Si els barons del PSOE fossin aquell grup de marrecs que pretén fer-la sempre grossa a l’escola, Emiliano García-Page seria el líder de la banda del pati. El president de Castella-la Manxa, candidat a la reelecció a les eleccions autonòmiques 2023 del pròxim 28-M, ha basat bona part de la construcció de la seva personalitat política en dos aspectes: reivindicar-se com l’autèntic mascle ibèric assentat a la Meseta i allunyat del progressisme madrileny, i destil·lar mania cap a Catalunya i l’independentisme.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
La direcció del PSOE no pot fer Page fora de classe. És un bon candidat a Castella-la Manxa i per això hi governa amb majoria absoluta. Ha aconseguit esborrar Podemos del mapa d’aquell territori, i s’enfronta tot sol a la suma de la dreta del PP i Vox. Ara bé, el laboratori de Pedro Sánchez tem que Page s’hagi submergit massa en el paper d’enfant terrible i li acabi sortint el tret per la culata. Fonts de la direcció del PSOE apunten que fora de Madrid, a vegades, va bé jugar la carta de diferenciar-se de les polítiques de Ferraz, segons el que convingui allà on ets candidat; però que la imatge d’algú que constantment renega dels seus superiors tampoc no és agradable per l’electorat, i supliquen que això no el castigui electoralment.
Un dels embats més grans que ha mantingut Page amb Pedro Sánchez, per exemple, s’ha produït durant aquest darrer any electoral. I té relació, evidentment, amb Catalunya. “No és tolerable pactar amb delinqüents”, va manifestar el passat mes de desembre Page quan el president del govern espanyol va modificar el Codi Penal per reformar els delictes de sedició i de malversació. Per molt que la persecució a l’independentisme s’hagi mantingut pràcticament intacta, Page va titllar aquell moment de “greu” per a Espanya.
El seu argument per mantenir unes lleis absolutament retrògrades era que no es pot pactar la reforma del Codi Penal amb aquells que en anaven a ser directament beneficiats, en referència als independentistes, de la mateixa manera que un jutge és recusat quan porta una causa en la qual està afectat o un regidor s'ha d'absentar d'un ple quan es vota una decisió que l'afecta. L’argument podria caure pel seu propi pes, però Page ja s’havia retratat a ell mateix un mes abans: havia reclamat l’extradició exprés de Carles Puigdemont per jutjar i acarnissar-se contra el president de la Generalitat a l’exili abans que es fes aquesta reforma.
Aquesta rabieta contra La Moncloa de Sánchez va comptar amb el suport del seu escuder en la croada contra Ferraz: Javier Lambán, president de l’Aragó i un dels barons socialistes més anticatalanistes. Allunyat dels postulats de Pedro Sánchez, l’aragonès també ha plantat cara al president espanyol, i aquesta campanya, per exemple, ha endurit la seva línia respecte a Bildu i la inclusió d’exmembres d’ETA a les seves llistes.
Page no ha superat l’1-O. També va quedar ben demostrat quan el govern espanyol va indultar els presos polítics condemnats pel Procés. “Demà em farà mal tot el cos”, va dir el juny del 2021, perquè l’endemà l’executiu de Pedro Sánchez atorgaria el perdó als catalans condemnats pel Tribunal Suprem per haver organitzat el referèndum d’autodeterminació. No sorprèn: anteriorment, en va dir una grossa quan se li havia preguntat per la possibilitat del PSOE de pactar amb Esquerra Republicana: “Jo per Reis el que no vull, com no penso que vulgui cap espanyol i espanyola, és vaselina”.
🗓️ Quan seran les eleccions municipals 2023 a Espanya?: data i tots els detalls
Supremacia lingüística del castellà
L’any 2020 Page va queixar-se que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es dirigís en anglès a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. I, a més, va arribar a manifestar —equivocadament, o mentint expressament— que a Espanya existeix “l’obligació” de parlar castellà, després de carregar contra la immersió lingüística de l’escola catalana. Segons el president manxec, hi ha punts del planeta com el Japó o la Xina que s’aprèn més castellà que “en alguns llocs d’Espanya”.
El supremacisme lingüístic fa que no sorprengui que el president de Castella la-Manxa proposés el 2019 fitxar Inés Arrimadas. "Pot jugar un paper important, em sembla valuosa i té un tarannà acceptable", va afirmar el baró socialista; a més d’admetre que fitxaria "molta gent valuosa de Ciutadans". De fet, un any abans ja s’havia expressat en aquests termes i va assegurar en una entrevista que Albert Rivera “podria ser perfectament del PSOE”.
Un home "de raça"
En plena campanya electoral del 28-M, Page ha ficat la pota, aquest cop amb comentaris masclistes. Ha parlat sobre la vida sexual dels seus fills, mostrant moltes diferències en la manera d'entendre la sexualitat del seu fill i la seva filla. "El meu fill és d'aquells de raça, però a la noia no l'hi pregunto", va arribar a dir en un míting. Va explicar que la seva filla s'ha centrat en els estudis de Medicina i no està per a parelles. "Ho dic sempre: 'Tu estudies el cos humà a Medicina, però les pràctiques les fa el teu germà'", va etzibar entre rialles. Per acabar-ho d'adobar, Page va assegurar que li agradaria que la seva filla sortís amb algú semblant al president de les Corts manxegues.