El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu que elabora les lleis del país i que controla el Govern de la Generalitat. És la cambra sobirana del poble de Catalunya i, aquest pròxim diumenge 12 de maig, hi ha eleccions anticipades convocades pel president Pere Aragonès després de no aconseguir aprovar els pressupostos. Està en joc els representants territorials de cada demarcació. Catalunya, al no tenir llei electoral pròpia, es basa en el sistema amb el qual es regeixen els comicis espanyols.
🔴 Resultats Eleccions Catalunya 2024, DIRECTE
📊 La participació en les eleccions de Catalunya 2024
🔴 Com va Puigdemont, Illa i Aragonès? Qui va guanyant les eleccions a Catalunya 2024? | DIRECTE
El primer Parlament de Catalunya, sense tenir en compte les corts catalanes d'entre el segle XIII i el segle XVIII, es va constituir a través de les eleccions celebrades el 20 de novembre del 1932. Aleshores, la cambra catalana tenia un total de 85 escons, amb Esquerra Republicana del president Francesc Macià amb una majoria absoluta de 56 diputats. Amb el pas dels anys, la xifra ha anat variant, així com la seva normativa.
La vigència de l'Estatut de Sau en les eleccions a Catalunya 2024
Amb la restauració de la democràcia, la disposició quarta de l'Estatut de Sau, aprovat el 1979 amb el 88,15% dels suports del poble de Catalunya, especificava que mentre Catalunya no tingués d'una llei electoral pròpia el Parlament de Catalunya estaria integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un diputat per cada 50.000 habitants amb un màxim de 85 diputats. Per la seva banda, les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis diputats, més un per cada 40.000 habitants, atribuint-se a les mateixes 17, 15 i 18 diputats, respectivament. El total de les quatre circumscripcions provincials són 135 diputats.
La no aplicació de l'Estatut de Miravet en les eleccions a Catalunya 2024
Amb l'Estatut de Miravet del 2006 i amb la mirada posada en el creixement poblacional, l'article 56 especificava que el Parlament s'ha de compondre d'un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, triats per un termini de quatre anys mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d'acord amb l'Estatut i la legislació electoral. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya.
Precisament, amb la mirada posada en l'elaboració d'una llei electoral pròpia, el mateix Estatut especificava que Catalunya s'havia de dividir territorialment a través de vegueries substituint les províncies i les Diputacions. Precisament, era com s'havia distribuït el país abans dels Decrets de Nova Planta el 1916. Això havia d'obrir la porta a unes circumscripcions dividides per vegueries (actualment són a través de províncies), però el 2010 la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut tombava la divisió territorial de Catalunya distribuïda per vegueries. Tanmateix, això tampoc impedeix que, en cas que s'impulsi una nova llei electoral, les circumscripcions siguin per vegueries, però el fet que el Constitucional interpretés que no podien substituir les províncies va acabar bloquejant el seu desplegament.
Tot i la reforma de l'Estatut, Catalunya compta exactament amb els mateixos diputats que en la primera legislatura de la restauració de la democràcia: 135. Dividits entre els 85 de Barcelona, els 17 de Girona, els 15 de Lleida i els 18 de Tarragona. La majoria absoluta del Parlament de Catalunya és de 68 diputats, una xifra que hauria d'assolir el president de la Generalitat en cas que vulgui ser investit en la primera votació. En canvi, en la segona votació, el candidat pot ser investit per una majoria simple. És a dir, més 'sí', que 'no'.