Carles Puigdemont i Casamajó torna a la primera línia de la política catalana amb l’objectiu de recuperar la presidència de la Generalitat de la qual va ser destituït l’octubre del 2017 pel govern espanyol a través de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució com a represàlia per haver celebrat el referèndum de l’1-O i la posterior declaració d’independència. Es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 12 de maig sota la marca Junts+ Puigdemont per Catalunya, una agrupació àmplia de fins a set partits que vol ser una "candidatura de país".
👤 Candidats eleccions Catalunya 2024: llista completa
📆 Calendari eleccions a Catalunya 2024: dates clau i inici de la campanya electoral
🗳️ Enquestes eleccions Catalunya 2024: qui guanyarà el 12 de maig?
Inicis marcats pels dolços i el periodisme
Puigdemont té 61 anys, és el segon de vuit germans i està casat amb la periodista Marcela Topor, amb qui té dues filles. Des del 2017 ha viscut a l’exili, principalment a Waterloo, fins que recentment, amb la vista posada en les eleccions catalanes, ha traslladat la seva residència al Vallespir, a la Catalunya Nord. El president parla català, castellà, anglès, francès i romanès, i entre els seus interessos hi ha la literatura, la música i les noves tecnologies.
Els seus pares regentaven una pastisseria al seu poble natal, un negoci familiar on ell mateix va treballar de jove i que actualment porta una de les seves germanes. Malgrat que els seus pares no van tenir cap vinculació amb la política, el seu tiet, Josep Puigdemont, va ser el primer alcalde d’Amer en l’etapa democràtica. D’altra banda, els seus dos avis van haver de marxar de Catalunya a conseqüència de la Guerra Civil. L’avi matern, amb qui comparteix nom, es va exiliar a França a finals del 1939, mentre que el patern va fugir quan anava a ser cridat a files pel bàndol republicà i després d’un intent fallit de refugiar-se a França va acabar establint-se a Burgos fins que va acabar el conflicte armat.
Va estudiar al seu poble natal i també va ser intern a Santa Maria de Colell. Havent descartat dedicar-se al negoci familiar, va començar Filologia Catalana al Col·legi Universitari de Girona, una carrera que no va arribar a acabar, ja que va decantar-se pel Periodisme. Un ofici en el que va iniciar-se fent cròniques des d’Amer per al diari gironí Los Sitios. El 1982 va entrar a El Punt com a corrector lingüístic, diari on acabaria sent redactor en cap anys més tard. El 1998 va confundar l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que va dirigir entre 1999 i 2002. Llavors va ser director de la Casa de Cultura de Girona durant dos anys, per impulsar el 2004 el diari Catalonia Today, setmanari català en llengua anglesa, que també va dirigir durant dos anys.
D'alcalde de Girona a president de Catalunya
Amb 17 anys i de la mà del seu tiet, Puigdemont va assistir al míting de final de campanya de Jordi Pujol de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, les primeres des de la fi de la fi de la dictadura. Des de ben jove s’havia interessat per la història de Catalunya i el sobiranisme, i amb aquest esperit va militar a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes i va impulsar la fundació de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). El 1983 es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El salt a la política parlamentària el va fer el 2006, quan va ser elegit diputat per Convergència i Unió (CiU), i set mesos més tard, es va presentar a les municipals per intentar arrabassar al PSC l’alcaldia de Girona. No ho va aconseguir i va romandre a l’oposició durant quatre anys, fins que el 2011 va llançar CiU a la primera força i es va convertir en batlle de Girona, trencant tres dècades d’hegemonia socialista. Va centrar els esforços a impulsar el turisme i la cultura de Girona per convertir-la en una ciutat oberta el món. Sota el seu mandat es va fer el famós rodatge de Joc de Trons al municipi. També va protagonitzar alguna polèmica, com ara quan va contractar trens especials a Renfe per facilitar l’arribada de manifestants a la manifestació de la Diada del 2012. Seria reelegit per a un segon mandat el 2015, que va abandonar tan sols mig any després, quan va ser proclamat president de la Generalitat.
Les eleccions al Parlament de Catalunya del setembre del 2015 van ser plantejades com un plebiscit pel llavors president, Artur Mas, després de la consulta del 9-N. CiU i ERC van configurar la candidatura unitària Junts pel Sí, que va guanyar els comicis amb 62 escons, i que amb la suma dels 10 diputats obtinguts per la CUP, permetia a l’independentisme assolir la majoria absoluta. Així, es va aprovar al Parlament la declaració d’inici del procés d’independència de Catalunya. Tanmateix, la investidura de Mas va fallar en dues ocasions per la negativa de la CUP de fer-lo president després de les retallades fetes en el seu mandat. Finalment, Mas va proposar Puigdemont com a alternativa, que va ser investit president en l’últim dia del termini abans d'anar a una repetició electoral.
