Laia Estrada (Tarragona, 1982) no promet res. Després d'una legislatura que la candidata de la CUP el 12-M descriu com "una presa de pèl" per haver malbaratat la majoria independentista del 52% i per haver-se allunyat dels acords assolits en el pacte d'investidura, la cupaire adverteix Carles Puigdemont i Pere Aragonès que s'hauran de guanyar els suports dels anticapitalistes per ser investits com a presidents. Ho té encara més cru Salvador Illa, de qui l'anticapitalista no dissimula la seva desconfiança. Malgrat la seva poca experiència en aquest nivell de la política —és l'única candidata nova dels partits amb presència al Parlament—, Estrada té ben après el discurs de la CUP i parla sense dubitacions. Com a professora, està acostumada a parlar davant d'un públic, i la influència de la seva família —pròxima al sindicalisme i a l'activisme polític— es fa patent. Acollim la cap de llista a la redacció d'ElNacional.cat per una entrevista a menys d'una setmana per la jornada electoral.
🔴 Debat TV3 Eleccions de Catalunya 2024, DIRECTE
Per començar, un resum ràpid de la legislatura que acabem de deixar enrere. En el cas de l'independentisme, la famosa legislatura del 52%. Què ha passat?
Doncs que s'ha malbaratat totalment. No ha servit ni per avançar en clau nacional ni per avançar en clau social, perquè pocs mesos després de començar la legislatura, el govern de Pere Aragonès va començar a abraçar de forma descarada l'agenda del PSC, juntament amb Junts. Tota l'ambició, l'esperança i les expectatives que teníem van anar-se'n en orris. Això ha generat desafecció en el conjunt de votants d'esquerres i independentistes, i malestar amb la classe política. Ho entenem perfectament, i ens preocupa que aquest vot es quedi a casa, quan el vot espanyolista i de dretes està totalment mobilitzat. Tenim dos missatges: primer, que cap vot es quedi a casa; segon, que ens votin a naltros, que votin la CUP per fer avançar el país en clau social i en clau nacional.
Precisament per fer avançar el país, en cas d'entrar la CUP al Govern, quina seria la mesura estrella que s'aplicaria en els primers 100 dies de govern?
No puc dir una mesura estrella, però sí que puc dir que des del minut 1 es deixaria de supeditar la política catalana a allò que es decideix i es deixa de decidir a Madrid, que és el que ha caracteritzat la legislatura anterior i que és el que ha de deixar de passar si volem tornar a omplir de sobirania el Parlament. Sobretot, si volem donar resposta a les necessitats i als reptes que tenim ara mateix sobre la taula en clau d'emergència climàtica, en clau d'empobriment generalitzat de la població. Perquè, si hem d'estar permanentment posant-nos com a topalls els límits que posa tant el PSOE com la patronal, no avançarem.
S'ha de posar un punt final a tota l'agenda de macroprojectes que proposa ampliar aeroports i ports, fer el Quart Cinturó o fer el Hard Rock, només estan al servei de La Caixa o del lobby turístic
I al revés, quina seria la mesura que es va aprovar en la legislatura anterior que ara, si pogués, la CUP eliminaria?
S'ha de posar un punt final a tota l'agenda de macroprojectes que proposa ampliar aeroports i ports, fer el Quart Cinturó o fer el Hard Rock. Són macroprojectes que no tenen un sentit d'interès general i només estan al servei de La Caixa o del lobby turístic. Més avions i més creuers són més turistes, que vol dir més gentrificació de les nostres ciutats i, per tant, més expulsió dels veïns i les veïnes. Si necessitem un macroprojecte, és omplir de trens tot el país perquè arribin a totes les comarques, o omplir tota l'AP7 de plaques fotovoltaiques per generar energia renovable. Aquests són macroprojectes que tenen un interès general.
En el cas de la sequera, què faria la CUP per frenar-ne els efectes?
