L'epicentre de la campanya de Carles Puigdemont (Girona, 1962) s'ha situat a Argelers, a l'anomenat Espai Jean Carrère, per on han anat desfilant els assistents als successius mítings de campanya i on el candidat de Junts per Catalunya ha concentrat cada matí els actes sectorials amb la premsa. En aquest mateix espai i quan la campanya esgota ja les darreres hores, Puigdemont respon a les preguntes de ElNacional.cat sobre el 12-M i sobre l'escenari que s'obrirà l'endemà dels comicis.
🔴 Resultats eleccions de Catalunya 2024, DIRECTE
📊 La participació en les eleccions de Catalunya 2024
🔍 Resultats Eleccions de Catalunya 2024 per municipis | CERCADOR
📹 Recupera aquí l’entrevista sencera a Carles Puigdemont | VÍDEO
Com ha viscut aquesta campanya a Argelers?
És una campanya molt curiosa, molt interessant, perquè és inèdita. De fet, les campanyes nostres sempre han estat inèdites. Les vam començar a fer amb una pantalla, quan encara ningú no es connectava per pantalles, abans de la covid. Vam guanyar les eleccions del Parlament Europeu, per exemple, sense poder fer cap acte presencial. I ara, en canvi, estem fent actes presencials, però els fem a l'altre costat de l'Albera, en aquest concepte que hem definit com el mitinòdrom, un espai on celebrem tots els esdeveniments amb una afluència massiva de gent. Però, sobretot, amb aquesta primera vegada en sis anys i mig que puc fer una campanya amb contacte físic, amb contacte cara a cara amb la gent. Realment és molt emocionant.
Els sondejos apunten que Salvador Illa guanyaria les eleccions i el que no queda clar és si les formacions independentistes sumarien els 68 escons necessaris per tenir una majoria absoluta. S'ho creu això?
Crec que nosaltres estem fent una cosa que és heroica una altra vegada. Fixi's, a les europees no ens hi deixaven presentar i vam acabar guanyant. Amb tot en contra, començant per les enquestes. Ara passa una mica el mateix. No és tan greu, perquè no ens han impedit de presentar-nos, ja van aprendre la lliçó, però és veritat que continuem tenint-ho tot en contra. Aquest frec a frec, aquesta remuntada que estem fent des d'una posició molt llunyana, això ja en si és un senyal de victòria; que puguem estar disputant el lideratge, tenir opcions reals de ser la primera força parlamentària, amb qui fa tres anys que està en campanya electoral i que ho té tot a favor, és una proesa. I crec que una part de la mobilització és per aquest sentiment d'estar protagonitzant un episodi electoralment històric. Hi ha moltes possibilitats i moltes probabilitats que hi hagi una majoria també independentista.
La campanya va començar amb la irrupció de Pedro Sánchez i els seus cinc dies de reflexió. Quina influència ha tingut i com valora aquest protagonisme?
És evident que la campanya del candidat Illa va començar a Madrid i probablement també acabi a Madrid, perquè tinc entès que Pedro Sánchez torna a venir per aquí. No és cap novetat en la trajectòria del PSC, ha estat sempre un partit d'obediència espanyola, que ha primat sempre els interessos més del PSOE que del PSC. Cap sorpresa en aquest sentit. El que ha estat sorprenent és que, després de tants anys d'intentar marcar un perfil baix, neutre, d'ordre, justament la campanya l’arrenquin amb una sorpresa que crea una gran inestabilitat política, un desconcert, a Europa també, perquè és un fet insòlit; i que, a més a més, acaba sent molt poc seriós perquè al final es descobreix que la intenció real d'aquesta maniobra era irrompre en unes eleccions catalanes per contrastar un partit que anava tercer a les enquestes i en aquests moments està en posició de disputar el lideratge. Crec que l'efecte ha estat contrari al desitjat. Ha tingut ocasions bastant més evidents per indignar-se i preocupar-se per la salut democràtica espanyola que a partir d'una querella de fireta que presenta aquest ectoplasma que es diu Manos Limpias, i que no té cap recorregut. Per tant, tot plegat fa que molta gent hagi pogut sentir-se, fins i tot, manipulada emocionalment, perquè hi havia una intencionalitat clarament electoral.
