La Comissió de la Dignitat ha anunciat que “planta cara” a la decisió de la Junta Electoral de Barcelona de prohibir la concentració contra la comissaria de la Via Laietana, que fan cada primer i tercer dimarts de cada mes, en assegurar que interfereix en la campanya de les Eleccions de Catalunya del 12-M. Els advocats i portaveus de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruayes i Pilar Rebaque, han informat ElNacional.cat que mantenen la convocatòria del 7 de maig a les 7 de la tarda davant la Prefectura de la policia espanyola, al número 43 de Via Laietana, perquè sigui reconvertida en un espai de memòria de les tortures viscudes en el franquisme i en la democràcia. A més, la Comissió de la Dignitat ha presentat un recurs contra la prohibició davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que farà una vista, aquest mateix dijous, per resoldre d’urgència sobre la prohibició que afecta el dret fonamental de manifestació. Els advocats han afirmat que la Comissió de la Dignitat no està vinculada a cap partit polític, i que realitzen aquestes protestes davant l’edifici des de fa tres anys.
Els partits polítics sí que han usat la comissaria de la Via Laietana en campanya electoral. L’alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, ha anunciat recentment que l’edifici serà classificat com un espai de memòria, com fixa la llei espanyola de Memòria Democràtica, tot i que sense canviar els seus usos; és a dir, que s’hi mantindria la policia. Un anunci criticat per la Comissió de la Dignitat i també, tot i que en sentit contrari pel sindicat policial JUPOL, que dijous passat es va concentrar davant la comissaria per reclamar que es mantingui. A aquesta convocatòria s’hi van afegir els candidats del PP i Vox i diputats de Cs, que van convertir l’acte en un més de la campanya a la presidència de la Generalitat.
No hi ha cap denúncia
La Junta Electoral de Barcelona ha prohibit la concentració de Via Laietana, avançada per El Punt Avui, d’ofici i sense haver rebut cap denúncia concreta, com és habitual que facin partits rivals en campanya electoral. La concentració de la Comissió de la Dignitat consta al Departament d’Interior i així ha estat localitzada i prohibida a criteri dels integrants de l’òrgan electoral. Els magistrats que van ser designats per formar part de la Junta Electoral Provincial de Barcelona són Agustín Vigo Morancho, Enrique Rovira del Canto i Maria Dolors Portella Lluch. I les vocals no judicials són: Meritxell Cabezón Arbat i Annabel Moreno Nogué.
“La Comissió de la Dignitat no som un partit polític, no donem suport a cap candidat ni partit. Som una entitat de memòria que fa anys reivindiquem aquest espai. Des de fa tres anys que cada primer i tercer dimarts de cada mes fem aquesta concentració”, ha manifestat Pilar Rebaque.
A més de la Comissió de la Dignitat, la campanya Via Laietana, 43 Fem Justícia, fem memòria és subscrita per més d'una vintena d'entitats, com Òmnium Cultural, i ha recollit suports internacionals. El Premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, va enviar un missatge enregistrat de suport, que es va retransmetre a la concentració. I, recentment, Martxelo Otamedi, des d'Euskadi, ha expressat el seu suport a la campanya i ha exigit que la caserna d' Intxaurrondo, un cau de tortures de la Guàrdia Civil, també sigui tornada a la ciutadania basca per reconvertir-la en un espai de memòria.
Dret de protesta suspès
Un tribunal de la sala del contenciós administratiu del TSJC haurà de resoldre ara si la Junta Electoral de Barcelona s’ha excedit en prohibir el dret fonamental de manifestació als integrants de la Comissió de la Dignitat. Un extrem que el TSJC va haver de resoldre en plena pandèmia de la covid-19, amb la convocatòria de diverses manifestacions. Una d'elles va ser el maig del 2020, el TSJC va permetre als seguidors del partit d'ultradreta Vox de manifestar-se en cotxe a Catalunya, enfront de la prohibició del Ministeri de l’Interior per evitar contagis i en donar prioritat a la salut dels ciutadans. Per al TSJC, ja havia remès força la pandèmia i va argumentar que l’estat d’alarma no podia suspendre cap dret fonamental. Amb tot, va fixar que la protesta només podia durar una hora.
A la foto principal, Blanca Serra i altres dones vexades a la comissaria de Via Laietana, en la presentació de llibre Torturades, de Gemma Pasqual. / Foto: Montse Giralt/ Arxiu