Alejandro Fernández Álvarez lidera la candidatura del PPC a les eleccions de Catalunya 2024 del pròxim 12 de maig. Després d’un període fosc per als populars, que van obtenir el pitjor resultat de la seva història en els comicis del 2021, Fernández busca reflotar la formació i recuperar influència al Parlament de Catalunya per fer front a l'independentisme.
📍 Eleccions a Catalunya 2024: dates, calendari, vot per correu i possibles candidats
👤 Candidats eleccions Catalunya 2024: llista completa
Tarragoní d'arrels asturianes amb vocació política
Fernández és fill d’asturians, però ell va néixer a Tarragona fa 47 anys. Malgrat que la seva família no tenia cap vinculació amb la política —el pare era encarregat d'obres i la mare mestressa de casa—, ja als 10 anys tenia clar que volia ser polític. Va estudiar a l’escola pública de Sant Pere i Sant Pau i a l’Institut Pons d’Icart a la seva ciutat natal. Seguint la seva vocació, es va matricular en Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on també va cursar un màster en Comunicació Política. Està casat i té tres fills, és amant de la música rock i grunge i dels clàssics del cinema, i també està interessat en la història de l’esport. Va jugar a handbol durant 10 anys, i li agrada sortir a córrer.
Seduït per l’ideari liberal i conservador del PP, amb 18 anys es va afiliar a Nuevas Generaciones, on va anar ascendint fins que el 2003 es va convertir en el president de l’organització juvenil a Catalunya. Aquell any també va incorporar-se al comitè executiu del PP a Catalunya, i dins el partit també va escalar posicions de forma progressiva, sent nomenat president provincial de Tarragona el 2008.
L'Ajuntament de Tarragona com a escola
La seva carrera va començar de la mà del popular Francesc Ricomà, que el va introduir en el món de la política municipal. El 2003 Fernández va ser elegit regidor del PP a l’Ajuntament de Tarragona, consistori al qual havia entrat a treballar per primer cop el 1999 com a assessor, i va exercir com a tinent d’alcalde de Promoció Econòmica. En les tres eleccions municipals següents, el 2007, 2011 i 2015, va tornar a presentar-se, però com a alcaldable dels populars. El millor resultat el va obtenir el 2011, quan va obtenir 7 regidors, en part, gràcies a l'ajuda de Lady Gaga. El 2015, la irrupció de Ciutadans va fer que tornés a caure a 4 regidors. En totes les ocasions va intentar desbancar l'alcalde socialista, sense èxit. En aquest període també va transmetre la seva passió per la política com a professor d'anàlisi de polítiques públiques i ciència política a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de dret local a la UAB.
Entrada al Parlament i supervivent en la crisi del PP català
El 2011 va fer el salt a la política estatal com a número u de la llista del PP per Tarragona, i va aconseguir dos diputats a la demarcació, un fet que no es produïa des de l'any 2000. Al Congrés dels Diputats va ser portaveu de la comissió d'Economia i Competitivitat i ponent del projecte de llei de foment del finançament empresarial. El periple a Madrid va durar una legislatura, i el 2015 va tornar a Catalunya després d’acceptar la proposta del llavors president del PP català, Xavier Garcia Albiol, de concórrer a les eleccions catalanes del setembre d’aquell any com a número u per Tarragona. Els populars van passar de 19 a 11 escons, i Fernández va ser l’únic que va entrar a la seva demarcació. En les eleccions al Parlament del 2017 va repetir com a cap de llista de Tarragona, i tot i que el PP va tornar a patir una patacada, quedant-se amb 4 diputats i perdent tota representació a Lleida i Girona, Fernández un cop més va retenir l’escó.
El novembre del 2016 va ser escollit portaveu del grup parlamentari popular al Parlament en substitució d'Enric Millo, i llavors Fernández va renunciar a l'escó a l'Ajuntament de Tarragona per centrar-se en les noves funcions. L'oratòria de Fernández l'ha fet destacar a l'hemicicle, i malgrat tenir un estil directe i de vegades fins i tot agressiu, la seva habilitat argumental ha fet que el seu discurs sovint sigui aplaudit per adversaris polítics. La tardor del 2018 Albiol va anunciar que deixava l'escó i la presidència del PP a Catalunya amb l'objectiu de centrar-se en Badalona, i va convocar un congrés extraordinari per triar un successor. Fernández va ser l'únic a presentar-se i així, el novembre del 2018 es va convertir en president del PP a Catalunya.
A les eleccions del febrer del 2021 es va presentar per primera vegada com a presidenciable del PP, però malgrat el desencís de la ciutadania amb l'independentisme i la caiguda de Ciutadans, el PP va obtenir només tres diputats per Barcelona. Aquest mal resultat, sumat a la caiguda de Pablo Casado de la direcció estatal del PP, home amb qui Fernández tenia certa afinitat, va despertar els rumors que el líder del partit a Catalunya tenia els dies comptats. La tardor del 2022 el PP de Catalunya havia de celebrar un congrés que s'ha anat posposant repetidament i Fernández ha defensat a capa i espas la seva posició al partit. Arribada la nova convocatòria electoral i sense cap lideratge alternatiu, Alberto Núñez Feijóo ha acceptat que repeteixi com a candidat dels populars.