El PSOE és una màquina de poder, que ha exercit el poder de manera molt dura i molt vergonyosa, recordem els GAL, la calç viva
Això es produeix en un moment en què vostès tenen molta relació amb el PSOE. D'alguna manera això pot afectar aquesta relació?
Nosaltres, com que ja sabem amb qui ens les hem d’haver, per això prenem totes les precaucions. Si realment tinguéssim una confiança en el Partit Socialista com la que hauria d'existir en situacions normals, no necessitaríem un mediador internacional, no hauríem de reunir-nos en un camp neutral per intentar arribar a acords, perquè no ens en fiem. I, per tant, totes les precaucions que prenguem poden ser poques. Estem tractant amb una màquina de poder, que en determinats moments l'ha exercit de manera molt dura, i molt vergonyosa, fins i tot: recordem els anys 80, els GAL, la calç viva. Aquest és el partit, eh? Per tant, nosaltres no ens enganyem sobre qui tenim al davant. Per això, quan va haver-hi aquest anunci sorprenent del president Sánchez, nosaltres, jo particularment, ens el vam prendre amb molta cautela, perquè els coneixem.
La millor via perquè es comenci a desenfadar el votant l'independentista és votar i votar a l'única candidatura que pot guanyar, que som nosaltres
Quins motius té per votar-lo una persona independentista enfadada amb com han anat aquest procés polític els últims anys?
Justament perquè si es vol començar a desenfadar, i reprendre les coses allà on les vam deixar, a recuperar l'autoestima, que és un element indispensable per plantejar-nos qualsevol repte de futur, ara és l'oportunitat de fer-ho. No tenim el repte només de la mobilització, que hi és, tenim el repte també de la concentració de vot al màxim en l'única força política independentista que pot guanyar aquestes eleccions, i que pot presidir la Generalitat, i que està en condicions de collar més que mai l'estat espanyol. Aquesta oportunitat la veu molta gent i fins i tot anant amb dubtes o anant encara enfadat, hi ha molts motius per anar a votar. Les alternatives a no fer-ho consoliden molt les opcions d’Illa i això és una notícia molt dolenta perquè no crec que acontenti l’independentista enfadat el que pugui passar amb la llengua catalana, amb els serveis públics infrafinançats, amb el repte generacional... Ja sabem com gestiona Espanya tot això. Per tant, si el que busquem és motius per desenfadar-nos tots, i compartint moltes de les raons que pot tenir, crec que la millor via per començar a desenfadar-se és anar a votar i a votar la candidatura, l'única que pot guanyar les eleccions, que som nosaltres.
No tenim el repte només de la mobilització, també tenim el repte de la concentració de vot en l'única força independentista que pot guanyar
President, diu la policia espanyola que la Interpol no el troba. Què passa?
No ho sé, em sorprèn perquè tinc un domicili legal identificat, públic, conegut, a Bèlgica. Jo tinc residència legal belga, soc eurodiputat, per tant se sap exactament on soc. Estic fent mítings cada dia aquí envoltat de moltes persones. Han passat més de 10.000 persones que m'han vist, que no han vist un holograma. No ho sé, m'ha fet riure a mi una mica, sincerament, que puguin dir i declarar en un document que no em localitzen. No m'ho explico. No és incompetència, òbviament, perquè deuen mirar els diaris. Però no m'estranya, coneixent alguns dels informes que ha fet la policia espanyola, perquè tinc entès que és un agent de policia espanyola el que informa d'això. No m'estranya perquè han arribat a escriure coses molt delirants sobre mi. Si es creuen els seus deliris i tenen tan mala informació, doncs potser explica que una cosa que és tan evident per milers de persones que em veuen cada dia, no ho sigui per la policia.
Vostè està explicant quan i com tornarà. Es tem alguna sorpresa?
Més d'una vegada he dit que tractant-se de la judicatura espanyola tot és possible, ja ens ho han demostrat tots aquests anys. Ara bé, amb l'aprovació de la llei d'amnistia es tanca un període de repressió que ha portat gent a la presó, a l'exili o als tribunals. I això no té volta de full. Si hi ha jutges que volen desobeir, el marge ara és més petit. La llei és molt explícita sobre quins són els fets que queden amnistiats. Si tot i així desobeeixen i es declaren en rebel·lia, allà ells. Però això té un recorregut molt curt. Ara ja, gràcies a la llei d'amnistia, no podran impedir el que van impedir el gener del 2018, el que van impedir també amb l'empresonament de Jordi Turull, que és que el Parlament de Catalunya prengui lliurement la seva decisió de qui ha de ser el president del Govern de Catalunya.
