Del Vallespir a la Jonquera hi ha uns 20 minuts, però Carles Puigdemont no pot acudir aquest dimecres al funeral de la seva mare, Núria Casamajó, que se celebra a Amer a mitja tarda. Aquesta és una de les imatges de l'exili. Ja va passar quan va morir el pare de Puigdemont, el novembre del 2019, i es van haver d'acomiadar per Skype. Però, aquest cop s'ha esdevingut, a més, en plena campanya electoral en què és el cap de llista i quan el president a l'exili acarona ja la idea d'un retorn que s'hauria de produir a les properes setmanes.
Puigdemont no ha estat l'únic que ha hagut de viure aquesta situació. El conseller Lluís Puig era a Bèlgica quan va morir el seu pare el 19 de juny del 2019 i quan, deu mesos després, va perdre la mare. En el cas de Toni Comín, el seu germà va decidir anar a morir a Bèlgica per poder estar acompanyat de tota la família, el juliol del 2018; també la seva mare, Maria Lluïsa Oliveres, va morir a Lovaina el desembre de l'any passat quan va anar a visitar-lo.
Indiferència davant l'exili
Enmig del procés d'exaltació -i perplexitat- al voltant de l'estratègia de denúncia de Pedro Sánchez, que ha coincidit amb el temps amb la mort de la mare de Puigdemont, la deshumanització de l'exili es fa encara més evident per a l'entorn independentista. El suposat tocar fons del líder socialista davant dels atacs de la dreta política i mediàtica contra la seva dona, de la qual es declara profundament enamorat, ha fet vessar tones de tinta, mentre les pèrdues o situacions personals tremendament complicades que experimenten els polítics exiliats -exiliats per haver organitzat un referèndum- i que impacten amb duresa en les seves famílies s'han normalitzat amb freda indiferència. També per part del PSOE.
Aquesta indiferència davant la repressió era una de les denúncies que incloïa la campanya de Junts, ja abans que Puigdemont hagués d'interrompre la seva activitat. "On eren els socialistes?", es preguntava divendres Puigdemont amb indignació, després d'evocar les càrregues que van patir els catalans l'1-O.
Wagensberg: "inhumà"
També Ruben Wagensberg, número nou de la llista d'ERC al Parlament i des de fa sis mesos exiliat a Suïssa, denunciava aquest cap de setmana a Ginebra, al costat de la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, igualment exiliada, que considera "inhumà i boig" que ningú del PSC no li hagi enviat cap missatge de suport; que havent estat secretari de la Mesa durant aquesta legislatura ni el secretari segon, el socialista Ferran Pedret, ni el cap de llista d'aquesta formació, Salvador Illa, s'hi hagin posat en contacte.
Tampoc Sánchez, que les darreres hores ha fet repàs dels impactes personals i familiars de persecucions com la que assegura que pateix la seva família com a resultat de campanyes de difamació del que denomina la "màquina del fang", no ha tingut present en cap moment la guerra bruta contra l'independentisme. I això malgrat que, com insisteixen a recordar des de les files sobiranistes, el germen de l'anomenada policía patriótica apareix amb el procés. El president espanyol sí es va referir, en canvi, específicament, a l'entrevista que va oferir a TVE, a la campanya que ha patit la seva esposa, Begoña Gómez, l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, o l'exvicepresidenta Carmen Calvo, així com dirigents polítics d'esquerra, intel·lectuals o periodistes.
No va citar, però, en cap moment als líders polítics afectats pel procés, ni l'espionatge que han patit, ni els informes falsos, ni les acusacions desmentides per autoritats bancàries suïsses, que han afectat polítics però també parelles i familiars de polítics com Artur Mas i Xavier Trias o fins al darrer membre de la família Pujol..., i això malgrat que el president espanyol ha situat al seu punt de mira les fake news escampades per mitjans i partits que "deterioren la democràcia".
L'expres polític i secretari general de Junts, Jordi Turull, s'exclamava davant d'aquesta situació al míting a Argelers, hores després de la intervenció de Sánchez a la Moncloa: "Ens demanen empatia? Que tinguem empatia?". Amb una indignació gens impostada Turull va recordar l'homenatge que l'endemà del seu empresonament va oferir el Parlament als familiars dels presos, i que el PSC els va girar l'esquena. "On era la humanitat d'aquesta gent? On són? Que no van voler saludar els nostres fills, que els van donar l'esquena, els Icetes, els Espadalers i tota aquesta colla! Ara ens demanen humanitat i empatia? On eren aquesta gent? On eren?", es va exclamar.
Els presos tampoc obliden que la seva situació no va ser gens fàcil i no deixen de subratllar que una part de la seva estada al centre penitenciari es va produir sota mandat socialista, igual que durant el govern del PSOE que s'ha mantingut l'exili.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, recordava a Antena 3 en ser interrogat sobre la reflexió i el discurs de Pedro Sánchez que han viscut situacions "tremendament difícils" i, no obstant això, no han abandonat. En aquella entrevista va assenyalar la situació en què es troba avui Puigdemont com "un bon exemple de com de poc humà pot ser a vegades la política" i va evocar com fins i tot el calendari el seu empresonament va afectar la seva família. "Recordo que em van empresonar el dia de l'aniversari del meu fill gran, em van portar a declarar per primer cop la vigília del dia de reis i em van portar a declarar per segon cop el dia de l'aniversari de la meva filla. Si algun matemàtic vol calcular la probabilitat d'aquesta triple coincidència, segur que resultarà molt interessant", va emplaçar.
Les imatges d'aquests impactes familiars han quedat en la memòria de tots els presos. El fill de Josep Rull va ser hospitalitzat d'urgència un 5 de gener arran d'un accidents que va patir precisament a la presó de Lledoners, com a conseqüència del qual va quedar inconscient; l'expresident d'Òmnium Jordi Cuixart no només es va veure separat d'un fill molt petit sinó que en va tenir un fill mentre era a la presó; la presidenta Carme Forcadell va quedar sola empresonada al centre penitenciari de Mas d'Enric, el mateix on fa unes setmanes un pres va matar una cuinera, per poder estar a prop de la seva família; les parelles dels presos i els fills adolescents van haver de recórrer platós i prendre el micròfons a centenars d'actes...
El llistat d'impactes familiars que evoca l'independentisme és gairebé inacabable. Per al PSOE, aquella situació obeïa a la condemna per uns delictes que l'independentisme rebutja que existeixin. En qualsevol cas, a Junts, com a ERC, les crides a l'empatia provoquen perplexitat i en moments com els que està vivint avui el seu líder, autèntica indignació.