En el marc d’una campanya electoral, els candidats no poden evitar que hi hagi preguntes incòmodes davant les quals, sovint, o no tenen resposta, o prefereixen no donar-la. En el context de la ronda d’entrevistes que ElNacional.cat està fent amb els candidats més importants i com a tancament de la conversa, se’ls ofereix la possibilitat de fer un ‘dono fe o dono 'fake'’, una petita juguesca en la que els caps de llista han de posicionar-se davant una possibilitat política que es podrà esdevenir, o no, en els propers dies. En el cas d’Alejandro Fernández, candidat del PP a les eleccions al Parlament de Catalunya, el tema ha estat la llei d’amnistia.
➡️ Alejandro Fernández: “Estic d'acord amb el que va fer Daniel Sirera, però els escenaris són diferents”
🔵 Recupera aquí l'entrevista íntegra a Alejandro Fernández | VÍDEO
Cal tenir present que el calendari de tramitació de la llei d’amnistia està acotat, i després que el Congrés dels Diputats la va aprovar el 12 de març, ara és el torn del Senat, on tot indica que la majoria del PP tombarà la proposta, una actitud que, de fet, no tindrà gaire recorregut, perquè un cop retorni la llei a la cambra baixa, es podrà aprovar definitivament. Amb tot, Fernández prefereix no mullar-se sobre aquest particular i a la pregunta directa sobre si creu que el 16 de maig serà el dia en que es tornarà la llei del Senat al Congrés, assegura que no ho sap.
Dono fe o dono 'fake'? Dona fe que el 16 de maig el Senat retornarà al Congrés la llei d'amnistia perquè pugui aprovar-se definitivament a la cambra baixa?
No en tinc ni idea. No en tinc ni idea.
En un altre ordre de coses, Fernández respon algunes qüestions més sobre posicionaments incòmodes del seu partit, com l’actuació del PP en contra de l’Estatut del 2006 o la recent votació contrària del partit al corredor mediterrani al Parlament Europeu.
L'actuació que va fer el Partit Popular el 2006 respecte a l'Estatut, vist a on va portar, la repetiria o intentaria canviar alguna cosa?
Miri, li dic amb tota franquesa que aquell recurs sense el pacte del Tinell no hauria existit. Recordi que el pacte del Tinell consistia bàsicament en que es negava no només la possibilitat d'arribar a acords de govern amb el Partit Popular de Catalunya, presidit en aquell moment per Josep Piqué, sinó que fins i tot no se'ns permetia participar de la deliberació de l'Estatut de Catalunya. Què vol que fem? Que ens empassem un document que diu tot el contrari al que defensem i que a més ni tan sols se'ns deixa participar? Crec que vam fer el que havíem de fer, perquè si no s'hagués produït el pacte del Tinell i s'hagués intentat plantejar l'Estatut de Catalunya amb els termes que es va plantejar la Constitució espanyola, aleshores jo crec que l'acord hauria estat possible, com va ser possible l'acord de la Constitució espanyola.
Ara no hi ha pacte del Tinell i l'Estatut que està en vigor és aquell, el del 2006. El text és bo?
A mi no m'agrada, però jo l'acato, perquè és legal, però a mi em sembla un text massa llarg, massa intervencionista. No és el tipus d'estatut que a mi m'agrada. Ara bé, després de passar per les institucions democràtiques, és el document legal, doncs, m'agradi o no, jo l'acato. És el meu Estatut com ho és la Constitució.
El Partit Popular ha votat que no al Parlament Europeu al corredor mediterrani, fins i tot en contra del posicionament d'altres partits de la mateixa família popular. Per què?
Primer de tot, nosaltres al Parlament de Catalunya hem votat sistemàticament a favor del corredor del Mediterrani i al Congrés dels Diputats hem votat sistemàticament a favor del corredor del Mediterrani. Aquesta votació del Parlament Europeu era una votació que incloïa en els seus punts més temes, alguns dels quals no podien ser acceptats, però que ningú dubti, per nosaltres és una prioritat absoluta. I a més, sé, perquè m'ho diuen els meus companys d'Almeria del Partit Popular, i de tota la Comunitat Valenciana, que és un tema prioritari. Jo assumeixo que hi ha gent que no està tan d'acord, però el que ha de tenir molt clar la gent és que si de nosaltres depèn, el corredor del Mediterrani és una prioritat.