Tal dia com avui de l’any 1835, fa 189 anys, a Zegama (Guipúscoa), i en el context de la I Guerra Carlina (1833-1840), moria Tomás de Zumalakarregi e Imaz, general de l’exèrcit carlí del nord. Segons la versió oficial, Zumalakarregi va ser abastat per una bala rebotada mentre era al balcó d’un edifici, controlant els moviments de les seves tropes, que estrenyien el setge sobre Bilbao. Segons aquesta mateixa versió, el 23 de juny del 1835, a primera hora del matí, el general Zumalakarregi era a la balconada de Kintana Enea (un palauet edificat sobre un turó que domina l’antic port fluvial de la ciutat) quan una bala disparada des de l’església de Sant Nicolau (a més de 500 metres) el va tocar a una cama i li va provocar una espectacular ferida sagnant.

Zumalakarregi va ser immediatament evacuat al quarter reial de Carles de Borbó —el pretendent carlí— a Durango. Va ser transportat damunt d’un sofà requisat en una fonda i a espatlles d’un grup de voluntaris carlins, que van cobrir a peu els 35 quilòmetres que separen els dos punts, en tan sols sis hores. No obstant això, en arribar al quarter reial, Zumalakarregi es va negar a ser atès pel metge de cambra Vicente González de Grediaga, i va demanar als seus voluntaris que el traslladessin fins a Zegama, a 60 quilòmetres de Durango. Després de dotze hores de camí, el seguici va arribar a destí, i Zumalakarregi va ser atès a casa de la seva germana per un sanador rural de confiança, que ja no va poder fer res per a aturar la infecció.

El dia 23, a les sis de la tarda, Zumalakarregi, el militar més victoriós del conflicte a la zona nord (no havia passat mai per una acadèmia militar, però havia derrotat a professionals com Espartero o com Espoz y Mina), moria a causa d’una septicèmia. D'ençà d’aquell moment, una aurèola de misteri va envoltar aquella desaparició. Ningú no entenia que una bala disparada des de tan lluny hagués causat aquella ferida. I ningú no entenia que Carles de Borbó s’hagués negat a acudir al funeral del seu general més victoriós. Ràpidament, es va estendre la brama que Zumalakarregi havia estat víctima d’una conspiració ordida dins de les mateixes files carlines (per oficials antiforalistes), i això va causar un efecte devastador en la moral de l’exèrcit carlí.