No estan cridats a les urnes, però és altament probable que les eleccions catalanes d’aquest diumenge tinguin conseqüències en la política estatal, la que sí que els afecta de forma directa. Són ciutadans espanyols amb els quals ha conversat ElNacional.cat en una passejada pel centre de Madrid. Com es veuen a 600 quilòmetres del Parlament les eleccions del 12-M? Com han viscut les negociacions entre el PSOE i els partits independentistes per la llei d’amnistia? I què esperen del retorn de Carles Puigdemont? Què els semblaria que el líder de Junts tornés a presidir la Generalitat?
🔴 Resultats eleccions de Catalunya 2024, DIRECTE
📊 La participació en les eleccions de Catalunya 2024
🤝 Pactòmetre Eleccions Catalunya: quins pactes poden haver-hi per formar govern?
🔴 Com va Puigdemont, Illa i Aragonès? Qui va guanyant les eleccions a Catalunya 2024? | DIRECTE
Aquest diari ensopega pel camí amb gent de tota mena. Hi ha qui directament rebutja que el gravin. És, evidentment, qui la diu més grossa. Un matrimoni d’uns 60 anys s’autodefineix com a “anticatalans”, per molt que més tard intentin rectificar dient que en realitat són “antiindependentistes”. Absolutament contraris a l’amnistia, admeten haver “viscut malament” els pactes de Sánchez amb el “boig” de Puigdemont, perquè “l’independentisme no té raó de ser”. El José, de 56 anys, considera que Pedro Sánchez ha aconseguit “dividir” Espanya en dues parts després d’haver-se “venut per un plat de llenties”. Sobre l’amnistia, entona el discurs de Feijóo i diu que “no es pot ser jutge i part alhora”.
Dels que sí que es deixen gravar, però, hi ha opinions de tota classe. El mínim comú denominador entre els habitants de Madrid és que reconeixen que no estan gaire assabentats dels sondejos sobre les eleccions catalanes. Alguns queden desconcertats quan els diem que les enquestes situen com un escenari possible que Carles Puigdemont pugui articular una majoria independentista que el faci tornar a presidir la Generalitat. No és un escenari que els generi cap goig. De la mateixa manera, la majoria d’ells està en contra de l’amnistia als independentistes.
Si Puigdemont torna a governar, “conflicte”, “bucle” o “no avançar cap a la independència”
Preguntats per la figura de Carles Puigdemont, els espanyols que passegen entre Plaza España, el passeig del Pintor Rosales i el carrer Princesa, expressen opinions per a tots els gustos. Per l’Alejandro, el retorn a la Generalitat del president a l’exili implicaria mantenir-se en el “bucle” de tots els anys del procés. Pel Javier, comportaria “conflicte segur”. “A mi no em semblaria bé, perquè és una persona que ha fet el que ha fet, se l’ha perdonat per la cara després de marxar d’Espanya i no em sembla just que aquest tipus de persona torni a aquell lloc”, expressa la María. Dit tot això, l’Alejandro pronostica que “tornaran a guanyar els mateixos i tot tornarà a ser exactament el mateix, hi hagi més o menys queixes”. “No pot tornar a ser president algú que viola les lleis”, afirma el José, que també pronostica que això provocaria que perdés “tota la credibilitat en la justícia” perquè provocaria un “efecte crida a Espanya de vulneració de la llei”.
Lluny d’aquestes opinions, el Miguel, que té 22 anys i és estudiant de Ciències Polítiques, respon que, pel que té entès, el suport a la independència “ha baixat molt els últims anys” després de l’1-O, la “violència que flipes” i el 155. “No crec que s’avanci en el procés independentista, per molt que Junts i Puigdemont tornin al poder”. Dues opinions més. El Fernando diu que Puigdemont no li cau “especialment bé”, però creu que és una “figura política que cal incorporar” novament a la política, mentre que la Maribel apunta que si torna Puigdemont i és escollit, serà que “no ha estat tan negatiu”.
Els resultats de les eleccions i els futurs pactes al Parlament
Sobre el 12-M com a tal, el Fernando reconeix que no segueix gaire l’actualitat, però sap que les eleccions catalanes “estan força polaritzades”. Ell aposta per Salvador Illa, el candidat del PSC. També ho fa el Javier, que malgrat aquesta preferència, veu “molt complicat” que el líder socialista arribi a la presidència de la Generalitat i té la impressió que “no tindrà majoria i haurà de governar amb Puigdemont o amb ERC”. “Veig més factible que si Illa guanya les eleccions, acabi pactant amb ERC o la CUP, amb els partits d’esquerres catalans”, pronostica el Miguel, aliè que a Catalunya és pràcticament impossible barrejar socialistes i anticapitalistes.
