Nova etapa. Un total de 5.754.931 ciutadans de Catalunya estan convocats al vot aquest diumenge des de les 09.00 del matí per triar els 135 diputats del Parlament, en les 14enes eleccions que se celebren des del 1980. A les 20h, just quan tanquin els col·legis electorals, començarà un escrutini de vertigen que ordenarà les preferències dels electors sobre quin dels candidats hauria de liderar el nou temps polític que s’obre després de la dècada del procés independentista així com la distribució de forces per conformar majories al futur Parlament, que decidiran el president i el Govern. Sempre que un no descartable bloqueig no obligui a convocar noves eleccions.
🔴 Resultats Eleccions Catalunya 2024, DIRECTE
🔴 Com va Puigdemont, Illa i Aragonès? Qui va guanyant les eleccions a Catalunya 2024? | DIRECTE
📊 La participació en les eleccions de Catalunya 2024
La darrera majoria absoluta en unes eleccions al Parlament la va obtenir Jordi Pujol, president de la Generalitat entre el 1980 i el 2023, als comicis celebrats en el ja llunyà any olímpic de 1992. Des de llavors, tots els presidents sense excepció -Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès- han estat investits gràcies a pactes postelectorals en no haver assolit en solitari cap d'ells els 68 diputats necessaris que conformen la majoria absoluta per obtenir la presidència en primera votació. Tots els pronòstics preelectorals indiquen que això tornarà a succeir en aquestes eleccions del 12-M.
En un sistema parlamentari com el català, el guanyador de les eleccions no és necessàriament qui queda primer en les preferències dels electors -el més votat i/o qui obté més escons- sinó qui reuneix més suports al parlament per ser investit. Així, Artur Mas (CiU) va ser primer a les eleccions del 2003 i el 2006, però van ser investits presidents Pasqual Maragall i José Montilla (PSC) gràcies a un pacte d’esquerres (PSC, ERC i ICV). També Inés Arrimadas (C’s) va guanyar les del 2017, però va ser investit Quim Torra (Junts) amb una aliança independentista (Junts, ERC i CUP) que es va repetir el 2021 per investir Pere Aragonès (ERC) tot i que el guanyador dels últims comicis va ser Salvador Illa (PSC). A vegades, els integrants d’un acord el poden condicionar a un canvi de candidat a la presidència, com va succeir amb la CUP que, el 2016, va forçar el pas al costat d’Artur Mas i va ser investit Carles Puigdemont.
Res no fa pensar que aquesta vegada sigui diferent en les que es presenten com les últimes eleccions atípiques o marcades pel procés independentista. Les del 27 de setembre del 2015 van ser plantejades pel sobiranisme com un plebiscit sobre la independència amb una candidatura, la de Junts pel Sí, que va reunir per primera vegada Convergència i ERC i independents. Les del 21 de desembre del 2017 van ser unes eleccions d’excepció: les va convocar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, després de suspendre l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155 de les Constitució com a resposta a la declaració d’independència del Parlament de Catalunya coneguda com a D.U.I. En aquella campanya, els líders del procés o estaven en presó preventiva (com el líder d’ERC, Oriol Junqueras) o s’havien exiliat (com el president Carles Puigdemont). L’anomalia repressiva va continuar en les eleccions del 14 de febrer del 2021, celebrades a penes un any després de la pandèmia de covid-19. Els primers indults parcials als líders jutjats i empresonats del procés no van arribar fins al juny del 2021.
Marc repressiu del procés
Encara en aquestes eleccions persisteix el marc repressiu del procés, amb la llei d’amnistia negociada pels independentistes i el PSOE de Pedro Sánchez bloquejada al Senat per la majoria del PP. L’efecte d’això és la vigència encara de les inhabilitacions derivades de la sentència del Tribunal Suprem que han impedit concórrer als comicis a líders com el republicà Oriol Junqueras. I, sobretot, la situació del president a l’exili i candidat de Junts+ Puigdemont per Catalunya, Carles Puigdemont. Després de deixar l’exili de Waterloo s’ha establert a la Catalunya Nord i ha concentrat a Elna, Argelers o Cotlliure els actes electorals en una campanya inèdita en què els participants als mítings de Junts s’han desplaçat en busos des de tot el territori català.
