La victòria electoral del PSC aquest diumenge, amb una diferència de 7 escons i 6,3 punts percentuals sobre Junts+ Puigdemont per Catalunya i la pèrdua de la majoria independentista després de 14 anys, no garanteix que Salvador Illa esdevingui el 133è president de la Generalitat. L'aritmètica parlamentària resultant de la nit del 12 de maig augura una geometria difícil de quadrar per encapçalar el Palau de la Generalitat. Ara bé, sí que hi ha una fórmula que permetria als socialistes aconseguir el Govern, i passa per una entesa amb Esquerra Republicana i Comuns Sumar: les tres forces tenen 68 diputats plegades, justament el llindar necessari per tenir majoria absoluta. I aquesta es converteix en la principal aposta del PSC per materialitzar l'objectiu de tornar a liderar la Generalitat, fet que no passa des del 2010.
🔴 Resultats Eleccions Catalunya 2024, DIRECTE | Reaccions i possibles pactes
Des de la finalització de l'escrutini, els socialistes han esgrimit que aquesta primera victòria històrica en vots i parlamentaris des del 1980 els legitima per intentar la investidura. En aquest context, el PSC interpreta que els resultats els situen com l'opció predilecta de la ciutadania per "obrir una nova etapa" i subratllen molt especialment que l'independentisme ja no suma, fet que els fa instar el president a l'exili, Carles Puigdemont, a "acceptar el principi de realitat". Segons Núria Parlon, que ha comparegut aquest dilluns a la seu de Pallars després de la reunió de l'executiva, el resultat electoral suposa un "aval" a l'etapa de "diàleg i convivència" promoguda pel govern espanyol. És aquí on l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet —que seria consellera d'Interior si Illa és cap de l'executiu— ha deixat clar que el PSC està en disposició de parlar amb totes les formacions polítiques, des de la CUP fins al Partit Popular —exceptuant Vox i Aliança Catalana—, per formar Govern, però que l'aposta principal transita per "entendre's amb les forces progressistes" perquè —creuen— "és el que funciona millor per fer avançar el país": "Plantegen els mateixos reptes en la línia de serveis públics i reactivació de l'economia que nosaltres".
Ara bé, la fórmula del tripartit no sembla viable. Des del diumenge a la nit, Esquerra Republicana insisteix que afrontarà a l'oposició aquesta legislatura i que, amb el veredicte de les urnes, li correspon tant al PSC com a Junts liderar aquest nou període i entendre's entre ells. En paral·lel, durant l'anunci de la seva sortida de la primera línia política, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat que ells no seran un "element de bloqueig", però al mateix temps ha descartat participar de la investidura d'un candidat socialista. Alguns dirigents del PSC admeten que aquestes afirmacions fan preveure que serà "molt complicat" poder sumar amb els republicans, mentre altres es mostren força convençuts que no hi haurà una repetició electoral. Al llarg de la seva compareixença, i vista aquesta negativa d'Esquerra, la portaveu Núria Parlon ha manifestat que "si decideixen estar a l'oposició", esperen que almenys "no bloquegin" la possibilitat que el PSC "lideri aquesta nova etapa".
I si Esquerra no dona suport al PSC?
Tot i aquestes reticències d'Esquerra Republicana a una entesa amb el PSC i Comuns Sumar, els socialistes volen començar a treballar ja per bastir acords per la investidura, tenint com a primera pantalla l'elecció de la Mesa del Parlament, que s'haurà de constituir abans del 10 de juny. Per això, l'executiva socialista d'aquest dilluns ja ha donat llum verda a un equip negociador que capitanejarà la viceprimera secretària del PSC i cap de campanya en aquestes eleccions, Lluïsa Moret. El seu perfil respon a la voluntat de projectar la "capacitat" de la formació d'arribar a acords amplis i ser capaç de posar-se d'acord amb l'independentisme: Moret és presidenta de la Diputació de Barcelona, on governa amb Esquerra Republicana, els comuns i dos diputats d'Impulsem Penedès, que van concórrer amb Junts per Catalunya a les eleccions municipals. La resta de la delegació la completen Alícia Romero (número 2 de Salvador Illa), Ferran Pedret (número 5), José Luis Gimeno (secretari d'Organització), Joaquín Fernández (secretari de Política Municipal) i Javier Villamayor (secretari de Programes).
Si l'operació per convèncer ERC no fructifiqués, el PSC té un pla B: assolir un Govern en minoria que se sustenti amb acords externs i aplicant la geometria variable. Els socialistes no obliden que Esquerra Republicana, tot i el desgast, ha estat gairebé un any i mig governant en solitari i amb només 33 diputats. De nou, els únics a qui exclourien de l'equació són Vox i Aliança Catalana. Sobre el PP, els socialistes descarten un pacte de Govern amb ells, però no tanquen la porta a parlar de qüestions com la configuració de la Mesa del Parlament o altres acords puntuals al llarg de la legislatura.
El PSC tanca la porta a donar suport a la investidura de Puigdemont
El partit liderat per Salvador Illa tampoc descarta parlar amb Junts per Catalunya, però sí que nega rotundament la possibilitat que s'abstinguin per facilitar una investidura del president a l'exili, Carles Puigdemont. Aquest matí, el juntaire ha anunciat la seva intenció de presentar-se a la investidura perquè creu que pot bastir una "majoria més sòlida i àmplia" que la dels socialistes. En aquest sentit, la suma de Junts i Esquerra arriba als 55 escons, mentre que la del PSC i Comuns Sumar es queda en 48 parlamentaris. Ara bé, Puigdemont també podria necessitar el concurs d'altres possibles socis, com la CUP (4) i Aliança Catalana (2). Amb tot, la suma independentista es quedaria en 61 parlamentaris, i seguiria tenint més vots en contra (72). En aquest context, irromp la hipòtesi que el PSC s'abstingui per possibilitar la investidura del polític gironí i, d'aquesta manera, blindar l'estabilitat de la legislatura a l'Estat espanyol. Aquest escenari prosperaria perquè Puigdemont només tindria 32 vots en contra.
Aquesta possibilitat és esmenada a la totalitat pel PSC. La portaveu de la formació, Núria Parlon, ha defensat que "els ciutadans han parlat d'obrir una nova etapa" i que "condicionar la formació del Govern de Catalunya amb el futur de la legislatura d'Espanya és un error". La socialista ha remarcat que "el Govern de Catalunya es tria a Catalunya" i que no donaran suport ni per activa ni per passiva a Puigdemont "malgrat que amenaci amb el bloqueig del govern progressista" espanyol.
Per tant, el PSC bolca els seus esforços en postular Salvador Illa com a candidat a la presidència de la Generalitat a través de dues vies: un tripartit o un Govern en minoria. El tripartit és l'única majoria que podria sumar en primera volta. Una altra possibilitat és la unió de socialistes amb Junts (77), però aquesta possibilitat s'albira impossible perquè ambdós aspiren a intentar encapçalar la Generalitat. En segona volta, si Illa intentés forjar una majoria com la que es va substanciar a l'ajuntament de Barcelona, aglutinaria 63 vots a favor, però necessitaria el suport o l'abstenció d'un altre partit per poder aconseguir la investidura. En aquest cas, l'abstenció de Vox serviria, perquè hi hauria més vots a favor que en contra (61). A Illa no li serviria, tampoc, una segona volta amb l'únic suport dels comuns i una eventual abstenció d'Esquerra Republicana, perquè tindria més vots en contra (67) que a favor (48).