Quan a l'última recta de la campanya has de començar a treure conillets del barret, és que les coses no t'acaben d'anar bé
Salvador Illa ha fet diferents anuncis els darrers dies, com per exemple que hi hauria hagut un intent de moció de censura contra el president Aragonès o el fitxatge del major Trapero per al Govern o els suports de Santi Vila o Miquel Sàmper. Com valora aquests moviments?
Això ho ha d'explicar ell, però jo diria que hi ha una mica de nervis. Perquè quan a l'última recta de la campanya has de començar a treure conillets del barret, és que les coses no t'acaben d'anar bé. Probablement el Partit Socialista i el PP, que, malgrat tot, sota el radar es continuen parlant, potser havien previst algun tipus de maniobra. Nosaltres vam ser molt explícits, que crèiem que el president s'havia de sotmetre a una qüestió de confiança, perquè s'havia trencat aquell acord i aquella majoria que l'havia investit. Però més enllà d'això, tot el que puguin ser operacions diferents d'aquesta no ens afecta ni hi estàvem interessats. Si ho haguéssim volgut fer, ja s'hauria fet. Pel que fa a l'anunci de suport del Santi Vila, no és cap novetat, ja va votar Illa fa tres anys. Pel que fa a l'anunci del major Trapero, he de dir que m'ha sorprès perquè és exactament el contrari del que ha vingut a predicar el PSC tots aquests anys, i crec que no li fa un favor en absolut a la Policia i a l'intent que la Policia sigui un cos professional políticament neutre. Si el cap policial és objecte de la propaganda electoral d'un partit polític, honestament crec que és un fet insòlit. A la campanya electoral espanyola algú mai ha anunciat qui seria el cap de la policia espanyola, el cap de la Guàrdia Civil espanyola? Això és un fet insòlit. Per tant, quan a aquestes alçades de la campanya has de començar a treure conillets del barret és que alguna cosa no acaba d'anar bé.
Si ho haguéssim volgut fer [una moció de censura a Aragonès], ja s'hauria fet
Quina seria la mesura, només una, estrella, que vostè aplicaria en els 100 primers dies de govern?
Justament aquest debat el vam tenir internament i vam defugir aquesta resposta, vam decidir fer un paquet de les mesures dels 100 primers dies. Perquè posar el focus sobre l'una i l'altra, només perquè aquesta potser la prendràs 24 hores abans que l'altra, és disminuir el valor que donaràs a la número 5, que potser qualitativament és més important.
És insòlit que el cap policial sigui objecte de la propaganda electoral d'un partit polític
De la legislatura anterior, alguna mesura que li vingui molt de gust?
N’hi ha moltes i, per tant, tampoc no puc ser explícit. Però si agafa el que ha fet el grup parlamentari de Junts en aquests darrers anys, en trobarà tota una col·lecció.
Les mesures d'última hora i pressionat per la campanya electoral, no és una bona manera d'abordar el repte de la sequera i del canvi climàtic
El Govern ha aixecat algunes de les restriccions per la sequera. S'ha anat massa ràpid a l'hora de prendre aquestes mesures?
Li respondré el mateix que abans en la qüestió dels nomenaments i anuncis sorpresa del senyor Illa. Quan has de prendre una decisió d'aquesta envergadura a la recta final d'una campanya electoral, totes les sospites estan justificades. No és una manera bona d'abordar el repte de la sequera i del canvi climàtic amb mesures d'última hora, pressionat per la campanya electoral, i que afecten sectors que s'han queixat molt de la falta de diàleg. No em sembla que la sequera demani ocurrències, les que siguin, sinó que requeria decisions anticipades que no es van prendre. Hi havia un seguit de mesures a punt quan Junts va deixar el govern, que no es van executar i que haurien contribuït clarament, no pas a evitar la crisi, perquè és molt severa, sinó a minoritzar i a contenir molt els efectes que ha tingut.