Aquí s'han de tenir en compte les mesures urgents i immediates, i després les mesures de fons. Les mesures urgents arriben tard, però ha d'haver-hi mesures de fons en relació a la democratització de la gestió de l'aigua. L'aigua per a qui i per a què la volem? La volem perquè el lobby turístic continuï a tot gas i es torni a tancar l'aixeta a la pagesia mentre el turisme té barra lliure, com va passar l'estiu passat? O la volem per a aquelles activitats que són fonamentals, com ara produir aliments? Això està relacionat també amb el model de país que naltros esmenem, que és el model de país al servei d'una minoria privilegiada, d'aquestes grans fortunes que fan negoci a costa dels nostres recursos i generen riquesa que s'acumula en unes poques mans. No pot ser que ens plantegem construir dessaladores per mantenir el mateix model econòmic que ens ha portat a l'actual situació. Què farem? Dessaladores per mantenir el Hard Rock? Ha d'haver-hi un canvi de fons.
Passem a parlar ara de l'habitatge. Quines són les mesures de la CUP en aquest aspecte?
Hi ha tres qüestions clau. La primera, deixar de desnonar la gent de casa seva, perquè tenim una mitjana d'un desnonament cada hora a Catalunya. Els Mossos d'Esquadra no els hem d'enviar a fer fora la gent de casa seva, famílies amb criatures, gent gran que es queda totalment desemparada... és una autèntica salvatjada. En segon lloc, crear una llei efectiva de regulacions dels lloguers pròpia, que sigui catalana. Però en comptes de regular naltros els lloguers de forma efectiva, esperem que el PSOE creï una llei que va tard i malament. I, en tercer lloc, necessitem un parc públic d'habitatge. Tenim 400.000 habitatges buits a Catalunya que estan buits i una llei catalana del 2007 que ja preveia expropiacions de pisos permanentment desocupats i que no s'ha desplegat; doncs comencem pels que estan en mans de grans tenidors, que són la banca i fons voltor. Són qüestions de voluntat política que poden resoldre una problemàtica tan greu com és l'habitatge si la política la despleguem al servei de la majoria de la població sense tenir por d'incomodar els grans lobbies i les grans empreses econòmiques.
La CUP està a favor d'expropiar aquests habitatges, doncs?
Per descomptat. És que ho diu el moviment per l'habitatge des de fa una dècada. Quin ús volem donar als pisos? Un ús especulatiu o un ús inexistent, quan els tenim buits? L'expropiació no vol dir que prenem els pisos, vol dir que els paguem a un preu just. Són pisos que estan en mans de grans tenidors o en mans de la banca rescatada amb diners públics, per tant, hauríem d'entendre que són pisos nostres, perquè aquest rescat bancari no s'ha retornat mai. No pot ser que dels 4 milions d'habitatges que hi ha ara mateix a Catalunya, en tinguem 1 milió que no té un ús residencial, sinó que estan buits, o tenen un ús turístic o esporàdic. Garantir el dret a l'habitatge avui és una qüestió de voluntat política i de valentia.
Què cal fer per millorar l'ús social del català?
És innegable que patim una ofensiva contra la nostra llengua per part de la ultradreta arreu dels Països Catalans, a part de la problemàtica de la reducció de l'ús social del català. La resposta ha de ser en clau de contraofensiva, traçant una estratègia conjunta i transversal tan àmplia com sigui possible, incorporant les entitats de defensa de la llengua i la comunitat educativa. En l'àmbit educatiu, cal derogar la llei aprovada per Junts, ERC, PSC i Comuns que aplanava el desplegament de la sentència del 25% contra el català. També cal un pla de xoc, amb més recursos a l'escola pública per tenir una formació continuada de tots els professionals, més aules d'acollides, i reduir ràtios. En l'àmbit laboral, hem de garantir cursos de català que estiguin remunerats i que es puguin fer en horari laboral. En l'àmbit cultural, proposem crear una discogràfica pública catalana i una empresa de traducció catalana per promoure les produccions en català i des de casa nostra. I després, en l'àmbit de la salut, hem de millorar les condicions laborals de les treballadores, no només perquè no marxin, sinó perquè hi hagi bufetades per venir a treballar a casa nostra i ningú no tingui cap problema per aprendre la nostra llengua. És un full de ruta ampli, ambiciós, i ens sembla bé la proposta d'una Conselleria del Català, però ha de ser eficaç. La Generalitat s'ha convertit en l'última institució als Països Catalans que no està en mans de la ultradreta, hem d'actuar com a punta de llança en la defensa de la nostra llengua.