Lluita per la independència i destitució
La legislatura s'havia concebut des del primer moment amb l'objectiu final de convertir Catalunya en un estat independent. Puigdemont va assumir aquest mandat com a propi i va treballar pel desplegament de les anomenades "estructures d'Estat". El setembre d'aquell any, el president es va sotmetre a una moció de confiança, que havia convocat davant la negativa de la CUP a aprovar els pressupostos. En aquella sessió va ser quan Puigdemont va anunciar la celebració d'un referèndum d'independència vinculant per a l'any següent. Després d'intentar pactar la consulta amb l'Estat espanyol sense èxit, finalment el juny del 2017 va anunciar la data i la pregunta.
La consulta de l'1-O va estar marcada per la dura repressió de la policia espanyola, que va carregar contra els votants a múltiples col·legis electorals del país, i també per una àmplia victòria del 'sí' que va obtenir el 90% dels vots amb una participació de 43%. Puigdemont es va comprometre a traslladar el resultat al Parlament de Catalunya i uns dies més tard va proclamar la independència, que va suspendre uns segons més tard amb la voluntat de negociar amb el govern de Mariano Rajoy. Però l'executiu espanyol no estava disposat a dialogar i va advertir que aplicaria l'article 155. Finalment, el 27 d'octubre el Parlament va aprovar formalment la Declaració d'Independència de Catalunya, i unes hores més tard es va dissoldre el Govern i la cambra per l'aplicació del 155.
Sortida a l'exili i internacionalització de la causa independentista
Dos dies més tard Puigdemont va partir a l'exili juntament amb alguns dels que havien estat els seus consellers: Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. Així, no es va presentar a l'Audiència Nacional, que l'havia citat a declarar després que el fiscal general de l'Estat hagués interposat contra el seu Govern una querella per rebel·lió, sedició i malversació, i la justícia espanyola va emetre una euroordre contra Puigdemont. El president i els consellers es van presentar davant la justícia belga, que va decidir deixar-los en llibertat, i poc després es va retirar l'euroordre. Al llarg dels sis anys a l'exili, Puigdemont va ser detingut en dues ocasions, una a Alemanya, el març del 2018; i l'altra a l'Alguer, el setembre del 2021 per les euroordres emeses pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que va veure frustrats els seus plans de jutjar Puigdemont a Espanya, ja que en cap dels dos casos va ser extradit, i se li va concedir la llibertat.
Puigdemont, que defensava la seva legitimitat com a president, ja que havia estat destituït per l'Estat i no pel Parlament, es va presentar a les noves eleccions del desembre de 2017, convocades arran de l'article 155. Aquest cop ho va fer sota la candidatura de Junts per Catalunya, que juntament amb la resta de forces independentistes, sumava majoria absoluta. El Suprem va prohibir a Puigdemont ser president, i en el seu lloc va ser investit Quim Torra.
A partir del 2018 Puigdemont va començar una intensa activitat arreu de la Unió Europea per explicar el conflicte català i promoure el dret d'autodeterminació. En aquest sentit, va impulsar el Consell per la República, un organisme privat amb seu a Waterloo que va néixer amb l'objectiu de culminar la República Catalana i internacionalitzar la causa. El maig del 2019 va tornar a la política institucional com a eurodiputat, en la candidatura de Lliures per Europa, juntament amb Comín i Ponsatí. En les següents eleccions de Catalunya, el febrer del 2021, va concórrer com a número 1 de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya, tot i que la presidenciable era Laura Borràs.
Possible retorn a Catalunya
El resultat de les eleccions generals del passat 23 de juliol van convertir a Junts en un actor clau en la configuració del govern espanyol, i a canvi d'investir Pedro Sánchez com a president van acordar impulsar la llei d'amnistia i negociar altres qüestions amb l'objectiu de resoldre el conflicte històric entre Catalunya i l'Estat. L'aplicació de la llei d'amnistia, que encara es troba en tramitació parlamentària, permetria a Puigdemont tornar finalment a Catalunya. És en aquest context que el president va decidir presentar-se un cop més a les eleccions al Parlament, sempre amb la vista fixada en materialitzar la independència.