No hi ha cap dubte que fotografiar-se a la Casa Blanca encaixant les mans amb el president dels Estats Units el primer dia d’una campanya electoral és un èxit. Així és com Pedro Sánchez estrenarà el 28-M: un viatge institucional a Washington que es convertirà, sense cap mena de dubte, en un gran acte de campanya acompanyat de Joe Biden. Alberto Núñez Feijóo, a l’altra cara de la moneda, protagonitzarà un gran acte del PP a Toledo. Dos escenaris molt diferents que seran el punt de partida de les eleccions municipals i autonòmiques, el primer assalt entre Sánchez i Feijóo.
Assenyalen des de Ferraz que no tenen gaires intencions de “campanyitzar” el viatge del president del govern espanyol a Washington. La direcció del PSOE considera que les imatges que surtin a les televisions de Pedro Sánchez al costat de Joe Biden ja són prou potents, sense haver d’afegir més guarnició i tirar massa del fil. Es tracta d’un viatge institucional que farà que Sánchez no hagi pogut participar en actes dels socialistes ni el dijous al vespre ni el divendres. El cap de l’executiu tornarà a trepitjar sòl espanyol el dissabte, en un míting a Sevilla —objectiu prioritari del PSOE el 28-M— per ajudar Antonio Muñoz a ser reelegit alcalde de la capital andalusa.
No és d’estranyar que Pedro Sánchez s’hagi reservat un lloc sagrat de la seva agenda per encabir-hi la seva visita a la Casa Blanca. El president espanyol se sent enormement còmode en l’escena internacional. És, de fet, una de les seves línies de projecció a llarg termini. D’aquí escassos mesos, a Espanya li tocarà ostentar la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea. Es tracta, expliquen fonts de La Moncloa, d’un dels temes que Sánchez i Biden tractaran dins la Casa Blanca, en la seva reunió.
També es preveu que, durant bona part de la reunió, ambdós mandataris discuteixin sobre la guerra d’Ucraïna, per molt que Espanya segueix les tesis dels Estats Units i de l’OTAN: defensar el país envaït i condemnar Rússia alhora que es fan declaracions en favor de la pau. Ara bé, ni el govern espanyol ni el nord-americà tenen previst, almenys en l’ordre del dia oficial, tractar un tema clau de l’agenda espanyola: el canvi de posició d'Espanya respecte del Sàhara Occidental.
Barcelona, Sevilla i País Valencià, grans prioritats del PSOE
Aquest serà, a grans trets, el míting més important de Pedro Sánchez per aquest 28-M, un viatge als Estats Units i una visita amb el seu president en el primer dia de campanya de les eleccions. L’endemà tocarà fer un important acte de partit a Sevilla, la capital d’un feu històricament socialista, Andalusia. El passat estiu el PP de Juanma Moreno va prendre al partit de Pedro Sánchez aquest feu guanyant unes eleccions autonòmiques amb majoria absoluta. És prioritari, per tant, mantenir viva l’alcaldia del socialista Antonio Muñoz a Sevilla. I, segons el CIS publicat aquest mateix dijous, el PSOE no ha de patir per aquesta qüestió.
A Sevilla, la intenció és mantenir-se en el poder. Però a Barcelona, els desitjos dels socialistes passen per aconseguir l’alcaldia. Fonts del PSOE asseguren que la capital catalana és un “objectiu prioritari” aquest 28-M. Amb la batalla de Madrid gairebé perduda, els socialistes tenen ficat entre cella i cella tenir bons resultats en aquestes dues ciutats. Una victòria a la capital catalana seria sinònim, segons la direcció socialista, que el govern espanyol de Pedro Sánchez ha fet una bona feina a Catalunya durant la darrera legislatura.
De fet, la intenció de Ferraz és que el PSC repeteixi el seu pacte amb els comuns a Barcelona, i que o bé Jaume Collboni o bé Ada Colau siguin l’alcalde de la capital catalana durant la pròxima legislatura; en funció de quin dels dos treu millors resultats, asseguren fonts de la direcció del PSOE. Genera més dubtes, però, la idea d’un pacte entre Collboni i Trias: els socialistes no tindrien problema en negociar la compra de vots de Junts, però arrufen el nas quan imaginen entregar els vots del PSC a l’exalcalde de Barcelona.
Per al PSOE, l’altra gran prioritat és el País Valencià. El Centre d’Investigacions Sociològiques també ha enviat dosis de tranquil·litat a Ferraz aquest dijous: les previsions de José Félix Tezanos permeten apropar el president valencià i candidat socialista a la reelecció, Ximo Puig, a la reedició del Pacte del Botànic, amb Compromís i Unides Podem, i allunyant la possibilitat d'una aliança entre el PP i Vox. Les prioritats de Sánchez queden ben clares en el seu calendari de participacions en actes: dissabte començarà a Sevilla, farà un acte central a València, i tancarà la campanya a Barcelona.