A l'última entrevista que li vam fer va explicar que ja tenia al cap l'estructura del discurs que vol fer d'investidura. També té al cap els noms que voldria posar en el seu govern? I, atès que vostè ja va haver de fer un govern, quins errors va cometre que ara no voldria tornar a cometre?
Abans de parlar de noms, tinc clara l'estructura. I a partir de l'estructura buscarem els millors perfils. Algun d'ells els tinc clars. Però, bàsicament, és l'estructura de govern que respongui a les prioritats que plantegem als ciutadans. El govern que jo vaig presidir no el vaig nomenar jo. Em van demanar de ser president i el govern ja estava pactat, a Junts pel Sí, en el sí de l'acord entre, aleshores, CDC i ERC. Per tant, jo vaig acceptar el govern que vaig tenir. És veritat que cap al final de la legislatura va haver-hi una remodelació de Govern en els últims mesos, però diguéssim que el Consell Executiu, no el vaig decidir jo. Aquesta és la primera vegada que jo podré decidir un Consell Executiu i el decidiré jo, naturalment.
La millora de la vida dels catalans forma part del procés d'independència, com el bon govern o la negociació amb l'Estat
Abans no arriba la independència, quines mesures proposa Junts per fer més assequible l'habitatge, sigui en propietat o en lloguer?
Un matís, la millora de la vida dels catalans forma part del procés d'independència. El bon govern forma part del procés d'independència. La negociació amb l'Estat espanyol per arreglar els dèficits crònics de l'autogovern i el finançament forma part del procés d'independència. Dit això, hi ha una situació alarmant en la joventut de Catalunya. L'edat d'emancipació dels joves és a partir de 30 anys. Una mitjana de 4 anys més tard del que s'emancipa un jove europeu. I això afecta la natalitat, les expectatives de vida. Accedir a un habitatge de lloguer avui encara és més complicat que no pas abans. I ja no parlem de la compra. Les raons per les quals això és així són molt diverses i algunes demanen solucions a llarg termini. A curt termini crec que hem d'intervenir decididament perquè la gent menor de 35 anys pugui accedir a la compra i pugui fer front a allò que avui no pot fer front, que és a l'entrada, perquè la quota de la hipoteca, a uns quants anys vista, la pot assumir amb una ocupació mitjana. Per tant, aquí el Govern ha d'intervenir, fent d’avalador perquè la gent jove pugui accedir a l'habitatge. Dos, nosaltres hem de multiplicar el parc d'habitatge de protecció; la ràtio que tenim és tan miserable que fa vergonya, no ens la podem permetre. Tres, hem de mobilitzar alguns dels pisos de la Sareb, que estan en els territoris més tensionats, per posar-los ràpidament a lloguer. A més, la solució al problema de l'habitatge ha de venir compartida també amb el sector. És evident que falta habitatge i alhora també hem de poder buscar la solució amb els propietaris, diguéssim, els petits i mitjans propietaris. Tenim un problema molt gran amb els grans tenidors i veiem amb preocupació com es va concentrant cada vegada més en mans de poca gent l'habitatge. Tot això demana una revisió del que hem fet fins ara que no ha funcionat i colze a colze amb el sector buscar les solucions que siguin més assertives, que donin resultats.
Hem d'intervenir decididament perquè els menors de 35 anys puguin accedir a la compra d'habitatge, avalant el Govern l'entrada
Com valora l'opa hostil del BBVA contra el Banc Sabadell?
És una opa inacceptable des de molts punts de vista. El Banc de Sabadell és un banc que la seva principal activitat és aquí, el seu centre de decisions és aquí. Fa anys que hi ha un intent, i que es va aplicant, de liquidar el sistema bancari a Catalunya. Això ho vam veure amb les caixes. No se n'ha parlat massa sobre el que va passar amb les caixes, però va ser una operació d'Estat i ho veiem ara amb el cas de l'opa hostil. Ha de ser contestada i amb força per part de les institucions. Esperem que el govern espanyol també assumeixi la seva responsabilitat. Aquí ha de ser contestada amb dret i amb justícia. És una mala notícia i ha d'haver-hi una certa unanimitat, espero, entre les forces polítiques de Catalunya per defensar la posició del Banc Sabadell.
