Incertesa màxima. Els mals resultats obtinguts en les eleccions de Catalunya han abocat la CUP a la gran incògnita de quina serà la seva rellevància en la futura sessió d'investidura i durant una legislatura que es presenta molt incòmoda per als anticapitalistes. Si fins ara els cupaires s'havien acostat al seu sostre històric amb nou diputats, el revés a les urnes ha enfonsat la formació fins a la penúltima posició amb només quatre representants. I això dibuixa un futur obscur en un escenari en el qual l'agrupació política de l'esquerra independentista hi veu "un Parlament més de dretes i més espanyolista que mai".

🔴 Resultats Eleccions Catalunya 2024, DIRECTE | Pere Aragonès renuncia a l'acta de diputat

Durant la campanya, la candidata Laia Estrada ja va descartar en nombroses ocasions investir Salvador Illa com a president per haver arrossegat el PSC cap a posicions pròpies de la dreta en qüestions com els macroprojectes o la política d'habitatge. Així ho ha defensat de nou la cap de llistes cupaire aquest dilluns, qui ha dit que amb els socialistes "no hi ha entesa possible" i que no es faran enrere del seu posicionament. Illa ja sap que podrà comptar amb els vots dels Comuns en l'eventual sessió d'investidura per a un total de 48, però ERC s'ha autoexclòs del futur executiu i per tant ha tancat la porta a un hipotètic tripartit —si bé no ha explicat si aplanarà la investidura del socialista—. Amb aquest trencaclosques, l'arribada d'Illa al capdavant de la Generalitat passaria a dependre d'una complicada entesa amb Junts, o bé amb el PP i Vox, opcions que ara per ara estan completament descartades.

Però és que l'altra opció que hi ha sobre la taula, la d'investir Carles Puigdemont, tampoc es presenta com a molt més viable. Estrada ha assenyalat que veu "complicat" arribar a un acord amb Junts perquè el seu programa econòmic s'assembla massa al del PSC, per la qual cosa tanca la porta a "restituir la convergència de tota la vida", i ha considerat "ambigu" que Puigdemont apel·li a conformar un Govern d'obediència netament catalana per la seva deriva autonomista. De tota manera, l'independentisme no suma majoria absoluta ni de bon tros, i la inclusió d'Aliança Catalana en l'equació encara complica més els nombres tenint en compte el veto de la resta de forces. Així, la CUP tampoc serà clau en aquest escenari, i als juntaires només els queda collar el PSC perquè faciliti la investidura de l'expresident.

Sense influència en investidura ni en polítiques

L'escenari que se li presenta a la CUP arrossega els anticapitalistes encara més cap a la insignificança. Anys enrere, durant el període més àlgid del procés, la política de blocs al Parlament havia portat els governs de Junts i d'ERC a cercar el suport dels cupaires per tirar endavant les seves polítiques. Ara bé, el panorama va canviar després de les eleccions del 2021, quan l'executiu liderat per Pere Aragonès va començar a cercar el suport extern del PSC —que, sota el domini de Salvador Illa, es mostrava disposat a allargar la mà— i va començar a deixar de banda la CUP. La sortida de Junts del Govern per deixar ERC en solitari encara va incrementar la necessitat d'Aragonès de mirar a la seva dreta i descartar els anticapitalistes, que van veure com la seva influència a la cambra es tornava irrisòria. De cara a la pròxima legislatura, amb un Parlament més de dretes que l'anterior, tot fa preveure que les propostes cupaires seran encara més relegades a l'oblit.

I, si fins ara la CUP havia estat influent en l'aspecte de les investidures, també aquesta carta se li escapa. Els cupaires van tenir la clau de la governabilitat per fer presidents Carles Puigdemont —incloent el pas al costat obligat d'Artur Mas—, Quim Torra i Pere Aragonès, quan la majoria absoluta de l'independentisme depenia completament del vot de la CUP. Aquest cop, però, l'espai sobiranista no suma majoria absoluta, i el paper dels anticapitalistes a l'hora d'escollir el pròxim president de la Generalitat sembla destinat a ser fer d'espectador.

L'anàlisi dels resultats

La desfeta de la CUP es veu quan s'analitzen els nombres. Tres anys abans, la candidatura encapçalada per Dolors Sabater va emportar-se nou escons, amb el 6,68% dels vots per a un total de 189.924 vots. Aquest 12-M, però, han perdut més de la meitat dels representants fins a sumar-ne només quatre, amb el 4,09% dels vots —més de dos punts i mig menys— i un total de 127.850 paperetes. A tot Catalunya, els cupaires han passat de cinquena força al Parlament a ser la penúltima, i són la segona formació que més vots ha perdut després d'ERC, amb una fuita de més de 60.000 vots.

Per demarcacions, la CUP ha aconseguit conservar tres diputats a les províncies de Barcelona —deixant-ne escapar dos— i un a Girona —un menys que el 2021—, però en canvi ha perdut els dos que tenia a Lleida i Tarragona per quedar-se ara sense representació. A més, els cupaires tampoc han aconseguit imposar-se a cap municipi català, com sí que ho van fer fa tres anys. En aquest sentit, el revés més dolorós s'ha sentit a dos municipis en què la CUP hi té l'alcaldia: Girona i Berga. A tots dos indrets, els anticapitalistes han quedat lluny de les primeres posicions, i fins i tot per darrere de l'extrema dreta d'Aliança Catalana.