Alejandro Fernández Álvarez (Tarragona, 1976), es presenta com a candidat del Partit Popular a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig amb una seguretat que ben segur que li envegen els seus oponents. Sap, perquè totes les enquestes així l'hi diuen, que en el pitjor escenari dibuixat pels sondejos, el PP triplicarà resultats, i en el millor possible, els quintuplicarà i, a més, serà determinant per a la configuració del futur Govern. Això no impedeix que, com a bon candidat, repeteixi que el seu objectiu no sigui cap altre que el d’esdevenir “president de la Generalitat de Catalunya”, però no per això deixa de ser conscient que l’endemà del 12-M haurà de jugar les seves cartes per influir en la constitució del futur Govern.
➡️ Alejandro Fernández: “Estic d'acord amb el que va fer Daniel Sirera, però els escenaris són diferents”
🔵 Recupera aquí la entrevista íntegra a Alejandro Fernández | VÍDEO
En aquest escenari, i en el marc d’una campanya electoral marcada per la “performance” de Pedro Sánchez, Fernández visita el plató d’ElNacional.cat per explicar com veu la política espanyola i catalana, el que ha donat de si la legislatura i els seus plans de futur, tot afirmant que el seu desig per als propers quatre anys és el d’acabar amb “el Procés sencer”, però alhora assegurant que “Salvador Illa no seria un bon president de Catalunya”. Tot plegat el pot abocar a ‘fer un Sirera’, la contrapart necessària de ‘fer un Collboni’. En aquest context, però, Fernández mostra tot el seu suport a la decisió del cap de files del PP a l’Ajuntament de Barcelona, però alhora marca distàncies: “La política local i la política autonòmica són escenaris radicalment diferents”.
El que va passar dilluns passat ens obliga a preguntar-li si el va sorprendre el no anunci de Pedro Sánchez en aquesta setmana tan marcada per aquella decisió.
Mentiria si digués que ho tenia claríssim, però és evident que la possibilitat que fes el que va fer era la majoritària. Això de marxar perquè està enamorat… o vas per la vida de killer, que és el que ha fet el Pedro Sánchez tota la vida, o vas d'ingenu enamorat. I aquest paper d'ingenu enamorat, jo no me l'empasso, i és el que finalment va passar. Ara, reconec que en algun moment final, dubtava, potser la performance que estava muntant semblava d'algú que plegava i per tant ens va tenir desconcertats unes hores, això és veritat.
Com creu que aquells cinc dies i el que ha passat després poden afectar el 12 de maig, si és que poden afectar i, en el seu cas concret, si això pot augmentar o disminuir la seva expectativa de vot?
A mi, independentment que la gent em voti o no, no m'agrada insultar la intel·ligència de l'electorat i, per tant, em decebria molt que algú canviés el sentit del seu vot per la performance psicodramàtica i reality show sobre la seva família i els seus sentiments, que ha muntat el senyor Sánchez. M'agradaria pensar que la societat catalana és més madura que això i que ningú no canviarà el seu vot per una cosa semblant.
Ni que sigui per pujar al tren de la regeneració democràtica, com va dir Sánchez?
És que la regeneració democràtica del senyor Sánchez és ben curiosa. Segons ell, la regeneració democràtica ha de venir pel fet que un jutge ha admès a tràmit una denúncia contra la seva dona. És a dir, el que va dir, perquè ho va dir, és que això no pot passar. Perquè la seva dona —perquè ell ho diu, perquè és Pedro Sánchez, plenipotenciari— no pot ser investigada per un jutge. I que si això passa és que hi ha un problema de crisi democràtica i, per tant, s'ha de regenerar. I l'altra cosa que va dir, que és encara més preocupant, i el temps els acabarà passant factura a vostès, és que els mitjans de comunicació han de dir el que ell digui. Perquè ell és el que té el termòmetre d'allò que és digne, d'allò que és ètic, i si a algú li passa pel cap insinuar en una informació que la seva dona va tenir una conducta, ja no parlo d'il·legal, simplement èticament reprovable, doncs és que és 'fatxosfera'. Això és el que va dir. Per tant, jo crec que això requereix una resposta. Estem davant d'un personatge que té tics autoritaris i que, a més, fa servir un argument i un recurs típic d'aquest tipus de personatges, que és el sentimentalisme, la identificació dels seus sentiments personals i familiars amb l'interès general. Ell diu que està enamorat, jo també, segur que vostès també. Ho estem tots, però jo no em dedico aquí a explicar la meva vida, i a intentar fer llàstima i aquest tipus de coses.
