La campanya electoral d’Alberto Núñez Feijóo per a les eleccions municipals i autonòmiques ha tingut dues etapes clarament diferenciades. El primer tram dels discursos del PP va tenir un leimotiv constant: la inclusió de 44 exetarres a les llistes de Bildu que va denunciar el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE) a poques hores de començar la campanya electoral. Va ser el pretext perfecte perquè el PP demonitzés els pactes de Pedro Sánchez amb Bildu i comencés una estratègia de desgast contra el PSOE, amb qui té en joc el govern de 12 comunitats autònomes i grans capitals de província. En la segona setmana, Feijóo ha girat la truita, ha canviat el registre i ha anat a la cerca i captura del votant de Vox fent crides a “concentrar el vot útil” cap al PP. D’aquesta manera Feijóo, que ha aparcat el discurs catastrofista sobre l’economia, ha contrarestat els anuncis de Pedro Sánchez en campanya.
📨 Quan són les eleccions generals del 2023 a Espanya?: possibles dates
📅 Quan seran les eleccions municipals 2023 a Espanya?: data i tots els detalls
L’espantall d’ETA ha estat una constant en les campanyes del PP, malgrat que la banda terrorista va abandonar l’activitat armada el 2011. En aquests comicis, la denúncia de COVITE ha donat ales a l’argumentari del PP, que va pressionar perquè Bildu apartés els antics etarres de les paperetes. La pressió acumulada va propiciar que els candidats que tenien delictes de sang a l’expedient es comprometessin a renunciar a la presa de possessió si són escollits a les urnes, però els altres 37 no han fet el mateix, tal com exigia el PP “per decència”. De fet, el fantasma de la il·legalització de partits ha tornat a sobrevolar la política espanyola, molt exagerada i revolucionada en temps de campanya.
En el moviment per forçar la il·legalització de Bildu, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha empès Núñez Feijóo i l’ha sotmès a pressió mediàtica perquè mogués els fils. La madrilenya ha fet força perquè s’activés la Llei de Partits contra l’esquerra abertzale per incloure exterroristes a les llistes. En qualsevol cas, els serveis jurídics del PP ho van descartar perquè no li veien possibilitats de prosperar i, després, un informe nítid de la Fiscalia va determinar que Bildu és una “formació democràtica” i en va rebutjar instar la il·legalització.
Amb tot, Díaz Ayuso, que es juga la majoria absoluta a la Comunitat de Madrid, ha tingut un paper capital en l’impacte estatal. No s’ha estat de participar de la discussió pública sobre qüestions que van més enllà de la geografia de la seva regió. Als seus mítings es postula com un mur d’oposició contra Pedro Sánchez i el seu “front popular” que, al seu entendre, “vol dividir Espanya en bàndols”. “No són els hereus d’ETA, són ETA”, va dir en referència a Bildu. L’obstinació d’Ayuso ha provocat que fins i tot un grup de víctimes del terrorisme hagin criticat la “instrumentalització” de les víctimes per part del PP.
En aquest sentit, el doctor en Ciència Política per la Universitat del País Basc Jonatan García, en conversa amb El Nacional, va assegurar que ETA encara remou consciències en els sectors més conservadors de la societat espanyola i que això explica per què el PP hi furga al 2023. “El terrorisme encara té rèdit i projecció política per mobilitzar l’electorat que està en pugna entre el PP i Vox”, va afirmar Garcia, que va recordar que és “un discurs sentimental i irracional”, que està construït "fora del País Basc i Navarra” i l’objectiu del qual és “mobilitzar més enllà de les fronteres basques”.
Gir a València: a la pesca del votant de Vox
La línia argumental va començar a girar en el míting principal de campanya del PP a la plaça de bous de València, que va omplir fins dalt amb 12.000 persones, en una mostra de múscul a una setmana de l’obertura de les urnes. Des de la capital del País Valencià, Alberto Núñez Feijóo va arrencar un viratge discursiu, apartant el soroll de Bildu i apostant per la crida a “concentrar el vot útil” a l’entorn del PP. D’aquesta manera es dirigia als votants de Vox, als que votaven Ciutadans i als desencisats amb Pedro Sánchez. “Vinc a demanar-los l’oportunitat per recuperar la bona política, per unir el vot a l’entorn del PP i fer possible el canvi a la Comunitat Valenciana i a Espanya”, va arengar Feijóo.
En aquest viratge, José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso també han participat en la construcció del relat “per aglutinar tots els esforços a la dreta de l’esquerra”, van assegurar des d’Alcobendasaquest dilluns. Al marge d’Aznar, l’expresident Mariano Rajoy també s’ha implicat en la campanya de la candidata madrilenya.
Aznar i les consultes
L'expresident del govern espanyol José María Aznar també ha tingut els seus moments de glòria sortint al pas de la polèmica dels exmembres d'ETA que formen part de les llistes d'EH Bildu per les eleccions municipals. Aznar va assegurar que el "preu següent" a pagar per Pedro Sánchez per continuar governant serà una consulta sobre la independència tant al País Basc com a Catalunya. L'exlíder dels populars sosté que és el següent pas de l'executiu espanyol per seguir a La Moncloa després de "la sortida massiva d'etarres" o "blanquejant de Sortu i Bildu".