Salvador Illa i Roca encapçala la candidatura del Partit Socialista de Catalunya (PSC) a les eleccions de Catalunya 2024 del pròxim 12 de maig. En els últims comicis, el febrer del 2021, va ser el candidat més votat, però l’aliança de l’independentisme va impedir que formés Govern i es va convertir en cap de l'oposició al Parlament de Catalunya. Per tal d'organitzar una oposició ferma i per escenificar com hauria estat un executiu socialista, va decidir formar el Govern Alternatiu. Aquest cop Illa busca obtenir els suports necessaris per poder liderar un Govern de la Generalitat.
👤 Candidats eleccions Catalunya 2024: llista completa
📆 Calendari eleccions a Catalunya 2024: dates clau i inici de la campanya electoral
🗳️ Enquestes eleccions Catalunya 2024: qui guanyarà el 12 de maig?
Una carrera política precoç
Es coneixen pocs detalls de la vida personal de Salvador Illa, que és molt reservat. El candidat socialista té 59 anys, està casat amb Marta Estruch, amb qui té una filla, i li agrada sortir a córrer i llegir assaig.
Illa és el gran de tres germans. Va néixer a la Roca del Vallès, en el si d’una família vinculada a la indústria tèxtil del Vallès Oriental: el pare treballava a la fàbrica de Tèxtils i Brodats de la Roca del Vallès, mentre que la mare, que majoritàriament dedicava el temps a la llar, també tenia un petit taller tèxtil. Illa va estudiar a l’Escola Pia de Granollers, es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (UB) el 1989, i quatre anys més tard va fer un màster en Direcció d’Empreses a l’IESE Business School de la Universitat de Navarra.
Però la seva vida política va començar abans d’obtenir cap títol universitari. Amb tan sols 21 anys es va convertir en regidor a l’Ajuntament de la Roca del Vallès i va assumir la cartera de Cultura. Després d’un període a l’oposició, entre 1991 i 1995, amb 29 anys es va afiliar al PSC i va tornar a l’executiu municipal com a número dos de Romà Planas. La mort sobtada de l’alcalde tan sols tres mesos després va convertir Illa en batlle del seu poble natal. Va ocupar el càrrec durant 10 anys força convulsos per les tensions existents entre els diferents grups del consistori. En el seu mandat va impulsar la modernització del poble, i entre altres coses va inaugurar el conegut centre comercial de La Roca Village.
Anys a l'administració i ascens al PSC
El 2005 va renunciar a l’alcaldia per incorporar-se al Departament de Justícia de la Generalitat com a director general d’Infraestructures, feina que va desenvolupar durant gairebé 4 anys, després dels quals va passar un breu període de temps a l’empresa privada. El 2010 va tornar al sector públic, aquesta vegada a l’Ajuntament de Barcelona, primer com a director de Gestió Econòmica i després com a coordinador del grup municipal socialista i finalment com a cap de gabinet de Jaume Collboni. Paral·lelament, al llarg d’aquests anys va anar escalant posicions dins del PSC, fins que a finals del 2016 va ser nomenat secretari d’Organització del partit, en un moment de crisi per al socialisme a Catalunya, que es trobava en una posició incòmoda davant la força de l’independentisme. Illa va insistir en l’aposta pel diàleg per intentar evitar el xoc de trens entre Catalunya i l’Estat, però amb el pas dels mesos el discurs del partit va anar endurint-se per refermar la defensa de la Constitució i l’estat de dret. De fet, el 8 d’octubre del 2017 va ser l’únic dirigent del PSC que va assistir a la manifestació espanyolista de Societat Civil Catalana al costat del PP i de Ciutadans.
De ministre de Sanitat a candidat a la presidència de Catalunya
El gener del 2020 Pedro Sánchez el va escollir com a ministre de Sanitat per formar el seu segon gabinet. Una cartera que no sol tenir una gran rellevància, atès que aquestes competències estan transferides a les autonomies, però que en el cas d’Illa va coincidir amb l’esclat de la pandèmia de la covid, fet que el va convertir en el responsable de la resposta a una greu crisi sanitària i que també li va oferir una gran exposició mediàtica. El desembre del 2020 es va postular com a candidat del PSC a la Generalitat per a les eleccions del febrer del 2021 després de la renúncia de Miquel Iceta a tornar a presentar-s’hi, i a finals del 2021 també va rellevar Iceta com a primer secretari del PSC. En l'última legislatura ha exercit una oposició crítica però alhora dialogant, i ha donat suport als pressupostos de Pere Aragonès en dues ocasions, una estratègia que respon a la intenció del partit de "passar full" del procés.