Potser perquè els indepes no saben ballar sevillanes, o perquè viuen en un altre món, ni Esquerra Republicana, ni Junts per Catalunya ni la CUP tenen caseta enguany a la Fira d’Abril de Catalunya, la qual cosa té el seu què, perquè com va recordar ja fa anys Àngel Colom, la independència dels Estats Units no la va fer Sitting Bull, sinó els que van arribar més tard. Els indígenes mai són prou per fer la revolució
Just abans que s’inaugurés anit la Fira d’Abril de Catalunya, amb tota la puteria, Vox va organitzar un míting just davant del Fòrum, a la rambla Prim, que justament estava decorada amb cartells de Puigdemont amb el següent missatge: “Catalunya necessita la independència”. I els de Vox van afegir cartells seus per compensar que afegien: “En defensa pròpia”. La composició tenia la seva gràcia, perquè no eren necessàriament contradictoris.
Cap a quarts de 9 van arribar les comitives institucionals i de partits per aparèixer en les fotos de la inauguració de la fira, i els cops de colze i els esforços per treure el cap davant les càmeres resultaven la mar de divertits i això que estava tot pactat, se suposa que d’acord amb el protocol i la subvenció apoquinada, per aquest ordre: Aragonès, Collboni, Lluïsa Moret (Diputació), Filo Cañete (Sant Adrià) i Carlos Prieto (Delegació del govern espanyol) i, per descomptat, l’amfitrió, Daniel Saliniero, president de la Federació d’Entitats Andaluses (FECAC). Ah!, i l'incombustible Enric Millo, en qualitat de representant de la Junta d’Andalusia per l’Acció Exterior i la Cooperació Internacional, la qual cosa sembla un acudit. També hi era l’exalcalde Xavier Trias, a qui tothom saludava com reconeixent-li una autoritat moral personal i intransferible.
Els governants van pitjar el botó i es va encendre la lluminària. Oooooohhhh. I els polítics van entrar al recinte i, oh!, sorpresa. Així d’entrada no semblava una festa andalusa. Les parades més concorregudes eren, per una banda, una colombiana que oferia cebiche de mango, salchipapa con chicharrón i papas rellenas i, per l’altra, una guingueta cubana que oferia mojitos prou carregats a set euros. Totes dues, animades amb música autòctona. Autòctona dels seus països d’origen, és clar. Un grup de neerlandesos s’estaven posant les botes i ballaven divertits al son d'El Taiger & El Happy... “Habla matador, las mujeres son adictas a mí, porque no ando diciendo con quién me acuesto...”.
A mesura que la comitiva avançava, la música i el color canviaven, fins a arribar a les casetes importants de les hermandades rocieras i associacions diverses de l’Hospitalet, de Terrassa o de Santa Coloma de Gramenet. Sevillanes, buleries i dones superelegants amb vestits de faralaes creaven un caliu tan festiu com emotiu.
L’acte institucional es va fer a la caseta central de la FECAC interrompent l’actuació d’un grup de ball molt més interessant que deixava amb la boca oberta. Van parlar fins a set oradors i tots van dir si fa no fa el mateix: que Catalunya és un país divers i que la diversitat és una realitat intrínsecament bona. Qui més qui menys va parlar en català i en castellà, tret del president Aragonès i de l’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, que tot i reivindicant els seus orígens andalusos també va fer tot el discurs en català. Hi va haver visques a Catalunya i Andalusia, només un parell de visques a Espanya i un visca a l’eix del Besòs, força aplaudit.
Després cadascú va passejar pel recinte pel seu compte i a la gent li encantava fer-se fotos amb els polítics, perquè després diguin. Era divertit veure el president Aragonès rodejat de dones ben guarnides amb vestits folklòrics i flors al cap encantades de retratar-se amb el president català. Al diputat Rufián fins i tot li demanava una foto un senyor amb la polsera rojigualda.
Per cert, també va circular per la fira el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, que devia confirmar sobre el terreny els pitjors auguris de les enquestes. Les casetes dels partits no són les més visitades, però a la de Ciutadans, que és de les grans, no hi havia ningú.