Salvador Illa avui està encarnant el projecte de Ciutadans, és un autèntic perill per al país i per al planeta i cap persona d'esquerres pot confiar en el seu projecte
Passem ara a parlar de com arriba la CUP a aquestes eleccions, després de la davallada de suports a les eleccions municipals i generals. Per què ara la ciutadania hauria de confiar en el projecte de la CUP?
Tenim una relació molt directa amb l'organització popular, i en un moment de desmobilització i de desafecció amb la classe política naltros en sortim més mal parades. En aquest context, hem de dir a la gent que no es quedi a casa perquè l'espanyolisme i la dreta estan mobilitzades. Ara mateix, la CUP és l'única garantia no només de defensar els drets socials de la majoria de la població, sinó de posar aquesta defensa de drets socials al servei del nostre procés d'autodeterminació, perquè una cosa porta a l'altra. Els grans consensos socials que hi ha en aquest país no caben en el règim del 78, de manera que per respondre a les problemàtiques de l'habitatge i de l'augment del cost de la vida cal desplegar al màxim les competències que tenim i anar més enllà, desbordant el règim del 78, recollint l'experiència de la legislatura del 2015. I mentrestant, venim d'una legislatura en què tant ERC com Junts han supeditat tota la seva política a l'agenda del PSC i del PSOE.
La convocatòria electoral ha agafat la CUP enmig del Procés de Garbí per reformar l'espai. Això perjudica les expectatives de la CUP?
El Procés de Garbí és un procés de debat estratègic del qual hem de fer molta bandera perquè per a naltros és clau revisar-nos i avaluar quines coses hem fet bé i quines coses hem de modificar per ser més útils a la gent. Si haguéssim triat naltros, hauríem posat la convocatòria electoral al final d'aquest procés, però com que no és el cas, pausem el debat estratègic. Ara bé, els pilars ideològics de l'organització no estan a debat. I mantenim el nostre compromís amb la lluita independentista, pels drets socials, la igualtat de gènere i l'ecologisme. Tampoc està a debat la nostra esmena a les polítiques que s'han fet supeditades a Madrid i a la patronal, perquè entra dins de la nostra lògica que només podem avançar en clau social i nacional si desbordem l'Estat.
La CUP té un sistema de transparència i regeneració democràtica molt potent que la porta a haver tingut cinc caps de llista diferents en cinc eleccions. Això és un desavantatge?
És evident que comporta beneficis i perjudicis. Els perjudicis són els que més estan a la vista, ja que és més fàcil fidelitzar un electorat quan poses sempre les mateixes persones, com fan la majoria de partits. La nostra aposta per limitar mandats i sous (una proposta que hem portat reiteradament al Parlament sense èxit) la fem perquè pensem que dins de la política institucional és molt fàcil perdre perspectiva. De fet, aquesta desafecció cap a la classe política en part es genera perquè la gent veu els polítics vivint en una mena de bombolla aïllada de les problemàtiques de la majoria de la població. La nostra limitació de mandats ens permet no perdre de vista l'objectiu amb el qual entrem a la institució, que és posar-nos a disposició de la gent i no fer de la política la nostra professió. Som a les institucions per resoldre els problemes quotidians i donar-ho absolutament tot.
Podem ha decidit no presentar-se a les eleccions, de manera que el seu electorat queda orfe. A Catalunya, qui representa millor Podem? Els Comuns o la CUP?
La CUP, sense cap mena de dubte. Naltros encarnem la part més fidel d'aquell esperit del 15-M, que finalment va quedar atrapat en el búnquer del 78 quan va entrar en el govern espanyol, i que és la part més rebel. Ara mateix, Sumar accepta de forma claríssima i obedient les limitacions que posa el PSOE i, per tant, aquella part rebel que vol posar-se a disposició de la gent no pot confiar en un espai com els Comuns. En qui han de confiar és en la CUP, que no li deu res al PSOE i no subordinarà l'agenda política a les limitacions que aquests posin, que són les mateixes que posa la patronal i les grans fortunes. És increïble que des de l'espai dels Comuns contínuament es digui de crear un Govern progressista incorporant-hi el PSC de Salvador Illa. Illa avui està encarnant el projecte de Ciutadans, és un autèntic perill per al país i per al planeta amb la seva agenda negacionista climàtica, l'agenda dels macroprojectes que serveixen als grans capitals. Qualsevol persona d'esquerres que aspiri a transformacions profundes no pot confiar en un projecte subordinat al PSC de Salvador Illa.
