Si la nit electoral va ser trista per a Esquerra Republicana, l'endemà de les primeres eleccions de les quals no n'ha sorgit una majoria independentista en catorze anys, no ha millorat gens ni mica. No només ha dimitit Pere Aragonès, que ha anunciat que amb 41 anys deixa la primera línia política i que no recollirà l'acta de diputat després de perdre fins a 13 diputats, passant de 33 a només 20. A mesura que passen les hores, es va aprofundint en les dades de la magnitud de la tragèdia i en la desfeta d'aquest partit que ha passat de governar a la Generalitat a anunciar que passa a l'oposició per primera vegada en una dècada, assegurant que la pilota de la governabilitat està sobre la teulada de Junts i PSC.
Si fa tres anys, en unes eleccions que els van permetre arribar a Palau per primer cop en 80 anys, van ser segona força arreu de Catalunya i primera a Tarragona, en gran part gràcies a un dels seus bastions, les Terres de l'Ebre, aquest diumenge va passar a ser tercera al conjunt del país i en totes i cadascuna de les demarcacions. A Barcelona ha passat de tenir 19 a 12 diputats, n'ha perdut 7, a Tarragona i Lleida en perd 2 i es queda en 3 i a Girona passa de 4 a 2. Justament a les demarcacions on s'ha imposat Carles Puigdemont com a primera opció, que coincideixen amb les que Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols, ha aconseguit representació (Lleida i Girona), és on els republicans perden més suports.
Esquerra, quarta força a la capital del país
A Barcelona, la capital del país i on el 2019 Ernest Maragall va arribar a guanyar les municipals, els republicans han retrocedit fins a la quarta posició, per darrere del PP. De fet, la diferència de diputats entre els republicans i els populars ha passat de 30 diputats a només cinc, per la forta davallada d'Esquerra, que n'ha perdut 13 i el creixement dels d'Alejandro Fernández, que han passat de 3 a 15. El 28 de maig del 2021, també amb Maragall al capdavant, Esquerra va ser quarta força per darrere de Xavier Trias, PSC i els comuns d'Ada Colau, i el mateix Aragonès ha reconegut que el seu partit no havia estat capaç de revertir la tendència de les municipals i de les generals del juliol, on van perdre fins a 400.000 vots.
A les ciutats metropolitanes, on Esquerra havia intentat fer forat en els últims anys amb perfils com el de Gabriel Rufián, la situació no millora, tot i que en algunes han aconseguit quedar per davant de la candidatura de Puigdemont. A Santa Coloma de Gramenet, on el portaveu al Congrés és regidor, són també quarta força, per darrere del PSC i PP, però també Vox, que els supera per un centenar de vots. A l'Hospitalet, en canvi, sí que aconsegueixen superar els ultres i quedar en tercera posició per darrere de socialistes i populars. El 2021, però, van aconseguir ser segona força a la segona ciutat de Catalunya. A Manresa, també a la demarcació de Barcelona, però lluny de l'àrea metropolitana i on governen, el partit va ser tercera força per darrere de Junts i PSC, molt lluny d'aquests dos partits i amb la ultradreta d'Aliança Catalana a un miler de vots. A Vic, la distància entre aquests dos partits es va reduir a només 500 vots. Al conjunt de la circumscripció de Barcelona, el partit va quedar com a tercera força amb 313.451 vots i un 13,38% del total. És un 7% menys que fa 3 anys, la demarcació on menys suports perden.
Tarragona, de guanyar a tercers
Tarragona, on el partit va tancar la campanya electoral el passat divendres, va ser l'única demarcació on els republicans van aconseguir guanyar el 2021 amb 5 diputats, una xifra històrica per a Esquerra. Ahir diumenge, el partit va passar a la tercera posició per darrere del PSC i Junts, perdent un 8% dels suports respecte dels que van aconseguir fa tres anys: d'un 24,47% a poc més d'un 16%. Si ens fixem en la ciutat de Tarragona, ERC retrocedeix fins a la quarta posició, de nou per darrere del PSC i PP, que supera els juntaires. Si bé liderats per Raquel Sans, els republicans no aconsegueixen ser primera força a cap de les comarques de la demarcació, els resultats són millors a les Terres de l'Ebre, on han tret pit d'haver descartat el transvasament en la pitjor sequera dels últims anys. Els pocs municipis on guanyen els republicans en aquestes eleccions es concentren fonamentalment en aquesta zona i fins i tot s'imposen a Amposta, capital del Montsià, a poca diferència de Junts.
Pere Aragonès va haver d'avançar aquests comicis pel no dels comuns als pressupostos pel 2024, ja que els de Jéssica Albiach els reclamaven aturar el projecte del Hard Rock al Camp de Tarragona. A Vila-seca i Salou, municipis on hi ha els terrenys, ERC és cinquena força per darrere de PSC, PP, Vox, i Junts, tots partidaris de la seva construcció.
La ultradreta s'apropa a ERC a Girona, on s'ensorra
Girona, feu tradicional de l'espai de Junts en els últims anys, no ha decebut i en aquesta ocasió els de Puigdemont s'han fet amb 7 dels 17 escons que es reparteixen a la demarcació. ERC tan sols n'han aconseguit 2, perdent la meitat de la representació que van obtenir amb Teresa Jordà al capdavant de les llistes el 2021. En aquesta circumscripció, però, també és on Aliança Catalana millors resultats ha obtingut, encapçalats per la seva líder i alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. La realitat és que en el conjunt de la demarcació, ERC només va aconseguir 10.000 vots més que els ultres i en alguns municipis aquests els van superar amb escreix. Entre aquests hi ha Ripoll, però també altres capitals de comarca com Figueres (Alt Empordà), Olot (la Garrotxa) o Santa Coloma de Farners (La Selva). A Amer, poble de Carles Pugidemont, ERC i AC van empatar a 106 vots. A Girona ciutat, on formen part del govern municipal independentista liderat per Lluc Salellas, ERC és tercera força, superada pel PSC.
Lleida, 15.000 vots menys en tres anys
A les comarques de Lleida, on fa tres anys van aconseguir empatar a cinc escons amb Junts per Catalunya, amb només 3.000 vots de diferència, el partit també s'ensorra, perdent-ne 2 i quedant-se amb 3. Si bé amb Tarragona és on millors resultats treuen, superant el 16% dels vots, el partit d'Oriol Junqueras perd fins a un 10% dels suports respecte del 2021 i la diferència amb els de Carles Puigdemont s'eixampla fins als gairebé 25.000 electors. En un dels pocs municipis on ERC s'imposa davant la resta de formacions és Torregrossa, poble de la seva cap de llista, Marta Vilalta. També a Espot o Llavorsí, municipi del Pallars Sobirà on l'alcalde és Josep Vidal, número 2 de la llista dels republicans i que ha aconseguit representació al Parlament. A Lleida ciutat, en canvi, són quarta força, per darrere no només de Junts i PSC, sinó també del PP.