A només 24 hores que s'acabi la campanya electoral, amb un bon grapat d'indecisos que encara no tenen decidit el vot per a les eleccions del 12 de maig i tercer als últims sondejos prohibits, Esquerra ha celebrat el seu acte central, el més multitudinari d'aquesta campanya al Palau de Congressos de Barcelona on s'han reunit 2.000 persones per conjurar-se a revalidar la presidència de la Generalitat, cosa que a hores d'ara sembla molt complicada.
🔴 Resultats eleccions de Catalunya 2024, DIRECTE
📊 La participació en les eleccions de Catalunya 2024
🔍 Resultats Eleccions de Catalunya 2024 per municipis | CERCADOR
Crida tant al vot d'esquerres com l'independentista per fer front a PSC i Junts
Pere Aragonès, que ha estat ovacionat i rebut a crit de president, s'ha reivindicat com l'únic capaç de fer polítiques d'esquerres i a favor de la independència des del Palau, mentre ha augurat que a Salvador Illa li espera el mateix destí que a Inés Arrimadas -cap de l'oposició-, ha denunciat la "deslleialtat" de Junts i fins i tot ha citat Josep Lluís Carod-Rovira. El president de la Generalitat, el primer del partit des dels anys trenta del segle passat, ha demanat el vot d'esquerres davant el PSC "més espanyolista de la seva història" i de l'independentisme davant un projecte, el de Junts, que es redueix, segons ell a Carles Puigdemont i que té "greus problemes de lideratge".
"A votar, perquè amb Illa president seria la Moncloa qui dirigiria les institucions del país. Parla d'un Govern tècnic perquè la política la faria Pedro Sánchez i això nosaltres no ho permetrem. Necessitem guanyar perquè no tornin a governar els de les retallades, els que no volen regular els preus del lloguer o els que volien transvasar l'Ebre!", ha exclamat Aragonès confrontant amb els seus principals rivals electorals i reclamant la seva continuïtat al Palau per poder continuar amb el "fil roig" dels seus predecessors al capdavant de la institució.
En aquest acte central no podia faltar la intervenció d'Oriol Junqueras, que s'ha mostrat convençut que Aragonès serà capaç de revalidar la presidència de la Generalitat. Ha estat ell qui ha recordat la seva posició a les enquestes —amb un petit retret als periodistes que li recorden aquest tercer lloc— però també ha rememorat que totes les vegades que el seu partit s'ha imposat a les urnes, aquestes auguraven el contrari.
Aragonès presumeix de Govern
En un acte que també ha servit per treure pit de la feina de Govern, Pere Aragonès ha fet pujar sobre l'escenari del Palau de Congressos a tots els membres del seu Govern present a aquest acte, tant als que van a les llistes com aquells que n'han quedat fora. Amb tots ells ha fet un repàs del passat mirant cap al futur recordant quines són les seves promeses per si torna a ser elegit president: referèndum pactat, "que guanyarem i proclamarem la independència de Catalunya", finançament singular, conselleria per a la llengua catalana o estendre la gratuïtat a tota l'educació infantil dels zero als tres anys.
L'amnistia com a eina per refer ponts, segons Rovira
Des de l’exili, Marta Rovira tampoc ha faltat a aquest acte central, en aquesta ocasió acompanyada de Ruben Wagensberg que es va traslladar a Suïssa el passat Nadal per la causa del Tsunami Democràtic. “Som els que més els molestem, la nostra idea de com ha de ser una societat i un país estan als antípodes de l’Espanya reaccionària que ells representen i la idea d’una Catalunya que altres diuen defensar”, ha exclamat Wagensberg que ha recordat l’acte de campanya a Ginebra a finals d’abril, on es van traslladar Aragonès, Junqueras i bona part del grup parlamentari.
Rovira, al seu torn, ha volgut recordar la feina que ha fet el partit del qual és secretaria general des del 2011, en matèria antirepressiva: Indults, eliminació del delicte de sedició i amnistia. Aquesta última, ha assenyalat Rovira, ha de servir per “refer ponts entre els independentistes”. “No volem un moviment acabat, volem una majoria social i viva que sap on vol anar. Volem refer confiances per aconseguir aquells espais que ens van permetre l’1-O i perquè ho tornarem a fer!”, ha exclamat Rovira en una intervenció que ha acabat amb crits d’independència. Aquest dimecres, en canvi, Aragonès va carregar contra Junts per les seves crides de “cartó pedra” a la unitat.
Feina feta i el perill de perdre els seus fruits
En aquest míting central també hi han participat les representants de les tres demarcacions, Laia Cañigueral (Girona), Raquel Sans (Tarragona) i Marta Vilalta (Lleida) han pujat dalt l’escenari per reivindicar la feina feta pel Govern d’Aragonès en aquesta passada legislatura en els seus territoris i també polítiques en clau feminista. Sans denunciant l’ambigüitat de Junts i PSC amb el Hard Rock. Vilalta, al seu torn, ha recordat que qui gestiona Rodalies a Catalunya és el PSC. En sentir aquesta paraula maleïda el públic ha respost amb xiulets, recordant les incidències gairebé diària dels trens.
També han llançat dards enverinats contra una de les seves víctimes preferides durant la campanya electoral, Anna Navarro, la número 2 de Junts. “Som gent normal. Ens llevem i preparem l’esmorzar. No esperem que ens el porti l’Olívia”, ha exclamat Cañigueral en referència a la treballadora de la llar de Navarro, mentre Sans ha ficat cullerada en què “no hem vist a la número 2 en cap debat”.
EH Bildu com a amulet per donar sort
El míting ha comptat amb una estrella convidada i que fa menys d'un mes va obtenir uns resultats històrics per a la seva formació tot i que aquests no els serviran per governar, Pello Otxandiano, candidat d'EH Bildu, que ha tornat la visita que li va fer Aragonès abans de les basques. També amb un presentador ben experimentat i molt còmode en el seu paper, Tomàs Molina, que ha acompanyat Diana Riba com a conductors de l'acte. Els candidats al Parlament Europeu s'han mostrat convençuts que Otxandiano els donarà sort en aquestes eleccions mentre el basc ha recordat amb emoció -i una mica d'enveja- l'1-O, assegurant que no existeix ni un problema català ni un problema bac sinó un problema espanyol "incapaç de reconèixer el seu caràcter plurinacional ni gestionar-lo de forma democràtica".