Els mitjans públics han de ser més fidels que mai a l’especificitat per la qual van ser creats, no lluitar per l'audiència, sinó la llengua i una influència qualitativa
Vostè és periodista. Com veu el mapa comunicatiu català així a l'engròs? I els mitjans públics en particular?
Estem en un món canviant a nivell comunicacional. La gent jove cada vegada consumeix menys hores de televisió estàtica i més hores a la carta i amb el dispositiu mòbil, i alhora desconnecta ja, de manera definitiva, de la premsa de quiosc, pràcticament. Els impactes que té això sobre la informació són notoris i no crec que estiguem preparant bé la societat per fer-hi front. Em refereixo a la gran quantitat de falsedats, falsedats ben fetes, versemblants, que circulen i es donen per bones en assumptes molt importants, evidències científiques, per exemple. Em preocupa moltíssim el fet que no hàgim preparat prou ciutadans crítics per donar-li les eines per moure's en aquest context sense deixar-se contaminar. La falsedat existirà sempre, la manipulació. Ara és de masses, perquè a través d'un vídeo que es fa viral pot arruïnar la reputació d'una persona o la credibilitat d'una teoria. La societat ha d'estar millor preparada per viure en un món en què això ja serà una realitat, que a més a més es multiplicarà amb l'impacte de la intel·ligència artificial. En relació amb el debat dels mitjans públics a Catalunya, crec que han de ser més fidels que mai a l’especificitat per la qual van ser creats. És a dir, que l'esforç econòmic que fa el Govern de Catalunya amb una televisió i una ràdio de qualitat està justificat no perquè hem de competir de manera convencional en un mercat convencional, per una lluita aferrissada només per l'audiència; el seu rol és un altre, principalment la utilització de la llengua catalana i, segon, la influència qualitativa sobre la societat, en el sentit d’informació de qualitat, veraç, foment de la cultura i la creació, motor de producció audiovisual en català... Tot això és el que dona sentit a què els catalans facin un esforç econòmic tan gran cada any per mantenir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
I això és així actualment?
Fa sis anys i mig que jo no soc un client habitual dels mitjans catalans i espanyols en general. Estic vivint a fora, moltes de les emissions de la Corporació a l'exterior no es poden veure i, per tant, l'opinió que jo li donaria, que en tinc, crec que encara no està prou contrastada i vull ser molt prudent sobre l'anàlisi que faig.
El Hard Rock té consens territorial, no té res a veure amb el que va presentar Mas-Colell, proposa una oferta turística, espai per a concerts, congressos...
Si la CUP, per investir-lo president, posa com a condició retirar el projecte del Hard Rock, vostè quina decisió prendria?
És que aquest projecte ja està molt madur. Ha passat per molts governs. Governs monocolors, el govern de Junts pel Sí amb responsabilitat d'ERC, governs compartits i liderats per ERC, governs en solitari d'ERC... I ha anat evolucionant. El projecte Hard Rock s'ha convertit erròniament en una icona d'un debat que sí que hem de tenir, el debat sobre el model econòmic de Catalunya. Però convertir aquest cas concret en la categoria és un error, que jo puc entendre les raons polítiques, però ens equivoquem si pensem que convertint el Hard Rock en l'esca de la discòrdia arreglarem el debat de fons que hem de tenir, que és quin model econòmic volem per a Catalunya. El Hard Rock té un consens territorial indiscutible. És un fet. Dos, el Hard Rock d'avui no té res a veure amb el que va presentar el conseller Mas-Colell —que avui dona suport, per cert, a ERC—, en què hi havia sis casinos. N'hi ha un. El Hard Rock proposa una oferta a la zona turística de Tarragona que no existeix, espai on pugui haver-hi concerts internacionals d'alt nivell. Això és una oferta qualitativa per a una zona turística com Tarragona. Ja no cal anar només a Barcelona. El fet que hi hagi espais per a simposis internacionals, congressos internacionals, esdeveniments, dinamitza molt també l'aeroport de Reus. En aquest sentit, és un projecte molt madur que el territori demana. Però quan la CUP parla d'això, espero que parli d'una altra cosa. Aquest és el model que volem replicar per al conjunt de Catalunya? Nosaltres hem dit clarament que no. Jo no he demanat a l’Anna Navarro que marxi dels Estats Units després de 30 anys liderant equips d'empreses líders de Silicon Valley, per intentar buscar parcs recreatius turístics. El que necessitem, si volem que els nostres joves tinguin feina, són indústries d'alt valor afegit, i en aquest, cas molt vinculades a la revolució tecnològica. I això és el que farem desacomplexadament. Aquesta serà la prioritat.
