Pep Guardiola va dir un dia, en seu parlamentària, que llevant-se ben d’hora ben d’hora, els catalans serien imparables i atès que el coach del Manchester City ha esdevingut tot un influencer, la màxima guardioliana la van aplicar dissabte 3.000 fans de Carles Puigdemont. Es van llevar a les 6 del matí si sortien de les Terres de l’Ebre o de Lleida per fer 400 kilòmetres d’anada i uns altres de tornada; a les 7 si sortien de Barcelona i a les 8 els de Girona. Qui matina fa farina. I tots cap a Argelers, el municipi de la Catalunya del Nord on es va celebrar segurament un dels mítings més insòlits de la democràcia. Algú s’imagina a un míting Macron fent tota la seva campanya a Girona?

🔴 Debat TV3 Eleccions de Catalunya 2024, DIRECTE
 

📊 Enquesta El Nacional: Illa manté l'avantatge sobre Puigdemont a cavall de l'efecte Sánchez
 

🔵 Puigdemont desborda a Argelers i explota contra Illa: “Es manifestava amb PP i Vox. S’ha acabat ser mesells”
 

Donat que el seu candidat continua a l’exili i si torna ara l’engarjolarien, a Albert Batet i als estrategs de Junts per Catalunya no se’ls hi va acudir res més estrambòtic i arriscat que moure la seva gent en comptes de moure el candidat. I efectivament, com Mahoma no anava a la muntanya, la muntanya havia d’anar a Mahoma. Bé, els de la muntanya, i els de la platja, els del nord i el del sud, els de poble, els de barri i els de ciutat. La convocatòria era a les 12 h i a quarts d’onze no hi havia més remei que aparcar a un quilòmetre de l’Espai Jean Carrere on s’havia de desenvolupar el míting central de Junts. L’entrada al pavelló estava encara tancada, però la gent feia cua per assegurar-se una cadira. Com era dissabte, i s’esperava molta gent, van habilitar un altre escenari a l’aire lliure on Puigdemont va haver de començar i de tancar l’acte, per consolar els que no havien pogut entrar. I sabien que s’esperava molta gent, perquè resulta que els que volen anar s’han d’apuntar amb alguns dies d’antelació per internet. Increïble, però cert. Quanta devoció i quants peregrins! 

Aquesta moguda de Junts és tan insòlita i significativa que justifica sobradament que Pedro Sánchez hagi vist la necessitat d’intervenir personalment, primer amb el seu tripijoc de la retirada, per irrompre a continuació en una campanya catalana on potser sí que ell s’hi juga més que ningú, perquè Catalunya el va fer president i sense Catalunya ho deixarà de ser. Així que malgrat el que diguin les enquestes, totes les precaucions són poques. Puigdemont demostra un poder de convocatòria excepcional, però segons els experts en tàctica electoral, l’objectiu és que quan els 4.000 que van ser dissabte a Argelers, o el miler llarg que omple cada dia el pavelló, tornin eufòrics a casa i facin la seva pròpia campanya entre parents i amics.

Simpatitzants del president Puigdemont seguint el seu míting des de fora del recinte / Montse Giralt

I sí, tothom va arribar abans d’hora per fer cua, un animador, micròfon en mà, en Robert Gobern, entretenia la gent com si es tractés d’un show televisiu. “Vosaltres, d’on veniu?”, preguntava. “De Tivissa, de les Terres de l’Ebre!”, cridaven amb orgull i de l’altra banda de la cua cridaven uns altres que havien arribat de Móra la Nova, per cert, que hi havia en Joan Sabansa, antic alcalde republicà que diu que continua sent republicà, i per això està amb en Puigdemont. “I vosaltres?”  “De Sants” i en Gobern cantava “Sants, Sants, Sants... carrer de Sants”. La competició entre els  peregrins pels seus orígens va durar una estona. Alguns ho contemplaven esmorzant havent descobert l’existència d’un oxímoron gastronòmic, el food truck casolà. Cal Pastor oferia com“menjar de casa”, un entrepà de Frankfurt amb bacó, formatge i ceba cruixent de la carnisseria Bundó de l’Arboç o amb pollastre de Santa Perpètua.

Com sol passar en tots els mítings dels partits majoritaris la mitjana d’edat era prou elevada, però com anar a Argelers suposa tot una excursió en aquesta ocasió també hi va haver un ambient familiar amb avis, fills i nets. Unes noies, que devien pertànyer al tercer grup taral·lejaven i ballaven la música de fons, la cançó de Doctor Prats, Caminen lluny, amb una lletra que més oportuna no podia ser: Diga’m que no hem canviat, que seguim endavant, que aquesta lluita tindrà un final. Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà. Moments abans que comencés l’acte, una nena que es deia Mariona li va regalar una capsa de bombons a Laura Borràs, potser de la pastisseria Puigdemont, perquè la nena venia d’Amer amb els seus pares.

 

Va ser Laura Borràs qui va arrencar el míting de manera hamletiana perquè, a parer seu les eleccions del 12 de maig, “van de ser o no ser”, però també “un acte de justícia poètica” s’entén que en el sentit de la restitució de Puigdemont. En canvi, Jordi Turull, sempre més planer, va advertir els contrincants socialistes que malgrat que treguin “el Sant Cristo Gros” percep una “remor històrica” que li fa pensar que “un milió de formigues poden tombar un elefant”. Té gràcia la consideració religiosa que li tenen a Pedro Sánchez.

Cal dir, però, que l’estrella del dia, amb permís de Puigdemont, va ser en Salvador Vergés, el candidat per Girona. Va dir: “Un pot ser independentista de cor o de cap; de cor perquè se sent català o de cap perquè t'adones que t’estan fotent els calés. Unionista es pot ser de cor i jo ho respecto, si se sent espanyol, se sent espanyol, però no es pot ser unionista de cap, perquè li foten els calés igual i si ho pensa no li surten els números”. Per acabar, va cridar: “Tenim una urgència nacional de lideratge!!!”

I resulta que el líder, potser perquè no ha estat una setmana personalment gaire alegre, va fer una intervenció suau, més aviat romàntica: recuperem la il·lusió; contra la resignació, ambició; s’ha acabat de ser mesells i per acabar “farem el que ens doni la gana”. I va sonar la veu de Bruce Springsteen: No surrender.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!