Es veu que quan Gabriel Rufián començava a freqüentar els cercles d’Esquerra Republicana, Pere Aragonès era dels pocs que el solien saludar, per això ara està molt content que aquell jovenet tan simpàtic ara sigui president de la Generalitat. Però qui va promocionar Rufián fins a convertir-lo en líder parlamentari a Madrid va ser el gran timonel d’ERC. I com ser agraït és de ben parit, Rufián va expressar dimarts a Santa Coloma de Gramenet que el seu desig és que algun dia el president de la Generalitat sigui l’Oriol Junqueras. La qual cosa té el seu intríngulis perquè és clar, Aragonès és més jove que Junqueras i això voldria dir que si tot va molt i molt bé a ERC i l’amnistia fa la resta, arribarà el dia que Junqueras li dirà a Aragonès ara em toca a mi. La idea de Rufián dita al final del seu discurs per presentar al president d’ERC va arrossegar algun aplaudiment, però va deixar algun bocabadat perquè del que es tractava era d'animar la candidatura de Pere Aragonès i no pas el contrari.
✍️ Els indepes no ballen sevillanes
🟡 Recupera aquí l'entrevista íntegra a Pere Aragonès | VÍDEO
De fet, la intervenció de Rufián va ser tan elevada que era difícil d’entendre. Es va entestar a proclamar que és independentista, perquè vol tenir una pàtria i això ho va repetir diverses vegades i especificant que la pàtria que vol ha de ser progressista, feminista i no sé quantes coses més i llavors va dir alguna cosa així com que volia una pàtria de lleons i lleones i no de hienes. Una noia jove li va preguntar al seu xicot: "Tu ho has entès?". Dulce, una republicana de pedra picada, tampoc sabia de què anava. En canvi, en Joan, un veterà exmilitant del PSUC, tenia clar la referència Disney del Rei Lleó. Pot ser que Rufián, acabat de sortir de la baixa paternal, s’està documentant sobre entreteniment infantil i en el seu fur intern identifica Oriol Junqueras com el Rei de la Selva.
Si diumenge els socialistes van omplir el Teatre Josep Maria de Segarra de Santa Coloma de Gramenet per exigir-li a Pedro Sánchez que no dimitís, aquest dimarts l’han mig omplert els republicans de la localitat per escoltar la plana major d’ERC, per cert, profundament indignada amb el seu aliat parlamentari a Madrid. Li van fotre canya pràcticament tots els oradors, però molt especialment la candidata europea Diana Riba i el president candidat que semblen tenir la sensació que el seu aliat, sigui dit en sentit figurat, els ha fotut la cartera, cercant la mobilització dels seus justament contra ells.
Però cal dir que Déu n’hi do la feina que ha fet Esquerra Republicana a Santa Coloma de Gramenet. Són la segona força després de la invencible Núria Parlon, però ERC ha guanyat l’espai dels Comuns i ha obligat l’alcaldessa socialista a accentuar les posicions catalanistes. Catalanistes i d’esquerres, perquè continuant amb la comparació dels mítings de PSC i ERC, els socialistes van fer un plantejament molt estàndard a favor de tothom i en contra de ningú, que és el que ha portat la socialdemocràcia europea al desastre. En canvi, Ana Balsera, una jove militant, filla d’andalusos, veïna del barri de Singerlin, cridava amb orgull “Som la classe obrera!!!”. Quants anys sense sentir-ho i ho feia amb tanta convicció que donaven ganes de votar-la.
I, per cert, una curiositat. Sembla que els partits es reparteixen els col·lectius d’immigrants. Diumenge, al míting del PSC va assistir una delegació de l'Associació Islàmica Tajdid, que eren principalment magribins. En canvi, ERC també acull col·lectius musulmans, però d’un altre àmbit, són del Pakistan, de l’Índia o de Bangladesh. Ben bé que les raons de les rivalitats polítiques són inescrutables.