Si després del 12-M el Parlament queda conformat amb una majoria independentista i una majoria també d'esquerres, què farà la CUP?
Quan diem majoria d'esquerres, qui hi estem sumant? Perquè si estem sumant-hi el PSC... és que no podem afegir-lo a l'equació. Una formació política encapçalada per Salvador Illa que fa una defensa aferrissada de l'ampliació de l'aeroport, que l'únic sentit que té és portar més turistes a les nostres ciutats per gentrificar-les encara més i que es dispari encara més el preu de l'habitatge... Un senyor que diu que hem de construir un Hard Rock en plena emergència per sequera... Un senyor que diu que necessitem el Quart Cinturó perquè hi ha encara més cotxes... Un senyor que el seu programa és més avions, més carreteres, casinos i majorettes, com va dir el Manel Vidal, aquest senyor és d'esquerres? Això no té cap mena de sentit, és una presa de pèl. Per tant, siguem curoses a l'hora de parlar de majories d'esquerres.
La CUP, el 2021, va donar suport a la investidura de Pere Aragonès, però van ser els primers a retirar la confiança al seu Govern. Ara Pere Aragonès es torna a presentar. Què hauria de canviar per tornar a investir-lo amb els vots de la CUP?
Que el programa polític sigui per resoldre les problemàtiques de la majoria de la població catalana, és a dir, fer front a l'encariment de preus, la problemàtica de l'habitatge, enfortir els serveis públics, redistribuir la riquesa i respondre a l'emergència climàtica, com deia. I, derivat d'això, hi ha dues altres qüestions. Primer, que deixem fora de tota entesa el PSC i el seu programa; i, en segon lloc, que el focus de la política torni a casa nostra, que tornem a omplir el Parlament de Catalunya de sobirania, que deixem de supeditar l'agenda política catalana al que diu o deixa de dir el PSOE. És l'antítesi del que ha passat en l'anterior legislatura, i el que no farem des de la CUP és participar en res que comporti repetir aquesta presa de pèl, desaprofitant la majoria independentista, i desaprofitant la majoria d'esquerres que teníem dins d'aquesta majoria independentista, per fer avançar el país en clau social i nacional. Als pocs mesos de la investidura, el Govern de seguida va anar a abraçar el PSC com a soci extern, i naltros denunciàvem la sociovergència republicana. Això no pot tornar a passar, perquè en aquest país, quan hem avançat, ha estat quan el diàleg s'ha fet amb la CUP, no amb el PSC.
Puigdemont ha d'aclarir com pensa tirar endavant el procés d'independència desplegant el programa de Junts, que és el mateix que el del PSC, el del PSOE i el de la patronal
El 2015, el relleu d'Artur Mas per Carles Puigdemont va possibilitar que la CUP facilités la investidura de Junts per la República. Podria passar el mateix ara amb Pere Aragonès i ERC? És a dir, que la CUP investís algú d'un corrent del partit més pròxim a vostès, i no Aragonès?
No estem plantejant això en cap cas. Qui ha de forçar a canviar el full de ruta de Pere Aragonès és la pròpia militància d'ERC, i naltros evidentment no hi entrarem. Però per posar un exemple concret de la contradicció que hi ha entre Aragonès i els valors del partit, veiem que la majoria de militants d'ERC estan en contra del Hard Rock, i Aragonès, minuts abans de fer pública l'entesa pressupostària amb el PSC, va signar un acord de govern per tal de reprendre les negociacions per tirar endavant aquest macroprojecte, mentint així al país i a la seva pròpia militància. La política que ha fet Aragonès no encaixa en absolut amb els valors que defensa ERC. Aragonès s'ha equivocat moltíssim supeditant la seva agenda al PSC, abraçant contínuament el PSC i passant la pressió que li posava el PSC sobre els partits a la seva esquerra. Hauria hagut de buscar una entesa i una fortalesa amb naltros i després dipositar aquesta pressió al PSC o a Junts.
