Pere Aragonès i Garcia és l’actual president de la Generalitat i candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les pròximes eleccions catalanes. Va iniciar el mandat liderant un Govern de coalició entre el seu partit i Junts, fins que l’octubre del 2022 els juntaires van decidir sortir de l’executiu i Aragonès va continuar governant en solitari. La legislatura s’havia d’acabar a principis del 2025, però la impossibilitat d’aprovar els pressupostos d’aquest any el van dur a convocar eleccions anticipades, en les que intentarà revalidar els suports de la ciutadania i formar un nou Govern.
👤 Candidats eleccions Catalunya 2024: llista completa
📆 Calendari eleccions a Catalunya 2024: dates clau i inici de la campanya electoral
🗳️ Enquestes eleccions Catalunya 2024: qui guanyarà el 12 de maig?
Inicis a Pineda de Mar
Natural de Pineda de Mar, on continua vivint, Aragonès té 41 anys i està casat amb Janina Juli, amb qui té una filla nascuda el 2019. Entre les seves aficions hi ha la cuina, cuidar l’hort que té a casa seva i passejar amb la seva gossa Neula. L’activitat política ha estat present a la seva família des de fa algunes generacions, ja que el seu avi, Josep Aragonès, va ser alcalde de Pineda entre 1966 i 1987. El seu pare, també de nom Pere, va ser regidor independent adscrit a CiU durant una legislatura als anys 90. La família Aragonès també està vinculada a la indústria hotelera i tèxtil.
Aragonès va estudiar a l'escola de la Mare de Déu del Roser i després a l'Institut Montessori-Palau. Fins als 14 anys va fer teatre al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar i també va participar en la colla de diables de les Forces Infernals de Poblenou al mateix poble. Es va llicenciar en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i va cursar un màster a la Universitat de Barcelona (UB) en Història Econòmica, matèria en la qual també havia iniciat un doctorat que no va acabar a causa de la seva activitat política.
De les JERC a la conselleria d'Economia
Amb 16 anys, l’any 1998, va començar a militar a les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC) de les quals va ser-ne el portaveu entre 2003 i 2007, i en complir la majoria d’edat es va afiliar al partit republicà. Tot i que va treballar un any en un despatx d’advocats, el 2006 es va convertir en diputat del Parlament de Catalunya, amb només 24 anys. Va ser reelegit en les eleccions del 2010 i 2012, de manera que va ocupar el càrrec durant una dècada, en la qual va participar en diverses comissions parlamentàries, com ara Justícia, Assumptes Exteriors o Joventut. També va ser ponent de diverses lleis, entre les quals destaca la Llei de consultes populars per via de referèndum. En l’última legislatura també va ser portaveu d’ERC a la comissió d’Economia.
A les eleccions del 2015 va tornar a ser elegit diputat, aquest cop dins la coalició de Junts pel Sí, però el gener del 2016 va renunciar a l’escó quan Oriol Junqueras, llavors nomenat vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda en el Govern de Carles Puigdemont, li va proposar ser secretari d’aquesta cartera. El 2018, després de les eleccions imposades pel govern espanyol arran de l’aplicació de l’article 155 i un cop investit president Quim Torra, Aragonès va ser nomenat vicepresident i conseller d’Economia. Un càrrec que hauria d’haver ocupat Junqueras, que en aquell moment es trobava a la presó. Com a conseller, va aprovar els pressupostos del 2020 després de tres anys de pròrroga i va fer front a les dificultats derivades de la pandèmia de la covid. També va acordar amb el govern espanyol la retirada de la supervisió econòmica i financera extraordinària que havia imposat el desembre de 2015 el ministre Cristóbal Montoro.
El setembre del 2020, dos anys i escaig després d’haver obtingut la vicepresidència, es va convertir en president en funcions després que Torra fos inhabilitat per no haver despenjat la pancarta a favor dels presos polítics. Davant la impossibilitat d’investir un nou president, a finals d’any es va dissoldre el Parlament i es van convocar noves eleccions per al febrer del 2021. Malgrat que el PSC de Salvador Illa va ser la primera força en vots, ERC va empatar els socialistes amb 33 escons.
El president de la Generalitat més jove de la història
Després de mesos de negociacions i pocs dies abans que s’anés a una repetició electoral, ERC i Junts van arribar a un acord per formar un Govern de coalició i el 21 de maig del 2021. Aragonès va ser investit 132è president de la Generalitat amb el suport dels juntaires i de la CUP. La investidura d’Aragonès va suposar una doble fita: va esdevenir el president més jove de la institució i va retornar la presidència a ERC. Aragonès va formar el primer executiu paritari de la Generalitat. Es va marcar com a objectius impulsar "la reconstrucció econòmica del país i el rescat social" i es va comprometre a treballar per l’amnistia i l’autodeterminació per fer possible una Catalunya independent. Després d’uns anys en què havien desaparegut les relacions entre el president català i espanyol, Aragonès va advocar per recuperar el diàleg amb l’Estat. Per a això va constituir la taula de diàleg, òrgan que havia de servir per avançar en les negociacions sobre el futur de Catalunya, i en el marc de la qual es va reunir dos cops amb el president espanyol Pedro Sánchez.
Les discrepàncies entre ERC i Junts sobre l’estratègia independentista que havia de seguir el Govern van marcar l’executiu des del principi. La decisió d’Aragonès de destituir el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, el setembre del 2022 per pèrdua de confiança, va accelerar els esdeveniments, i després de constatar la impossibilitat de resoldre la crisi, la militància de Junts va votar a favor de sortir del Govern. Així, Aragonès va incorporar nous consellers per cobrir les vacants que deixaven els de Junts i va prosseguir governant en minoria. Des d’aquell moment, però, el fantasma d’una convocatòria anticipada perseguia el president, que es va mostrar disposat a acabar la legislatura. El desgast del Govern a causa de diverses crisis, com ara la sequera, les reivindicacions dels sindicats educatius i l’empitjorament del rendiment dels alumnes o la crisi al sector de la pagesia, sumat a la manca de suport dels comuns als últims pressupostos, el va obligar a cedir i convocar eleccions.