L’aposta per “derogar el sanchisme” de Feijóo
A la sala de màquines del Partit Popular hi ha la convicció que les eleccions municipals i autonòmiques confirmaran el canvi de cicle electoral que, al seu entendre, va arrencar el juny passat a Andalusia, amb la majoria absoluta de Juanma Moreno Bonilla. Alberto Núñez Feijóo confia que aquest examen primaveral a les urnes serà la rampa de llançament perquè, a finals d’any, faci el pas definitiu per desbancar Pedro Sánchez de La Moncloa. L’objectiu final és, segons el seu punt de vista, “derogar el sanchisme”.
Per aconseguir-ho, el gallec fa més d'un any recorre tots els racons de l’Estat recollint suports per aquest 2023 determinant per al seu partit, que pretén capgirar el marcador de 2019. Entre tots els objectius, el PP manté la confiança per recuperar el País Valencià i substituir el socialista Ximo Puig, tot i que la macroenquesta del CIS contempla la reedició del Pacte del Botànic. Això explica que Feijóo visiti terres valencianes tres vegades durant la campanya electoral i que l’acte principal es faci el diumenge 21 de maig a la Plaça de Braus de València, indret talismà, per encomanar-se a l’esperit de les grans victòries de Mariano Rajoy i José María Aznar. Al marge del País Valèncià, la cúpula del partit està convençuda que els governs de l’Aragó (Javier Lambán) i les Illes Balears (Francina Armengol) poden tenyir-se de blau.
En el mapa electoral, fonts del partit van assegurar a ElNacional.cat que una de les prioritats era sortir del pou a Catalunya i recuperar-hi la marca. “Un partit amb vocació de guanyar i governar com el nostre no es pot permetre ser residual en una de les comunitats més importants d’Espanya”, explicava l’entorn de Feijóo, que viatjarà una vegada a Catalunya per donar suport al candidat barceloní, Daniel Sirera: serà el dijous 18 de maig. Des que va aterrar a la seu del carrer Génova de Madrid, Feijóo ha trepitjat Catalunya més d’una desena de vegades.
Després d’aconseguir la foto d’unitat a València, el líder del PP comptarà també amb la complicitat dels dos expresidents, José María Aznar i Mariano Rajoy. Tots dos tindran una agenda pròpia i donaran un cop de mà fent ruta per una quinzena de ciutats espanyoles, entre elles Pontevedra, Saragossa, Castelló de la Plana, Màlaga i Bilbao. No se’ls veurà per Catalunya. Al mig de l’agenda, Rajoy i Aznar tenen una cita per donar suport a Isabel Díaz Ayuso, a qui protegeixen, en dos mítings que es faran a la Comunitat de Madrid.
El gran lema que el PP repeteix és la “derogació del sanchisme”, una mena d’esmena a la totalitat al govern de Pedro Sánchez i que, segons ha explicat, implicarà que Feijóo derogarà les principals lleis del govern de coalició si arriba al poder: la pujada de les hipoteques, l’espiral inflacionista, les mesures en matèria d’habitatge i fins i tot el pla contra la sequera. El PP, a través de tots els seus grans candidats, estendrà la idea que l’executiu de PSOE i Podemos està “trencat” i que és “triomfalista”.
Vox, a condicionar el PP
Aquest cicle electoral és el primer en què Vox és un partit plenament consolidat en diferents institucions. Els de Santiago Abascal confien a fer un salt important en ajuntaments i continuar condicionant els governs de diferents comunitats autònomes. De fet, han deixat clar que els seus vots no sortiran “gratuïts” i parteixen del model que van implantar a Castella i Lleó, on el PP va formar govern amb la ultradreta per primera vegada, cedint una vicepresidència i tres conselleries. A Vox són conscients que, per evitar executius virats a l’esquerra, els populars hauran de recórrer als seus vots per aconseguir majories als parlaments i als ajuntaments. En aquest sentit, aspiren a ser importants en els governs de Madrid, Extremadura, Ceuta, Múrcia, el País Valencià, Balears i Castella-la Manxa.
Als municipis, l’extrema dreta parteix d’una base testimonial de poca penetració perquè el 2019 va aconseguir 529 regidors per tot l’Estat. La formació d’extrema dreta arrossega mesos d’ocàs en l’expectativa electoral, té el record amarg de la moció de censura de Ramón Tamames i afronta les municipals amb candidats de perfil baix, amb escassa xarxa implantada als pobles i ciutats, a la vegada que supedita la campanya a la marca de partit i l’hiperlideratge de Santiago Abascal.