Jéssica Albiach Satorres repeteix com a candidata en les eleccions de Catalunya 2024, però a diferència dels últims comicis, aquest 12-M ho farà només en representació dels Comuns, ja que Podem s’ha desvinculat d’aquesta formació i ha decidit no presentar-se. Després d’haver tombat els pressupostos que van provocar la convocatòria electoral, Albiach busca aconseguir suports per conformar un govern progressista.
👤 Candidats eleccions Catalunya 2024: llista completa
📆 Eleccions a Catalunya 2024: enquestes, candidats, vot per correu, llistes i calendari
🗳️ Enquestes eleccions Catalunya 2024: qui guanyarà el 12 de maig?
Valenciana i barcelonina d'adopció
Albiach té 44 anys, viu a Barcelona des de fa 15 anys, però va néixer i créixer a València en una família que sovint ha definit com un “matriarcat”. La mare, que la va tenir amb només 19 anys, era venedora al mercat ambulant i més tard va regentar la botiga de marcs de fotografia que havia estat de l’avi. L’àvia, la tieta i la besàvia també van estar molt presents al llarg de la seva infantesa. Albiach va estudiar becada a escoles catòliques de la ciutat, primer al Col·legi de les Trinitàries i després al Pius XII de València. Malgrat que a casa parlava català, l’escola la va fer íntegrament en castellà. Es va llicenciar en Periodisme, també amb beca, a la Universitat privada CEU San Pablo i uns anys més tard també va diplomar com a fotògrafa. Entre les seves aficions, destaca el ioga, ballar swing i, per descomptat, l'arròs al forn.
Amb 30 anys i després d’haver perdut la feina arran de la crisi del 2008, Albiach va decidir fer un canvi i marxar a Barcelona a estudiar un màster en Comunicació Política a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Tot i que no era el pla inicial, va decidir instal·lar-s’hi a la ciutat de manera indefinida. Llavors no hauria imaginat, però, que uns anys més tard lluitaria per la presidència de la Generalitat.
De les redaccions al Parlament de Catalunya
En acabar la carrera va treballar a diversos mitjans, incloent-hi Onda Cero, el diari valencià Levante i el diari Qué!, i també en diversos gabinets de comunicació, inclòs el de la Presidència de la Generalitat Valenciana amb Francisco Camps. El 2008 va treballar en la campanya electoral de la socialista María Teresa de la Vega, que encapçalava la llista del PSPV a les generals d’aquell any. Malgrat tot, en la seva joventut, Albiach no s’havia sentit especialment interpel·lada per cap partit polític i no havia militat en cap formació. Fins que va arribar el 15-M i llavors sí, es va sentir identificada amb les reivindicacions d’aquell moviment juvenil i trencador, que la van portar a afiliar-se a Podem el 2014. En aquell moment treballava al gabinet de comunicació de l’Ajuntament de Cornellà, però la seva dedicació amb el nou partit la va dur a assumir una nova feina, la de secretària de comunicació de la formació. I tan sols un any després d’haver-se afiliat, el setembre del 2015 es va convertir en diputada de Catalunya Sí que es Pot al Parlament de Catalunya.
De la seva primera legislatura, probablement Albiach sigui més recordada per haver ensenyat públicament el paper que deia ‘no’ en la votació de la Declaració d’Independència de Catalunya l’octubre del 2017. En les següents eleccions, convocades arran de l’article 155 per al desembre del mateix any, Albiach va revalidar el càrrec com a diputada, aquest cop sota la marca de Catalunya en Comú Podem. Nou mesos més tard, el líder del grup, Xavier Domènech, va deixar tots els càrrecs, i el grup parlamentari va acordar que Albiach, militant alhora a Podem i els comuns, prengués el relleu al Parlament. L'any següent també es va convertir en coordinadora de Catalunya en Comú al costat d’Ada Colau i Candela López.
El següent pas va ser presentar-se a les primàries dels comuns, que va guanyar sense tenir rivals. En els comicis del 2021 va aconseguir retenir els 8 escons. El desembre del 2023, en el context de la irrupció de la crisi entre Sumar i Podem en l'àmbit estatal, va estripar el carnet de Podem. Malgrat que juntament amb el PSC va donar suport als pressupostos d'Aragonès el 2023, enguany va supeditar el 'sí' a un compromís per part del Govern de no permetre la construcció del macrocomplex del Hard Rock a Tarragona. Finalment, no van arribar a cap acord i Albiach va deixar caure els comptes que han provocat l'avançament de les eleccions.