Probablement, si Francina Armengol (Inca, 1971) hagués decidit iniciar-se en el món de la política avui en dia li haurien dit que és una nepobaby: filla de Jaume Armengol, farmacèutic i alcalde del seu poble entre 1991 i 1995 va seguir els seus passos en tots dos camins, estudiant per ser apotecaria i entrant a l’Ajuntament d’Inca el 1998 com a regidora després d’anys militant al Partit Socialista de les Illes Balears. Però Francina Armengol no és, ni molt menys, nova en política i aquest 28 de maig es presenta a les eleccions autonòmiques de les Illes Balears per intentar revalidar el seu mandat per una tercera legislatura consecutiva, després de 8 anys com a presidenta de l’arxipèlag. Durant aquests, mai no ha governat sola i li ha tocat fer equilibris amb els seus socis de govern, sempre situats a l’esquerra dels socialistes. 

 🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

🏝️ Les Illes Balears, entre un tercer pacte d'esquerres i la coalició de PP i Vox

Armengol, diputada al Parlament des de 1999, va ser elegida presidenta de les Balears per primer cop a les eleccions del 2015. Les illes sortien d’un moment polític convuls durant la presidència de José Ramón Bauzà. La seva etapa va estar marcada per la seva croada contra el català i el seu polèmic Tractament Integrat de Llengües del 2013, més conegut com a TIL, que marginava la llengua pròpia a les aules i que va provocar una llarga vaga dels docents, així com manifestacions històriques arreu de l’arxipèlag. Des de l’oposició, Armengol rebutjava aquest model lingüístic, assegurant que un cop arribés a la presidència de l’autonomia el derogaria. Bauzà va guanyar les eleccions, però deixant-se pel camí una quinzena de diputats i va abandonar el partit per a fugar-se a Ciutadans. El PSIB també va perdre quatre escons respecte del 2011 però un acord amb Més per Mallorca i Més per Menorca, amb el suport de Podem, que havia irromput com a tercera força amb 10 diputats, i Gent per Formentera, va convertir Francina Armengol amb la primera dona presidenta de les Balears. 

Armengol, la baronessa més fidel a Pedro Sánchez 

Durant la seva primera etapa com a presidenta, Armengol, va haver de conviure amb el terratrèmol polític dins el PSOE, marcat per l’auge, caiguda i resurrecció de Pedro Sánchez com a secretari general del partit. Durant aquest període, Armengol es va mantenir fidel a l’ara president del govern espanyol, donant-li suport en tot moment durant el procés de primàries al partit, sent l'única presidenta d’un govern autonòmic que es posicionava a favor seu i no de Susana Díaz. Posteriorment, també va ser de les poques líders territorials del partit que van sortir a defensar la “valentia” de Sánchez a l’hora de pactar la reforma del Codi Penal amb ERC i EH Bildu, mentre que altres figures com Javier Lambán o Emiliano García Page feien el joc de la dreta. Aquest suport pràcticament inequívoc ha provocat que des de la ultradreta s’hagin referit en diverses ocasions a Armengol com a l’”escudera” de Sánchez, cosa que no ha semblat molestar gaire a la socialista.

Efectivament, la seva relació ha continuat sent bona en tot moment durant aquests vuit anys, tret d’alguns moments de tensió pels problemes d'habitatge que viu l’arxipèlag. Armengol també es va allunyar del sobtat gir sobre el Sàhara, alienant-se amb el poble sahrauí, amb el qual les illes mantenen un vincle especial. 

Un segon mandat marcat per les seves polèmiques pandèmiques 

Després de quatre anys com a presidenta, Francina Armengol va signar una victòria històrica dels socialistes a les Illes, ja que fins llavors mai no havien aconseguit superar a un PP en caiguda lliure que no s’havia refet després de la sortida de Bauzá. Amb tot, la xifra de diputats quedava lluny d’una majoria absoluta i la d’Inca va revalidar el seu tripartit, tot i que en aquesta ocasió amb Unides Podem entrant al govern. Menys d’un any després de revalidar la seva presidència, va esclatar la pandèmia de la covid i la situació sanitària la va posar contra les cordes en dues ocasions. La primera, quan l’octubre del 2020 es van publicar imatges seves de matinada a un bar de Palma, fet que contrastava amb les restriccions del seu propi Govern. Tot i que ho va intentar matisar assegurant que van sortir de l’establiment abans de l’hora límit, però que es van quedar més temps a la porta perquè un membre del seu grup d’amics es va desmaiar, aquesta polèmica l’ha perseguida durant el seu mandat. També quan l’estiu del 2021 es va detectar un macrobrot entre els estudiants que hi havien anat a celebrar el final de curs a Mallorca i que la conselleria de Salut va decidir confinar en un hotel per evitar que la pandèmia es tornés a descontrolar. Tot i l'allau de crítiques que va rebre en el seu moment, la justícia li va acabar donant la raó. 

Una presidenta independentista? L'obsessió de la ultradreta 

Durant els anys en què va estudiar a Barcelona, abans de militar al partit socialista va pertànyer al Bloc d’Estudiants Independentistes, un sindicat estudiantil de la UAB. A més, el seu pare, Jaume Armengol, no només ha estat farmacèutic sinó també escriptor i activista cultural a Mallorca. Per tot plegat, des de l’oposició i els mitjans d’ultradreta l’han intentada relacionar amb el moviment independentista durant els seus vuit anys al capdavant del Govern, cosa que sempre ha negat, reclamant una sortida negociada al conflicte entre Catalunya i l’Estat. El 2016, quan l’últim president socialista de les Balears abans d’ella, Francesc Antich, va cedir el seu escó al Senat perquè ERC pogués tenir un grup propi a la cambra alta, Armengol el va defensar de les crítiques i va remarcar que si bé ella no era independentista, hi havia gent que sí i s’havia de respectar.

Durant aquests vuit anys de presidència, Armengol ha conviscut amb les turbulències pròpies d'un govern de coalició entre tres forces diferents. Amb tot, la principal crisi va tenir lloc per la protecció del català en l'àmbit de la sanitat. A finals de desembre del 2022, el Govern va decidir eliminar el requisit del català al personal sanitari, escudant-se en el dèficit de metges i infermeres a l'arxipèlag. Aquesta decisió va provocar l'enuig dels socis d'Armengol i també d'institucions com l'Obra Cultural Balear. Finalment, el febrer del 2023 els socialistes van rectificar i es va recuperar el català com a requisit per treballar en l'àmbit sanitari fet que va desfermar la ira dels partits de dretes de les Balears.

Armengol es reivindica com a presidenta davant un pacte del PP amb la ultradreta 

Durant la precampanya, Armengol ha fet valdre el seu pacte tripartit mentre ha insistit en el perill que suposaria per les Illes Balears que aquest fos substituït per un pacte entre PP i Vox. En els cartells del partit que han aparegut al centre de Palma en les últimes setmanes s'ha reivindicat com a la presidenta de l'arxipèlag i ha deixat ben clar que encara té ganes i ànims de governar durant, com a mínim, quatre anys més.