Amb el tripartit entre cella i cella. Els Comuns s'han passat tota la campanya electoral onejant la bandera d'un govern de coalició "progressista" que inclogui el PSC i ERC. I ara que s'han superat les eleccions del 12-M, ja poden dir-ho sense embuts. Aquest diumenge a la nit, després de saber-se els resultats, la candidata Jéssica Albiach ja va assenyalar la necessitat de fer possible "una nova etapa d'esquerres a la Generalitat", que passaria per un acord amb els socialistes i els republicans. "La gent progressista d'aquest país espera que ens asseguem i ens posem d'acord", va insistir. En la mateixa línia s'ha pronunciat aquest matí el cap de campanya de Comuns Sumar, David Cid, qui ha reivindicat que "l'única possibilitat real" d'un govern estable i "l'única majoria viable" és aquest executiu tripartit.
El cert és que els números ho fan possible. La suma de les tres formacions dona justament la xifra necessària per a la majoria absoluta: 68 diputats. Però aquest escenari potser serà més complicat del que sembla. Després del revés a les urnes, el candidat d'ERC, Pere Aragonès, ja ha sortit a informar que abandonarà la primera línia de la política i que la seva formació passarà a l'oposició. Un pas al costat, doncs, que d'entrada sembla descartar la possibilitat d'un tripartit, si bé els republicans sempre tenen l'opció de validar la investidura del candidat del PSC, Salvador Illa, per després quedar-se fora de l'executiu. Un acord entre les formacions d'esquerra també hauria d'incloure, d'entrada, la CUP, però els anticapitalistes ja han assegurat per activa i per passiva que no faran Illa president, de manera que l'aritmètica no podrà comptar amb ells.
L'opció d'entrar en un Govern liderat pel PSC és l'únic escenari realista que se li presenta als Comuns, que ja ha manifestat en altres ocasions el seu rebuig a formar part d'un executiu amb Junts. De tota manera, no deixa de ser curiosa la insistència que arriba des de les files dels liles per aquesta entesa veient la distància que separa totes dues formacions en molts aspectes. De fet, durant la campanya electoral Jéssica Albiach ha fet de la crítica contra els socialistes un dels seus principals atractius, amb constants atacs contra la tendència del PSC cap als postulats propis de la dreta política, especialment pel que fa a l'agenda dels macroprojectes. Però malgrat les diferències, els Comuns confien poder arrossegar els socialistes de nou cap a l'esquerra des de dintre d'un govern de coalició progressista.
L'àrea metropolitana, el camp de batalla
Ara bé, el cert és que la incidència que puguin tenir els liles dintre d'aquest executiu amb els socialistes serà, com a mínim, limitada. Mentre que el PSC s'ha inflat fins als 42 diputats, els Comuns han retrocedit lleugerament, perdent-ne dos i quedant-se amb 6. A més, han perdut un punt percentual de suports —des del 6,87% fins al 5,82%— i gairebé 15.000 vots. Albiach ja va reconèixer que aquest no era el resultat que s'esperaven, ja que el partit confiava poder mantenir la seva representació a la cambra. De fet, amb aquests nombres l'espai dels Comuns toca fons i registra els seus pitjors resultats aquest segle —cal retrocedir fins al 1999, quan Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va obtenir només cinc escons—. Però, com a mínim, podran mostrar-se satisfets per no haver-se enfonsat de la mateixa manera que ho ha fet la CUP.
Un altre aspecte revelador d'aquesta jornada electoral és que tots 6 diputats que han obtingut els Comuns ho són per la demarcació de Barcelona. Històricament, la formació sempre ha tingut a l'àrea metropolitana els seus millors resultats, però aquest cop encara s'ha evidenciat més l'escletxa, perquè els de Jéssica Albiach han arribat a perdre el seu escó a Tarragona que van obtenir el 2021. Una notícia especialment greu tenint en compte que l'oposició al Hard Rock era una de les propostes estrella que s'havia dibuixat durant la campanya —així com també l'ampliació de l'aeroport d'El Prat, ciutat on incidentment els Comuns han crescut lleugerament—. L'estratègia, evidentment, no ha estat exitosa.