Vostè que l'ha viscuda des del minut u, com definiria, amb una frase o un pensament, la legislatura que acabem de deixar?
Doncs jo diria que ha sigut una legislatura de transició, perquè no hem tingut president de la Generalitat. El senyor Aragonès intenta basar el seu capital polític en una gestió que no ha aparegut per enlloc i, a l'hora de la veritat, no s'ha avançat absolutament en res. I des d'aquest punt de vista ha sigut decebedora, perquè és que amb els temes fonamentals no s'ha produït cap mena d'acord que permeti avançar a la societat catalana.
El senyor Aragonès intenta basar el seu capital polític en una gestió que no ha aparegut per enlloc i, a l'hora de la veritat, no s'ha avançat absolutament en res
I de cara a la legislatura següent, quina seria la mesura estrella que vostè desenvoluparia en els seus primers dies de govern si tingués possibilitat de fer-ho?
Doncs, malgrat que aquesta setmana ha plogut d'una manera intensa, i això fa que psicològicament la gent pensi que el problema s'esvaeix, no és veritat. Tenim un risc d'una severitat inimaginable i que només serem conscients de la gravetat que té quan quatre milions de catalans aquest estiu obrin l'aixeta i no surti aigua. Això és una realitat. I, per tant, com que és una realitat, necessita mesures urgents. No soc expert en la matèria, però el que diuen els col·legis d'economistes i d'enginyers de Catalunya és que les dessaladores són necessàries però insuficients, que la regeneració d'aigua és necessària però insuficient. Per ser capaços d'abordar la greu crisi d'aigua que tenim a l'àrea metropolitana essencialment, però també en els sectors del turisme, ramaderia, agricultura i indústria, cal fer una interconnexió amb l'Ebre, vuit mesos d'obra, i que aquesta obra permeti fer extraccions molt puntuals només en decret d'emergència de sequera i amb els sobrants que estan anant al mar del Consorci d'Aigües de Tarragona. I amb aquesta aigua que està anant al mar, soluciones el problema d'aigua de tot Catalunya tranquil·lament. I només els aiatol·làs d'un medi ambient malentès poden estar en contra d'això. I només la gent covarda, que en privat et diu que aquesta seria la solució tècnica perquè t'ho diuen els experts, però no sé quina por tenen, i parlo de la resta de partits, tots, intenten dir que comprant quatre dessaladores fotovoltaiques mòbils resoldràs el problema. No és veritat. L'aigua només la trobes a faltar quan no hi és. Ja sé que sembla una ‘perogrullada’, però és la veritat. Una de les coses que expliquen els experts és que Catalunya ha de treballar amb el benentès que no plourà. I que, per tant, ha d'aprofitar els recursos hídrics que té dels rius i també de la reutilització de dessaladores d'una manera integral. I ara mateix tenim un riu, l'Ebre, que evidentment requereix infraestructures al Delta, que, per cert, la regressió continua d'una manera molt preocupant, però s'estan enviant al mar quantitats d'aigua que resoldrien el problema tranquil·lament.
Si treballar per pal·liar la sequera seria la primera mesura que implementaria si vostè governa, quina seria la mesura actual que vostè tiraria enrere, si pogués fer-ho?
