En un edifici amb vista a les vies del tren de l'estació de Ginebra, ERC ha celebrat aquest diumenge plujós un dels actes més inusuals de campanya, de caràcter molt íntim, gairebé familiar, i on el partit ha reivindicat l'exili que ara pateixen Marta Rovira i Ruben Wagensberg —els grans protagonistes d'aquesta jornada— a Suïssa com a part de la seva història. No semblava de cap manera un míting per a les eleccions del 12 de maig, que han passat gairebé a un segon pla i els sentiments -que els últims dies, especialment els de Pedro Sánchez, han centrat bona part de l'actualitat informativa- han cobrat protagonisme.
🔴 Eleccions a Catalunya 2024, DIRECTE | Última hora dels candidats, enquestes i el 12 de maig
El retrobament amb els exiliats s'ha produït a la sortida de l'estació de tren, amb la delegació dels republicans acabada d'arribar de l'aeroport després d'agar l'avió més matiner. Després de les abraçades i de les fotografies, la petita sala de l'Impact Hub de Ginebre s'ha omplert amb tres fileres de cadires plenes dels càrrecs del partit: bona part dels diputats d'aquesta darrera legislatura, molts dels quals s'han retrobat avui amb Wagensberg, Pere Aragonès i Oriol Junqueras. La pregunta que la diputada Alba Camps ha formulat, fent de moderadora entre el president del Govern i el del partit, descriu el to de l'acte: "Què representeu l'un per a l'altre?", els ha demanat, després d'assegurar que les preguntes serien fàcils. "En Pere representa per a mi i per a tots nosaltres l'encarnació d'una lluita molt llarga d'un espai polític que es diu ERC" i "l'Oriol és un referent i un amic", han estat les seves respostes.
Tots dos han recordat quan es van conèixer i el president de la Generalitat ha rememorat que el dia en què s'havien de veure per primer cop, en una xerrada de Junqueras com a professor de la UAB en una trobada de les JERC, el president del parit no s'hi va presentar. Abans, Josep Maria Jové, president del grup parlamentari, i Jenn Díaz, que no repeteix a les llistes, han explicat com han viscut la repressió des del Parlament. Jové, que acostuma a fugir focus mediàtic, ha entregat a Wagensberg la postal de Nadal que li va fer el seu fill i que fins ara no li havia pogut donar. L'activista va marxar cap al país helvètic abans de les festes i van passar-les junts "com una família" amb la secretària general del partit.
Sánchez i la campanya, actors secundaris a l'exili
Tot i que durant una bona estona aquest acte no semblava de campanya, la proximitat del 12 de maig ha provocat alguns retrets a la resta de partits que es presenten a les eleccions contra Aragonès, a banda de referències, com no podia ser d’una altra manera, a la carta de Pedro Sánchez. Rovira, amb sis anys d’experiència a l’exili i una acusació per terrorisme a l’esquena, li ha demanat que no li tremolin les cames davant les amenaces de l’extrema dreta. Ruben Wagensberg ha comparat les reaccions dels socialistes catalans bolcats a defensar Sánchez amb la que van tenir amb ell quan va haver-se d’exiliar per la causa de Tsunami Democràtic, i Aragonès ha assegurat que el seu partit, davant les dificultats, no es rendeix mai.
Junqueras, per la seva part, ha volgut subratllar que bona part de l’èxit del partit que presideix rau en el fet que es tracta d’un projecte col·lectiu: “Això dona una certa tranquil·litat i una certa perspectiva de les coses, però també una responsabilitat”. “Els projectes febles necessiten exercir el culte a la personalitat, girar al voltant d’una persona en concret. Els projectes forts són col·lectius i el nostre projecte és Catalunya”, ha assegurat Junqueras, citant Aragonès, qui sovint contraposa la seva visió amb el fet que, segons ell, “el projecte d’Illa és Espanya i el de Carles Puigdemont és Puigdemont”. El personalisme de la candidatura de Junts és un dels aspectes que més han criticat els republicans durant la precampanya i aquests primers dies de la cursa pel 12 de maig.
Durant la seva intervenció, Marta Rovira ha anat llegint passatges de llibres escrits per l’autora Aurora Bertrana, que també es va exiliar a la mateixa ciutat que ella, per explicar amb les seves paraules com s’ha sentit durant aquests últims anys i també com ha estat l’arribada de Wagensberg a la ciutat. L’última campanya que Rovira va fer a Catalunya va ser la del 2017 després de l’aplicació del 155 i quan molts la veien com la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya. Es va exiliar pocs mesos més tard i tal com ha recordat Aragonès, el d’avui era un acte per “no normalitzar la repressió” que pateixen alguns dels seus companys des de fa anys. “Sembla que hi ha qui l’ha descobert ara”, ha ironitzat el candidat en referència a la carta de Pedro Sánchez.
La llibertat de l'exili
Rovira, acostumada a participar en els mítings amb vídeo es queixa quan algú li diu que hauria d'anar acabant la seva intervenció, en la qual s'emociona sense arribar a les llàgrimes. "Però no tenim temps no avui nosaltres?, Bueno, ja acabem", contesta resignada. Ella no frisa, però la delegació republicana ha de sortir a correcuita cap a l'aeroport de Ginebra per agafar el vol que els tornarà a Barcelona només poques hores després d'haver-hi arribat. Quan els seus companys han partit per tornar a Catalunya i continuar amb la campanya electoral (els que no eren avui a Ginebra celebraven actes arreu del territori i demà dilluns l’acte principal serà a Girona) Rovira, que ha fet d'amfitriona, desa el llibre de memòries d'Aurora Bertrana i es posa a recollir les cadires plegables de sala d'aquest coworking que per fora sembla un edifici en runes. Ella continuarà a l'exili, amb la llei d'amnistia que permetria el seu retorn a l'horitzó si no hi ha cap daltabaix a Madrid, una experiència que, segons ha assegurat, li ha permès créixer: "Aquí em sento lliure, que és el que no volen que sigui".