Anar al cor de l’ayusisme és més fàcil si s’arrenca des del quilòmetre zero de la campanya electoral del PP madrileny, des del lloc on senten el confort de les urnes: Isabel Díaz Ayuso, amb l'alcalde José Luis Martínez Almeida, comença el tour des de la plaça de Felipe II, en l’esplanada que hi ha davant del Palau d’Esports de la Comunitat de Madrid -conegut comercialment com el Wizink Center-. Envoltat d’un mar de terrasses, al mig de la plaça hi ha un escenari on un grup de versions de música espanyola pop i rock, que canta cançons arxiconegudes, trenca el gel i amenitza el temps abans no aterri la protagonista. Hi onegen banderes espanyoles, uruguaianes, colombianes i veneçolanes al ritme de la banda. No és l’hora d’inici i ja hi ha cua llarga per agafar un lloc a les cadires blanques que s’han disposat a l’espai.
Entre els pacients que maten els minuts, hi ha els més fidels a la presidenta madrilenya. Els convençuts que hi tenen fe cega, sense cap mena de recança. No costa detectar-hi homes i joves vestint mocassins, polos i armilles, però també texans i samarretes. En aquesta cua d’ayusistes declarats, s’hi observa pluralitat d’edats, tot i que és més fàcil veure-hi pares i mares d’edat avançada i una forta presència d’àvies, abillades amb ulleres de sol, collarets i polseres brillants, i abraçades per cabelleres perfectament encrespades. Com la Carmen, que comparteix espera amb les seves amigues. “Jo soc Ayuso. Oh, és que m’encanta. Ho comparteixo gairebé tot amb ella i si no surt, ho pagarem car perquè Espanya no va malament, va fatal”. I gratant, gratant, es pot entendre’n l’èxit electoral, que supera el d'Alberto Núñez Feijóo a la capital espanyola i frena l’extrema dreta. “A mi m’agrada Vox: vull un patriota per a Espanya, però en canvi voto Ayuso”, remata la Carmen.
Aquesta cua és un mostrari ideal, una vitrina de seguidors determinats que anhelen la majoria absoluta del PP a la Comunitat de Madrid. I desitgen que la madrilenya acabi substituint el gallec. Ho pensa l’Antonio: “Ella defensa la llibertat i la unió de tots els espanyols i és una política no sectària. Tan de bo sigui la propera presidenta d’Espanya, és molt millor que Feijóo”, afirma amb claredat. Més o menys com el que pensa la Isabel, que pensa que Ayuso és “una persona coherent, amb molta determinació i que no s’ha rebaixat per res”. És normal que la lloïn a grans quantitats “perquè davant seu no hi ha ningú”, afirma un simpatitzant que no vol revelar el seu nou. “Ningú li fa ombra perquè davant només hi té el buit, els etarres i gentussa”.
És evident que la mostra és esbiaixada perquè els barris de Chamartín, Goya, Salamanca i Recoletos són l’eix més arrauxat amb la presidenta madrilenya, que va fer-se popular gràcies a la seva actitud aperturista amb els comerços durant la pandèmia de la COVID-19 fent un discurs contestatari amb les restriccions que establia el govern central. Sigui com sigui, val la pena moure’s de l’ambient enfocat cap a les eleccions per conèixer millor la idiosincràsia d’aquestes zones de la capital espanyola. Anant cap al luxós carrer de Serrano, creuant el de Velázquez i el de Príncipe de Vergara, el paisatge es va polint. Els carrers, més estrets i amb menys cotxes circulant, estan molt més nets i els locals van mutant cap tendes de roba d’alt stànding, bufets d’advocats de prestigi, consultores i restaurants d’ostentoses cartes que, en entrar, hi ha llum tènue originada per làmpades de disseny.
Aquests establiments tenen terrasses ben decorades que es van omplint a mesura que arriba el vespre, el famós tardeo madrileny. Aquella onada que, en acabar les jornades laborals, arrebossa taules i cadires cervesa en mà. Són les terrasses de la llibertat en les quals hi predomina els homes vestits amb americana i corbata, carregant maletes de negocis i deixant esteles molt perfumades. La vida i l’oci nocturn es barregen amb el business i els turistes de parla anglesa, que agafen, per moure’s, els cabify i els uber amb molta assiduïtat.
On la renda marida amb el blau
La descripció paisatgística té una base electoral fortíssima. En les eleccions autonòmiques de 2021, excepte algunes zones puntuals pintades del verd de Més Madrid i del vermell del PSOE, la Comunitat de Madrid i la capital espanyola es van tenyir del blau del PP. L’èxit fulgurant de Díaz Ayuso, que es va apropar a la majoria absoluta, es va forjar en els barris més deprimits, però no seria impossible sense el suport fidelíssim de les zones més adinerades. En aquests carrers descrits, que pertanyen al barri de Salamanca, fa dos anys, el PP, Vox i Ciutadans van arrasar obtenint forquilles de vot que van superar en alguns casos el 90% de les paperetes. I Isabel Díaz Ayuso enduent-se entre el 70% i el 80% dels suports. I en aquest entramat de vies, el color blau també marida bé amb les rendes altes. Segons un estudi elaborat per l’Ajuntament de Madrid publicat a finals del 2022, el districte de Salamanca és el tercer amb major renda mitja anual, per darrere de Chamartín i Mocloa Aravaca. A la vegada estan en el rànquing de zones més riques de tot l’Estat espanyol.
Parlem d’una zona propera al passeig de la Castellana, on hi ha molta activitat econòmica i mobilitat constant. Aquí els negocis també es modifiquen amb els temps. “Ara es porten els esdeveniments”, explica el Javier, un home de 48 anys que té una exposició de terres de fustes, que afirma que els diners es fan ara en aquesta mena de trobades informals a l'interior de les tendes. Allà s’hi reuneixen diferents agents i, copeta de cava i canapè en mà, intenten establir relacions comercials. No és del barri, cada dia hi ve a treballar del sud de la ciutat, i és conscient que té la feina en una zona comanxe. “No soc gaire d’Ayuso i ho dic amb la boca petita [somriu]. Interpreta un paper i té un programa buit d’idees: no es pot basar en l’insult i la crispació”, repassa Javier, que subratlla el seu afany per confrontar amb Pedro Sánchez: “Es ven com una lluitadora contra el sanchisme i a mi m’agradaria que construís alguna cosa”,
"Viu la realitat, és molt de poble i és una curranta"
Observant un dels aparadors d’una botiga de sabates que acull un d’aquests esdeveniments lujosos de negocis, una parella de jubilades s’ha quedat aturada davant del vidre. La Victoria i la seva amiga van sense pressa i reconeixen les virtuts de la madrilenya. “És una persona molt natural, que viu la vida, viu la realitat, és molt del poble i és una curranta. És molt llesta”, descriu, admirada, Victoria. Costa que li trobin defectes, encara que reconeixen que també contribueix “a la tensió política, com tots els altres”. Ningú menciona el conflicte que ha tingut en els últims mesos amb els sindicats sanitaris, que l’acusen de menystenir el sistema de salut pública. “No ho sé”, respon l’Ernesto, mentre espera el bus, quan li preguntem si aquest litigi pot afectar-la electoralment. “Jo m’he operat diverses vegades per la sanitat pública i m’ha anat bé. Clar que hi haurà gent que està en llista d’espera. Cadascú habla de la feria según le va en ella”, fa equilibris l’Ernesto, que conclou que Díaz Ayuso “té caràcter i fermesa”.