El Javier admet que les eleccions catalanes li queden “molt llunyanes” i només creua els dits perquè no guanyi l’independentisme. A més, tota la gent amb qui ha parlat aquest diari no veu gens clar un pacte entre socialistes i populars en favor d’Illa. “No veig el PP sortint-se de la seva trajectòria ara mateix, és una aliança que no m’imaginaria”, apunta l’Alejandro. “Si de veritat al PP li importés que els independentistes no governessin Catalunya, mouria fitxa”, afegeix el Miguel.
La Isabel, partint de la base que no n’entén “gaire o gens” i que voldria que Espanya fos una “república federal”, també expressa la seva opinió sobre els comicis i la situació política a Catalunya. “Em sembla bé que votin i decideixin si volen ser una autonomia completa o menys autonomia, però potser també ens haurien de preguntar a la resta perquè fins ara és part d’un total i el total també hauria d’opinar”, sosté en relació amb un referèndum d’autodeterminació. “No sé fins a quin punt a la resta dels espanyols ens afectaria que ells fossin independents”, afegeix. I avisa que “el problema el tindrien ells amb l’economia, el comerç i moltes altres coses perquè si es fan independents, és amb totes les conseqüències i amb la seva pròpia recaptació d’impostos”.
I com poden afectar els resultats del 12-M a l’aritmètica del Congrés dels Diputats? Els espanyols amb qui ha parlat ElNacional.cat no ho tenen gaire clar. El Fernando creu que l’impacte serà mínim perquè qüestionar el govern espanyol seria “dolent per a tothom”. Per tant, sosté que “surtin com surtin, es mantindrà l’estabilitat” a la cambra baixa. L’Alejandro lamenta la dependència del PSOE amb altres formacions: és un “canvi total de paradigma”, una “manera mesquina” de “vendre’s el que sigui” per continuar governant. Preguntada per aquesta qüestió, la Isabel no pot aguantar-se el riure: “Si no estan ja desestabilitzats…”.
Diferents visions sobre la llei d’amnistia
Interrogats per l’amnistia, les opinions són divergents. El Miguel considera que és una “estratègia política com qualsevol altra” i emmarca en la normalitat el fet de “donar certs permisos als partits de la perifèria, que busquen beneficis per la seva pròpia comunitat”. Té clar que és un “moviment polític com qualsevol altre, que no és de tal calibre com ho pinten alguns polítics i els mitjans”. Això sí, sobre si l’amnistia és constitucional o no, creu que és una resposta que cal trobar en els experts i no pas en la gent del carrer.
En canvi, l’Alejandro és molt crític amb la norma que ha de reparar la persecució a l’independentisme. “Evidentment, estic totalment en contra”, afirma. Critica que el PSOE l’hagi impulsat per continuar al poder i opina que, a parer seu, la mesura ha de comptar “amb el suport de tots els ciutadans i no només del partit polític que l’ha tirat endavant”. La María creu que l’amnistia és “injusta”. “O tots o ningú”, protesta. Exclama que les “lleis són per a tothom” i no veu bé que a una persona en concret “se li perdoni alguna cosa”. La Isabel, que està “decebuda” amb el PSOE, es limita a dir que creu que l’amnistia és un “nyap total”.
A mig camí se situa el Javier. Entén que “cal tirar endavant tots junts i portar-se bé” entre tots els ciutadans de l’Estat, i que els unionistes han de “cedir” en alguns moments perquè “cal arribar a acords”. Ara bé, no comparteix la manera com s’ha arribat a l’amnistia: “Al principi deien que no era constitucional i després han dit que sí per necessitat, aquestes coses em semblen una mica aberrants”. “La normalització em sembla bé, però no com s’ha fet això, més encara si a sobre persisteixen a tornar-ho a fer, no em sembla raonable”, conclou.
ElNacional.cat fa part de la seva passejada pel barri d’Argüelles, on s’ubica la seu de Ferraz del PSOE. En aquesta zona de la ciutat hi ha gent damnificada per les protestes de la ultradreta contra l’amnistia que s’arrosseguen des del novembre i que continuen a prop de la seu del PSOE: “Jo visc aquí al costat i estan tot el dia protestant”. “A mi no em sembla bé ni malament, no m’afecta gaire”, comenta el Fernando en referència a l’amnistia. S’hi afegeix el Miguel, que també és veí del barri: “Ha estat una molèstia llarga perquè les protestes s’han fet pesades”.
Bonus track: un militar jubilat que no es deixa gravar
L’última persona que s’atura a parlar amb nosaltres és un militar jubilat. Ens diu que prefereix no fer declaracions davant de la càmera perquè té molts coneguts i els militars han de ser neutrals. És un ultraespanyolista que encaixa amb múltiples estereotips de l’extrema dreta. Es mostra altament crític amb el govern de “Perro Sánchez” i els seus pactes amb “terroristes i separatistes”. Després d’una llarga conversa i una cascada d’insults i desqualificatius a catalans i bascos, s’acomiada amb una frase: “Espero que no nos veamos en las trincheras, y si nos vemos, que estéis en mi equipo”.