Catalunya té un sistema electoral proporcional, que és el que està en joc en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. És a dir, que el percentatge de vots de cada partit es correspon amb la representació parlamentària que aconsegueixen. És el mateix sistema que s'aplica al Congrés dels Diputats, i és que Catalunya no compta amb una llei electoral pròpia i s'ha de regir a través de la legislació espanyola. Precisament, el redactat subratlla que cal assegurar una representació adequada per a totes les zones territorials, també de les menys poblades.
👤 Candidats a les eleccions de Catalunya 2024: llista completa
🔴 Resultats Eleccions Catalunya 2024, DIRECTE
Catalunya té un sistema electoral que es basa en el fet que cada província és una demarcació, tal com funcionen les eleccions espanyoles. Tot i que l'Estatut del 2006 especificava que la divisió territorial de Catalunya es basava en vegueries, el Tribunal Constitucional va reinterpretar en la seva sentència del 2010 aquest article assegurant que les vegueries no podien substituir les províncies. Tot i això, el Parlament de Catalunya ha obert diverses vegades la porta a crear una nova llei electoral catalana que es basi en un sistema de circumscripció per vegueries, però la falta d'acord entre partits polítics ha impedit la seva concreció.
Les circumscripcions electorals per província, a falta de llei electoral pròpia
I és que la circumscripció electoral és el territori on viuen un conjunt d'electors i on es distribueixen els escons. El pròxim 12 de maig, Catalunya ha d'escollir un total de 135 diputats al Parlament, que s'han de dividir entre quatre, tenint en compte el sistema de divisió que funciona per províncies: Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. Tal com marca l'Estatut de Sau del 1979, Barcelona compta amb 85 diputats (tenint en compte que és el territori més poblat); Tarragona en té 18; Girona compta amb 17 escons; i Lleida en té 15. Des de les primeres eleccions al Parlament des de la restauració de la democràcia les circumscripcions han comptat amb els mateixos escons, malgrat que l'Estatut del 2006 obria la porta a canviar-ho tenint en compte l'augment de població. Un cop més, això no s'ha acabat de concretar.
Com que el Parlament ha d'assegurar la representació de les zones menys poblades, el valor d'un vot varia en funció de la circumscripció. Cadascuna d'elles funciona de forma independent. Per això, els partits han de presentar fins a quatre llistes diferents, amb quatre caps de cartell diversos. Tot i això, si un partit es presenta a Barcelona, no té per què fer-ho en les altres províncies, i viceversa. O un altre exemple, dos partits coaliats a Tarragona poden anar per separat a Girona. De fet, és el que va passar el 1999, quan el PSC es va presentar conjuntament amb l'espai dels Comuns a les demarcacions de Tarragona, Girona i Lleida, mentre que es van presentar per separat a Barcelona.
La barrera del 3% i la llei D'Hondt
La fórmula matemàtica que es fa servir per assignar els escons és la llei D'Hondt modificada. Això significa que només entren en el repartiment d'escons els partits que superen la barrera electoral d'un percentatge determinat. En el cas de Catalunya, es tracta del 3% en cada demarcació, tot i que superar aquesta barrera no significa entrar automàticament. La barrera electoral es calcula sobre els vots vàlids, és a dir, els vots als partits o candidatures, i els vots blancs (no es tenen en compte els nuls). L'objectiu és evitar la fragmentació política, però provoca que els partits minoritaris tinguin més complicat obtenir representació al Parlament.
Els partits que superen aquest 3%, en canvi, accedeixen al següent pas per repartir els escons. La fórmula D'Hondt consisteix a dividir els vots que ha obtingut cada partit pels nombres naturals (1, 2, 3, 4...) fins al nombre d'escons en joc a cada circumscripció (85 a Barcelona, 18 a Tarragona, 17 a Girona i 15 a Lleida). Això s'acaba traslladant als escons, que s'atribueixen a les candidatures els resultats de la divisió més alts, de més a menys fins a arribar als escons en joc de la circumscripció. En cas d'empat en algun quoficient, s'emporta l'escó la candidatura que té més vots en total.
Durant la nit electoral, el centre de dades de la Generalitat encarregada dels comicis fa el càlcul diversos cops durant tota la nit, a mesura que va rebent les dades de forma automàtica.