La CUP és l’únic partit que presenta una candidata nova per a les eleccions de Catalunya 2024. Es tracta de Laia Estrada Cañón, que ha estat diputada en l’última legislatura, i encapçala la candidatura de l’espai anticapitalista al Parlament amb l’objectiu d’aconseguir un Govern que treballi amb un “nou rumb” per evitar el “col·lapse climàtic, social i nacional”.
👤 Candidats eleccions Catalunya 2024: llista completa
📆 Calendari eleccions a Catalunya 2024: dates clau i inici de la campanya electoral
🗳️ Enquestes eleccions Catalunya 2024: qui guanyarà el 12 de maig?
Inicis a l'activisme social de Tarragona
Estrada té 41 anys i va néixer a Tarragona en el si d’una família d’origen extremeny pròxima al sindicalisme i l’activisme social i polític. Va estudiar a l’Escola Pràctiques i a l’Institut Martí i Franquès, i en complir la majoria d’edat va marxar a Girona per fer allà l’etapa universitària. Compaginant els estudis amb feines a l’hostaleria i gràcies a una beca, es va llicenciar en Ciències ambientals, i posteriorment va obtenir el certificat d'aptitud pedagògica (CAP), que equival al màster de professorat actual. Uns anys més tard també va cursar un màster en Estudis Territorials i de la Població a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La candidata de la CUP va ser mare d’una criatura ara fa dos anys, quan ja era diputada; i entre les seves aficions destaquen la poesia i la dansa.
Un cop va acabar els estudis superiors va començar a treballar com a professora i llavors va iniciar la seva militància política. Ho va fer primer participant en moviments socials de la ciutat, com ara l’Assemblea per l'Habitatge Digne, la Plataforma Aturem el POUM, el Cercle Marxista, el moviment del 15-M o el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona. També es va fer sòcia del Casal Popular Sageta de Foc i va impulsar l’entitat feminista Cau de Llunes. Paral·lelament, va començar a militar a l’Esquerra Independentista com a membre d’Endavant, la formació més anticapitalista dins del moviment, fins que el 2012 es va afiliar a la CUP.
Denúncia del cas Inipro i encausada al cas Bershka
A les eleccions municipals del 2015, la CUP va aconseguir per primera vegada dos regidors a l’Ajuntament de Tarragona amb Estrada al capdavant. Des del consistori, la cupaire va fer oposició a l’alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros, tot i que probablement l’acció més contundent contra el batlle la va fer abans d’entrar el consistori, quan va impulsar la denúncia de la CUP que donaria lloc al cas Inipro, de presumpta corrupció de Ballesteros.
La seva continuïtat com a regidora es va posar en entredit a mitjans de legislatura, després que Estrada fos sentenciada a tres mesos de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat en el conegut com a ‘cas Bershka’. Uns fets ocorreguts el 2009, quan, des de l’entitat Cau de Llunes, va organitzar una concentració davant una botiga Bershka per protestar contra el consumisme i la pressió estètica sobre les dones que va acabar amb enfrontaments amb la Guàrdia Urbana de Tarragona. Estrada i dos activistes més van ser detinguts, i el 2016, gairebé 7 anys més tard, la justícia els va declarar culpables i els va obligar a indemnitzar els agents implicats, que van quedar absolts de tots els càrrecs. Malgrat la polèmica, Estrada va poder continuar com a regidora, i el 2019 va revalidar el càrrec, any en que va donar suport a l'alcaldable republicà Pau Ricomà per poder fer fora Ballesteros del govern. Finalment, va deixar l'Ajuntament el 2021, quan es va convertir en diputada al Parlament de Catalunya.
Poc després de convertir-se en diputada, un jutjat va decretar una ordre de detenció contra ella acusant-la d’un delicte de desordres públics per una manifestació el 2018. Finalment, però, la causa va quedar arxivada. A la cambra catalana, Estrada ha format part de la comissió d’estudi sobre la salut mental i les addiccions i de la comissió d’estudi sobre la Protecció del Delta de l’Ebre. Ha impulsat les proposicions de llei per a la internalització del Transport Sanitari i el dret efectiu a l’avortament i també ha abanderat la lluita contra la construcció del macroprojecte del Hard Rock, que va denunciar davant l’Oficina Antifrau per presumptes irregularitats en els contractes de compravenda dels terrenys.