesa al mig del temple, mentre es proferien consignes pretesament progressistes i obertament anticatalanes. Enmig d’aquella orgia de violència, José Rodríguez va clamar: “¡Al archivo, vamos a quemar el archivo!”. La turba es va dirigir a l’arxiu, el va incendiar i amb aquell foc es va perdre el fons documental més important de l’alta edat mitjana catalana i el que millor explicava el procés de creació i formació de la nació catalana.