Ha deixat clar que un dels seus objectius és refer la unitat de l'independentisme i que, per tant, Esquerra serà la primera formació a qui anirà a buscar suports. És aquesta la raó de la seva estratègia de campanya d'evitar la confrontació amb Esquerra o senzillament és una estratègia per intentar captar votants?
He intentat sempre ser respectuós públicament amb ERC i amb l'independentisme en general. Crec que nosaltres les crítiques que ens hem de fer, si les podem fer en privat, millor que no pas en públic, perquè som companys de trinxera. L'adversari nostre són els partits que representen aquest unionisme que tant perjudica Catalunya i els catalans. Per tant, no és un càlcul tàctic. Sí que crec que també tinc una responsabilitat. Si jo aspiro a contribuir a refer la unitat, no seria del tot creïble si el principal ase dels cops de la campanya fos el president Aragonès o fos ERC. Per tant, ho faig amb molta coherència també amb el que hem vingut predicant tots aquests anys.
Si el 12-M va com crec, el PSC sabrà el que ha de fer. Nosaltres tenim un acord amb el PSOE i crec que això ja està negociat amb l'acord de Brussel·les
Vostè ha dit que ni per activa ni per passiva farien president Salvador Illa. A la inversa, entraria a negociar amb el PSC per aconseguir el suport dels socialistes o una investidura seva?
Jo he volgut ser clar amb això i he dit que no. Nosaltres no negociarem perquè crec que si les coses van com crec que aniran, el PSC sabrà el que ha de fer. Nosaltres tenim un acord amb el PSOE per intentar resoldre un conflicte històric. Aquest acord ens el creiem tant, que l'hem anat treballant cada mes a Suïssa, davant de gent que no són ni catalans ni espanyols, que ens ajuden en aquest propòsit. Aquest esforç no pot ser res més que, per part de tota la família socialista, falcat. No entendria que estiguessin fent un esforç tan colossal, de tanta d'amplitud com el que estem intentant fer, i que després el Partit Socialista hi posés pals a les rodes. Crec que això ja està negociat, diguéssim, amb l'acord de Brussel·les.
La CUP ja ha après la lliçó. No només del cas del president Mas, sinó del cas del Jordi Turull. No crec que estiguin orgullosos del que van fer
Vostè va ser president perquè la CUP va posar com a condició que per investir un president de JxSí no fos Artur Mas. Allò de la paperera de la història. Contempla la possibilitat que algun partit pugui exercir aquest veto sobre vostè?
Ara mateix no ho contemplo, però si fos la CUP, crec que la CUP ja ha après la lliçó. No només del cas del president Mas, sinó del cas del Jordi Turull. Honestament no crec que estiguin orgullosos del que van fer en el cas del Jordi Turull, que quan estava a punt d'entrar a presó no van permetre la seva investidura. Jo crec que això no es tornarà a repetir, sincerament.
I en el cas d'Esquerra?
Tampoc no ho puc dir. Són preguntes que han de formular a ells. Jo no tinc cap indici que això hagi de ser així.
Em tocarà posar molta generositat, però el que no faré serà deixar de liderar, a aquest país cal que hi hagi algú que prengui decisions i que lideri polítiques
Vostè insisteix molt a refer la unitat. Què hauria de canviar per garantir que aquesta unitat realment funcionarà? Vostè ha dit que no posarà línies vermelles per pactar el govern, però ara mateix acaba de dir que el seu govern el farà vostè. Com garantirà tenir un govern cohesionat? Perquè fins ara Esquerra i Junts se n'estan tirant els plats pel cap.
