El candidat del Partit Popular a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M, Alejandro Fernández, té raons per a l’optimisme. Si el 14 de febrer del 2021 tot just va sumar tres minsos escons amb els que va assegurar la supervivència del partit a Catalunya, que va estar a un pas d’esdevenir extraparlamentari, tres anys després el vent li bufa a favor. Encara que des del partit es recomani prudència i s’eviti el triomfalisme, cap de les enquestes publicades augura un mal resultat per a la formació conservadora espanyola. Al contrari, les pitjors previsions, segons els sondejos suposarien triplicar el nombre d’escons actuals, arribant fins als 9, i les millors arriben a quintuplicar-los, fins als 15.
🟡 Eleccions a Catalunya 2024: calendari, possibles candidats i tota la informació
Encarar una campanya electoral en aquestes condicions és, segurament, el millor que li pot passar a un partit polític, tot i que al cap del camí l’important no serà quants escons guanya un PP en ascens a Catalunya, sinó si tindran cap utilitat. Fernández ja va apuntar, en el que probablement serà un dels seus missatges de campanya, que el PP té la voluntat d’esdevenir “decisiu”, però a hores d’ara la seva utilitat no està gens clara o, en el pitjor dels casos, serà una utilitat a contracor. Si aquests dies es parla molt de la possibilitat de ‘fer un Collboni’, tampoc és descartable que Fernández acabi ‘fent un Sirera’, afavorint una investidura d’Illa per evitar que el Govern romangui en mans independentistes.
El final del tobogan
Si fem un cop d’ull a l’evolució del Partit Popular en les eleccions al Parlament des del 2010, la imatge evoca clarament un tobogan. Des d’una posició sòlida a mitja taula, s’inicia una davallada accelerada fins a tocar fons, on arriba la frenada. Els números són evidents, el 2010, amb Alícia Sánchez-Camacho com a candidata, el PP va obtenir un 12,37% dels vots i 18 escons, 4 més que en les anteriors eleccions; el 2012, amb la mateixa candidata, tímida pujada, amb un 12,98% i 1 escó més, fins a 19; el 2015, primera clatellada, el PP presenta Xavier García Albiol, que treu 11 escons, 8 menys, i un 8,49% dels vots; el 2017 i amb el mateix candidat, segona clatellada, 4 escons, 7 menys, i un 4,24% de vots, i, finalment, el 2021, amb Alejandro Fernández a vida o mort, un escarransit 3,85% dels sufragis permet sobreviure el PP amb 3 diputats.
Què ho fa que, tres anys després, el PP es presenti a les eleccions amb unes perspectives molt diferents? En primer lloc, l’ensulsiada de Ciutadans, que després d’una victòria inútil el 2017, amb 36 diputats, va passar a només 6 el 2021 i la perspectiva, per molt que el voluntariós Carlos Carrizosa faci veure que no, de desaparèixer la mateixa nit del 12-M. Part del vot dels unionistes de color taronja pot passar perfectament als unionistes de color blau. En segon lloc, l’estancament de Vox. Els unionistes de color verd els van passar la mà per la cara el 2021, irrompent al Parlament amb 11 escons i com a quarta força política, però ara les enquestes els atorguen una forquilla d’entre 7 i 11 escons. Pèrdua o estancament, però en cap cas, millora.
Aquests dos factors aclareixen la situació pel PP, que recupera el rol de partit de dreta espanyola que havia tingut abans de la irrupció de Ciutadans, però Fernández també es beneficia d’un PP en ascens a l’Estat espanyol. A les eleccions del 23 de juliol del 2023, el Partit Popular va aconseguir situar-se com a tercera força a Catalunya en vots, per davant d’ERC i Junts, tot que per escons, a causa de la pobra implantació fora de la circumscripció de Barcelona, van quedar en cinquena posició. L’argument clàssic de l’espanyolisme, molt repetit però mai reeixit, segons el qual és possible girar la truita i vèncer el catalanisme, torna a estar sobre la taula.
En aquest context, Fernández té motius per encarar la campanya amb optimisme, ja que tot apunta que el seu serà l’equip revelació d’aquesta temporada. Després de lliscar pel tobogan, el PP es prepara per pujar l’escala a gambades. La pregunta, en tot cas, és si tornarà a lliscar cap avall, però ara per ara, res apunta aquesta possibilitat. Ara bé, més enllà del resultat que pugui obtenir Fernández, l'important és si seran o no decisius. I això dependrà també dels resultats de la resta de partits.