El Procés sencer. Jo tinc la sensació que Esquerra i Junts no són independentistes, són processistes. Que són coses diferents. És a dir, el que fan és viure, parasitar l'anhel sincer d'independència de molta gent que se'ls creu. Però ells, a l'hora de la veritat, el que fan és un procés que està degradant l'economia, la seguretat ciutadana, el prestigi de Catalunya, la solidesa de les seves institucions... És a dir, un autèntic desastre. I el més greu de tot és que volen tornar a l'inici, a la casella de sortida. És a dir, Esquerra diu que vol tornar a la pantalla del referèndum, tot i que el senyor Aragonès va prometre solemnement en el seu pla de mandat quan va ser investit, textualment va dir: “Aplicaré el mandat de l'1 d'octubre”. Mentider, no ho ha fet. I el senyor Puigdemont diu que vol tornar a la casella de la declaració dels 8 segons, la DUI de 8 segons. No sé si la vol fer de 10 o de 14. Però això és processisme. El Procés no porta a la independència. Jo no tinc res a dir-li a una persona que se senti només catalana. Jo em sento català i espanyol i demano respecte pel meu sentiment i ofereixo respecte pel sentiment dels altres. Ara, una cosa és ser independentista i una altra cosa és ser processista. I ara mateix Esquerra i Junts són processistes.
Un dels motius per aquesta independència, diuen Esquerra, Junts i altres formacions, és que Catalunya està mal finançada i que és tenint l'autonomia fiscal plena i que es puguin controlar tots els impostos, tots els tributs, que es podria aconseguir una plenitud com a país. Vaig a la base d'aquesta pregunta. Catalunya està mal finançada?
Sí, però el sistema actual de finançament el van aprovar Esquerra Republicana, PSC i Iniciativa per Catalunya. I van dir l'any 2009 quan es va aprovar, que era un sistema que havia de tenir 25 anys de vigència i que era el millor sistema del món mundial. I que havia de resoldre els problemes. Mentida, ha sigut un fracàs. La segona qüestió és que segons una part substancial dels polítics independentistes, això ja era pantalla passada. Si tu vols aconseguir un millor sistema de finançament per dir que te'n vas l'endemà, no és massa coherent. O una cosa o l'altra. El que no podem fer són plantejaments que siguin contradictoris en la seva pròpia naturalesa.
Vostè no és independentista, però diu que Catalunya està mal finançada. Quines propostes té el Partit Popular per millorar aquest finançament per a Catalunya?
Doncs un sistema que sigui capaç de corregir les deficiències de l'actual, que bàsicament deixa tres comunitats autònomes que són les Balears, Comunitat Valenciana i Catalunya en una posició d'ordinalitat excessivament baixa respecte del que aporten. I, per tant, aquest sistema l'hem de canviar, primer buscant aliances en lloc d'enfrontament amb altres comunitats autònomes per tenir la força suficient. Això de demanar un nou model de finançament i no anar a les conferències de política fiscal i financera, que és on es prenen les decisions, és incompatible. I la següent qüestió és que els tres models de finançament que s'han aprovat d'ençà de la recuperació de la democràcia, dos que van ser amb el govern de José María Aznar i un amb el govern de Zapatero, es van fer de manera multilateral, és a dir, amb un acord entre tots, si no, no funciona. I després una altra cosa que és motiu de reflexió. Diguin el que diguin, que menteixen, històricament, el catalanisme polític sempre ha preferit el peix al cove que el pacte fiscal. És la realitat. Una altra cosa és el que diuen. I això té molt a veure amb una qüestió que al País Basc i a Navarra no passa, quan s'ha de calcular el ‘cupo vasco’, que són les prestacions d'atur i les pensions. Catalunya és una societat molt més gran, amb molta més complexitat, amb una taxa d'envelliment rellevant i quan has de fer el càlcul després de recaptar els impostos, no només fas el càlcul de tenir tota la capacitat fiscal, l'has de fer també en la recaptació i en la despesa i, per tant, has de calcular-ho tot plegat i aquí és quan en el seu moment Jordi Pujol diu “no ho tinc tan clar, això del pacte fiscal, prefereixo el peix al cove”. I crec que a Catalunya, en el fons, ningú demana el pacte fiscal.