Les eleccions d’avui van ser anticipades per l’actual president, el republicà Pere Aragonès, després de la impossibilitat de pactar els pressupostos -i la renúncia a prorrogar-los-. ERC, que va ser segona força el 2021, pot quedar relegada ara a la tercera posició -si bé els republicans confien en el vot ocult d’última hora- darrera de Junts. Els sondejos preelectorals han dibuixat un duel entre el socialista Illa, que aspira a arribar el primer en la cursa i, aquesta vegada, poder ser investit president, i el líder de Junts i president a l’exili, Carles Puigdemont, que aquesta vegada sí que exerciria com a president efectiu. Si Illa, aficionat a l'atletisme, ha demostrat aquests dies als periodistes que l’han seguit en campanya que és un bon sprinter, els juntaires han experimentat una important remuntada en els pronòstics preelectorals. I no descarten donar la campanada si l’independentisme concentra el vot en un Puigdemont que ja no contempla cap altre camí que tornar finalment a Catalunya després de 6 anys i mig d’exili, un cop la llei d’amnistia es publiqui al B.O.E.
El duel de campanya Illa-Puigdemont desembocarà aquesta nit en la pista del ball dels pactes, i, aquí, ERC pot tenir la clau per configurar un acord d’esquerres amb el PSC i els Comuns Sumar de Jéssica Albiach per investir Illa o bé, fer néixer una nova majoria independentista amb Puigdemont, presumiblement, al capdavant. Un i l’altre escenari dependran, en tot cas, de si la matemàtica electoral quadra i tots dos són de concreció molt complexa. Si es confirma una patacada severa dels republicans, com la que vaticinen els sondejos, tot pot quedar encara més en l’aire. Aragonès no ha descartat, d'entrada, cap opció de pacte. El sentit de vot de la CUP, que fins ara ha estat determinant per articular la majoria independentista, aquesta vegada ve revestit d’un cert aire de misteri després de l'anunci dels anticapialistes que no pactaran amb Junts.
Altrament, el ball dels pactes ha de mirar necessàriament a Madrid. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que va marcar la primera setmana de campanya catalana buscant un estat de shock emocional en l’electorat socialista i d’esquerres amb la seva reflexió sobre una dimissió que finalment no es va produir, s’ha abocat amb el seu candidat, Salvador Illa. Però, a més a més del marcador que finalment assoleixi el PSC, el resultat de Junts i ERC, els socis de Sánchez a Madrid, serà decisiu per a la continuïtat de la fràgil legislatura espanyola. Puigdemont ja ha advertit que Junts deixarà caure Sánchez automàticament davant qualsevol maniobra o pacte contranatura, com ara una repetició de l'operació Collboni, per vetar un president independentista. Illa ha recordat que, en tot cas, aspira a ser president amb més vots a favor que en contra.
En unes eleccions catalanes altament espanyolitzades i a les portes de les europees del 9 de juny, també hi ha posat tota la carn a la graella de la campanya del 12-M Alberto Núñez Feijóo amb el seu candidat -a la força- Alejandro Fernández, qui, partint de l’últim lloc a les eleccions del 2021, aspira a superar VOX com a principal força de la dreta espanyolista al nou Parlament. Les urnes confirmaran o no, per altra banda, l’eventual irrupció de la llista islamòfoba d’Aliança Catalana (AC). El PSC, ERC, Junts, els Comuns i la CUP s’han compromès per escrit a no pactar ni amb VOX ni amb AC. Però aquest cordó sanitari per aïllar els ultres, per bé que podria reduir el llistó de diputats necessaris per a una investidura, en cap cas no impediria als d’Ignacio Garriga i als de Sílvia Orriols votar o no votar un candidat o un altre.
Tret d’un miracle d’última hora, el 12-M serà el comiat de Ciutadans, residents al Parlament des de les eleccions del 2006. No es convida particularment.