Sí. Hi ha una part que té a veure amb l'actitud. I també assumeixo que si el Parlament m'investeix president, la principal responsabilitat de l'èxit o del fracàs d'aquest intent d'unitat serà meva. I, per tant, a mi em tocarà posar molta generositat. El que no faré serà deixar de liderar, perquè crec que en aquest país cal que hi hagi algú que prengui decisions i que lideri polítiques. Crec que en aquest sentit no trobaré tampoc dificultats amb els companys de viatge de govern, perquè també voldran el millor per als ciutadans de Catalunya i que el govern sigui assertiu, que pugui prendre les decisions. A vegades és veritat que en els conflictes d'aquests anys les relacions s'han anat avinagrant una mica, però hi ha un repte apassionant i il·lusionant, i aquesta és l'experiència que vaig viure a Junts pel Sí, allò que era un obstacle, tothom s'esforçava per superar-ho. Això ha de tornar a passar. I jo hi confio molt, però insisteixo en el que deia al principi de la resposta, té molt a veure amb l'actitud que tinguem. Jo la tindré tota. Estic convençut que també de l'altra part hi posaran tot el que puguin posar-hi perquè les coses funcionin.
En el debat contra la ultradreta cal menys cinisme. Hi ha partits que no paren de parlar-ne a veure si així s'inflen les expectatives i ens roben vots a Junts
Junts desestima el suport que li pugui oferir, si és que entra al Parlament, Aliança Catalana. Per què?
Nosaltres desestimàvem el suport de molts altres partits, no només el cas d'Aliança Catalana. Al compromís que vam signar no s'especificava cap nom de partit, es definia unes actituds polítiques que són incompatibles amb el dia d'ahir, per exemple, que commemoràvem la fi de la Segona Guerra Mundial i la derrota del feixisme i del nazisme, o amb el dia d'avui, que commemorem el dia d'Europa i tots els valors que representa. No és cap novetat. Nosaltres hem estat sempre en aquest costat de la història. I qui vulgui situar-se a l'altre costat de la història no pot tenir la nostra col·laboració ni per activa ni per passiva. Hi ha grups que aquesta col·laboració indirecta l'han tinguda. El senyor Collboni és alcalde de Barcelona gràcies als vots del PP. El PP està governant amb Vox a molts llocs. El senyor Illa renunciarà al suport del Partit Popular i el senyor Collboni dimitirà perquè ha rebut els vots indirectes d'un partit clarament ultradretà com és Vox? En aquest debat el que ens cal és menys hipocresia, menys cinisme. Perquè mentre hi ha partits que diuen no, ni aigua a aquest o a l'altre, se'n fan un fart de parlar en campanya electoral d'aquest i de l'altre, a veure si així s'inflen les expectatives i ens roben uns quants vots a Junts que ens impedeixin guanyar aquestes eleccions. D'això se'n diu cinisme. Nosaltres hem estat clars, però tota aquesta maniobra per intentar col·locar-nos a nosaltres fora d'una política i d'un compromís amb què ja vam néixer em sembla que ha estat un error que denota la poca sinceritat d'alguns actors que diuen lluitar contra el feixisme.
Creu que hi ha la possibilitat d'una repetició electoral a l'horitzó?
No podem negar l'evidència. Pot haver-hi un tripartit d'esquerres, pot haver-hi una repetició electoral, pot haver-hi una majoria independentista, pot haver-hi un govern amb majoria simple. És veritat que tenim el deure de ser honestos. Però en el càlcul de probabilitats, l'opció que té més probabilitats no és precisament la de repetició electoral. I en el càlcul o l'anàlisi de què és el que és més bo per al país, aquesta és la que menys ens interessa. Repetició electoral després d'un cicle electoral, en què venim de les municipals, de les generals, de les catalanes anticipades, d’aquí a 18 dies les europees, tornaríem a unes autonòmiques, i després potser a unes generals... Crec que els ciutadans no s'ho mereixen. Els principals beneficiaris seríem nosaltres, perquè jo podria fer campanya ja allà i podria participar en els debats i podria fer tot el que els meus competidors poden fer. Però crec que seria la pitjor solució per als catalans, i els catalans no s'ho mereixen.
Anem acabant amb una curiositat. Si vostè és el 130 president de la Generalitat. Quim Torra el 131, Pere Aragonès el 132. Si guanya, com va la numeració? És 130 i 133 a la vegada o manté la posició de 130è?
Són les dues coses. És el 130è president i és la 133a presidència. Són coses diferents. És a dir, a l'hora d'establir quants catalans o quantes persones hauran ocupat la presidència, n'hi haurà 132, no n'hi haurà 133.