Un recent estudi d'opinió apuntava que els votants de la CUP se senten més còmodes tenint com a president Carles Puigdemont que no pas Pere Aragonès. La CUP se sent més còmoda investint el candidat de Junts o el candidat d'ERC?
Investirem aquell president amb el qual puguem tenir una entesa per tirar endavant la resposta social i ambiental que necessita el país, i per posar aquesta resposta al servei del nostre procés d'autodeterminació. El que és evident és que, si hi ha entesa, haurà de ser àmplia, amb ERC, Junts, naltros, i interpel·lem els Comuns perquè s'hi afegeixin si és que volen defensar els drets de la gent. Si es veu amb millors ulls fer president Carles Puigdemont, en tot cas pot estar relacionat amb el seu paper des de l'exili, com una mena de bèstia negra contra l'estat espanyol, cosa que és incompatible amb l'agenda política de Junts, que és la mateixa del PSC. Haurem d'aclarir què vol venir a fer Puigdemont, perquè no estem en un escenari de restitució. Puigdemont ha d'aclarir com pensa tirar endavant el nostre procés d'independència i la ruptura amb l'estat espanyol desplegant el programa de Junts, que és el mateix que el del PSC, el del PSOE i el de la patronal que forma part del règim del 78, perquè les dues coses són incompatibles. Ja sigui investir Aragonès o Puigdemont, ha d'haver-hi un compromís de tornar a situar el focus de la política a casa nostra, deixar fora de l'entesa el PSC i el seu programa, i donar resposta als reptes socials i nacionals que tenim com a país.
Per tant, en la disjuntiva entre Carles Puigdemont i Salvador Illa, la CUP els situa en el mateix pla?
No, la CUP no té cap possibilitat d'entesa amb el PSC, de cap de les maneres. La nostra possible entesa serà amb ERC, amb Junts i els Comuns. Però diem que Junts ha de deixar de banda l'agenda dels macroprojectes, l'agenda que interessa a la patronal i al senyor Sánchez-Llibre, que és la mateixa agenda que està defensant el PSC. Perquè, a més, no és compatible aquesta agenda amb tirar endavant el procés d'autodeterminació, són antagòniques.
En les anteriors legislatures, la CUP ha optat per quedar-se fora del Govern. Aquest cop la CUP es planteja la possibilitat d'entrar a la Generalitat?
Depèn. Si és per donar resposta a les necessitats del país i desplegar les propostes que necessita el país, ara mateix ens ho podem plantejar, però en tot cas hem d'esperar a veure quin escenari queda el 12 de maig. En funció d'això decidirem si podem arribar a acords per facilitar la investidura o acords de govern. Ara mateix ens preocupa que el nostre plantejament de recuperar una agenda nacional i social pròpia no l'estan recollint la resta de forces polítiques. No sabem si estan entomant la proposta d'una distribuïdora pública per controlar els preus dels productes, l'energètica pública per garantir la implementació de les renovables, les polítiques d'habitatge que deia abans o la renda bàsica universal per redistribuir la riquesa. Estem fent una sèrie de propostes que no reben resposta, sinó que al contrari. Tant Aragonès com Puigdemont estan parlant de mantenir el Parlament buit de sobirania i mantenir el focus de la política catalana a Madrid, com si els nostres drets nacionals i socials només es poden guanyar negociant amb Madrid. Estem disposats a entrar en un govern? Tant de bo, perquè voldria dir que ens podem entendre, però ens preocupa que la resta de forces polítiques tenen la intenció de repetir la presa de pèl que va significar la legislatura anterior i no ens ho podem permetre.
Per acabar, pot donar fe que en cap cas la CUP facilitarà una investidura de Salvador Illa?
La CUP no facilitarà una investidura de Salvador Illa. La CUP no donarà cap suport a Illa i farà tot el possible perquè no torni a condicionar la futura legislatura.