Demanar un nou model de finançament i no anar a les conferències de política fiscal i financera, que és on es prenen les decisions, és incompatible
L'hem sentit en aquesta campanya criticar, bàsicament, dos fronts. L’independentisme i Salvador Illa, el PSC i el PSOE. Si tan malament ho fa el PSC, imagino que no investirà Salvador Illa com a president si en té l'oportunitat, oi?
Jo em presento com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya. I, per tant, mal candidat seria si em dediqués a fer propaganda de la resta de candidats. Jo no veig ningú que digui que em faria a mi president, jo per què ho he de dir? Ara, després han de decidir els catalans amb el seu vot. Però com es pot imaginar, el senyor Illa, ni una mala paraula ni una bona acció, que és el lema que hauria de portar a les seves tanques publicitàries, tinc claríssim que no seria un bon president de Catalunya.
Sovint s'ha parlat en aquests últims dies de la possibilitat de 'fer un Collboni'. Ara bé, vostè està disposat a 'fer un Sirera'?
Jo estava d'acord i estic d'acord amb el que va fer Daniel Sirera, perquè ell va fer, amb un vot de responsabilitat, una cosa que la gent se n'oblida. I és que el senyor Trias es va equivocar greument. Si tu vols aconseguir el suport del Partit Popular, per què el dia abans de la investidura arribes a un acord amb Esquerra Republicana? És que t'estan insultant, francament. Hi ha una frase que m'agrada molt fer servir en castellà, que és: 'Dios dijo hermanos, pero no primos'. Si vols aconseguir el vot del PP, no pots fer un acord amb Esquerra Republicana. És que és evident, PP i Esquerra Republicana, això és aigua i oli.
Per tant, si es donés una situació semblant, aquesta porta està oberta.
Jo l'hi torno a repetir, és que crec que són escenaris, la política local i la política autonòmica són escenaris radicalment diferents. Jo em presento per ser president de la Generalitat de Catalunya. Sé que no és una tasca fàcil per mi, però ja veurem què passa. La vida dona sorpreses.
També hi ha un altre escenari postelectoral. Que hi hagi un bloqueig i que anem a repetició electoral. L'ha pensat? El tem? El confrontarà?
El desafiament que té Catalunya de cara a aquestes eleccions i el que tinc jo mateix com a candidat del Partit Popular, que és explicar a les quatre províncies catalanes el nostre projecte, fa que ara mateix estigui concentrat exclusivament en això. No tinc cap tipus de plantejament d'escenaris de futur, que si arriben ja arribaran. Però ja prou problemes tenim en el dia a dia per plantejar-nos-en més encara. Si després resulta que la política es bloqueja, ja veurem què fem, però ara mateix no és l'escenari.
El 2021 es van presentar a les eleccions jugant-se la supervivència i ara es presenten amb expectatives de quadruplicar els diputats. Com creu que han arribat fins aquí?
Vam fer un exercici que no és fàcil en política. Normalment, les nits electorals tothom diu que ha guanyat. Jo recordo que aquella nit electoral va ser molt dura, tot i que va tenir algun matís, perquè havien sortit unes quantes enquestes que ens deixaven a zero, amb la qual cosa, tot i obtenir un resultat dolentíssim vam tenir un cert alleujament. Però el primer que vam reconèixer és que el resultat havia estat catastròfic i que en preníem nota i que analitzàvem allò en què ens havíem equivocat. Quan fas aquest plantejament és quan estàs garantint que les següents t'aniran millor. Si després de tenir un resultat molt dolent comences a fer anàlisis cofoies i dones per fet que el resultat és meravellós, és la garantia que a les següents eleccions desapareixeràs. I hem de tenir present que a Catalunya han desaparegut partits i encara en queden alguns que poden desaparèixer ben aviat. Per tant, crec que, de la mateixa manera que vam cometre errades, el que hem fet des d'aleshores està bé, crec que hem encertat. Independentment de si la xifra acaba sent 12 o acaba sent 13 o 14 o els que siguin, el que ningú no dubta és que el Partit Popular de Catalunya serà la força que més creixerà en aquestes eleccions en escons i en percentatge de vot. Això sí que ho diuen totes les enquestes, totes ens donen que som la força política que més creix a Catalunya.