La Fiscalia General de l’Estat (FGE) tanca la porta a activar la llei de partits per il·legalitzar EH Bildu després d’incloure 44 exetarres a les llistes electorals per al 28-M, set d'aquests amb delictes de sang. Així es barra el pas a les aspiracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i Vox, que han reclamat en els últims dies que s’engeguin els mecanismes legals necessaris per esborrar els abertzales del panorama polític. En un informe tècnic elaborat a petició d’una associació de guàrdies civils, els fiscals, servint-se de jurisprudència del Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Europeu dels Drets Humans, conclouen que no es pot declarar il·legal Bildu perquè, al seu entendre, “constitueix una formació política democràtica” tenint en compte “la seva activitat, la legalitat dels seus mitjans i la compatibilitat de les seves finalitats amb els principis democràtics”.

En l’argumentari, la FGE defensa la legalitat de les candidatures abertzales perquè creu que s'atén la llei de partits, que resa que "qualsevol projecte s’entén compatible amb la Constitució sempre que no es defensi una activitat que vulneri els principis democràtics o els drets fonamentals dels ciutadans". En aquest sentit, consideren que no concorren cap dels requisits inclosos a la norma per instar a la il·legalització, com “fomentar, propiciar o legitimar la violència com a mètode per aconseguir objectius polítics”.

 

"Han condemnat i condemnen la violència terrorista"

L’informe de la Fiscalia beu de diferents sentències per concloure que no es pot instar a la il·legalització de Bildu. Segons una sentència del Tribunal Constitucional, “la coalició està formada per dos partits polítics que amb reiteració han condemnat i condemnen la violència d’ETA”.  Aquí s’afegeix que la banda terrorista es va dissoldre l’octubre de 2011, que des de llavors no ha tornat a matar i que els 44 candidats “han acceptat i assumit l’exercici de l’activitat política dins del marc democràtic i constitucional”.

Basant-se en el Tribunal Suprem, els fiscals recorden que a la Constitució espanyola “hi caben totes les idees i els projectes polítics, fins i tot els que ofenen, xoquen i inquieten”. “Hi tenen cabuda les idees contràries al sistema constitucional, que pretenguin substituir-lo, derogar-lo i, per descomptat, aquelles idees que postulin formes d’organització territorial diferent”, fent referència a l’aspiració independentista de Bildu. En una sentència de l’alt tribunal també es recorda que “la dissolució d’un partit polític és una de les mesures més greus que es poden adoptar en democràcia”.  En aquest sentit, citant jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, l’informe subratlla que no es pot prohibir un partit “pel fet que demanin l’autonomia o fins i tot la secessió de part d’un país i, per tant, exigeix canvis constitucionals i territorials fonamentals”.

Ayuso hi insisteix

Des de Madrid, tot i el revés de la Fiscalia, Díaz Ayuso es manté partidària de la il·legalització de Bildu a través de l'article 11 de la llei de partits i ha afegit, després que la direcció del PP no contempli aquesta via, ella creu que s'hauria d'intentar. "Jo crec que es pot revisar i hauríem d'intentar-ho", ha afirmat. La presidenta madrilenya ha justificat promoure aquesta il·legalització al·legant que aquesta formació "ha anat mutant amb diferents collarets al llarg del temps". Segons ha afegit, ella ha estat "veient" la llei de partits i l'article 11 permet "instar el Congrés i el Senat" mitjançant votació per instar al Govern espanyol, que "no es pot negar", al fet que iniciï els tràmits a la sala competent del Tribunal Suprem.