Com a corredor, Salvador Illa i Roca (la Roca del Vallès, 1966) sap que sempre l'últim quilòmetre és el més difícil. Tot i ser qui parteix al capdavant de la cursa electoral —almenys així ho indiquen totes les enquestes—, el candidat del PSC a les eleccions del 12 de maig recepta "prudència" i "respecte" fins al veredicte de les urnes. En una entrevista amb ElNacional.cat en ple equador de la campanya, que en el cas dels socialistes ha estat molt marcada pels cinc dies de reflexió de Pedro Sánchez i la seva presència a Catalunya durant aquesta, Illa sosté que aquest període d'inflexió del president del govern espanyol "no respon a cap estratègia ni càlcul electoral" i avala la gestió de Sánchez amb els indults i l'amnistia. El cap de cartell del PSC assevera que aquesta ha estat una legislatura "fallida" i ho fa extensible a la darrera dècada, on acusa els seus immediats competidors —Junts per Catalunya i Esquerra Republicana— de "no haver fet res" en qüestions com el finançament, la llengua o la sequera. En relació amb els seus adversaris electorals, Carles Puigdemont i Pere Aragonès, qui fou ministre de Sanitat durant un any descarta investir-los, perquè "un representa el passat i, l'altre, no ha funcionat". Paral·lelament, Salvador Illa només tanca la porta a Vox i Aliança Catalana en els futurs pactes postelectorals per intentar ser elegit president de la Generalitat.
🔴 Salvador Illa: "Em pregunto per què després de 10 anys de Junts i ERC al Govern l’ús del català ha baixat"
📹 Recupera aquí l'entrevista íntegra a Salvador Illa | VÍDEO
Se sent president, ja?
Les enquestes donen una perspectiva favorable, però jo soc molt prudent, molt realista i molt respectuós amb els temps. Hi ha aquesta frase que s'atribueix a l'exprimer ministre israelià, Shimon Peres, que comparava les enquestes amb un perfum: bonic d'olorar, perillós d'empassar. Per tant, molt de respecte. Em faria molta il·lusió, seria un honor presidir Catalunya, però això està a les mans dels catalans i les catalanes que es pronunciaran el 12 de maig, i fins aleshores hem de ser molt prudents i respectuosos.
S'ha parlat molt de Pedro Sánchez aquests dies. Hi ha una qüestió, però, que ens ha sobtat: va dir que ell, la seva dona Begoña Gómez, Pablo Iglesias, Irene Montero, Ada Colau, Carmen Calvo, periodistes, artistes, intel·lectuals, han patit la màquina del fang i la desinformació. Oblidar-se dels independentistes està fet expressament i, en qualsevol cas, és un error?
Jo crec que ell ha fet una reflexió molt sincera, adreçant-se directament a la ciutadania de tota Espanya i també de Catalunya, dient que necessitava parar i pensar. Potser a molta gent l'ha sorprès aquest vessant més humà de Pedro Sánchez, a mi no tant perquè he tingut ocasió de tractar-lo. Jo hi tinc una relació propera, d'amistat, i per tant m'és més coneguda. Ha sigut molt sincer respecte als motius que l'han portat a això i també respecte al fruit de la seva reflexió, el resultat de la qual a mi m'alegra perquè continua al capdavant del govern d'Espanya. Crec que fa polítiques bones econòmicament, socialment, bones per a Catalunya, bones pel conjunt d'Espanya. I és efectivament un acte bastant inèdit, de sinceritat d'un president de govern amb la ciutadania, que ha tingut un efecte positiu des del meu punt de vista. Ha obert una reflexió col·lectiva —que ja hi era, en tot cas, que l'ha aixecat o l'ha reforçat— sobre la naturalesa mateixa de l'acció política i dels seus límits. Nosaltres aquí hem tingut sempre les idees clares i hem intentat aplicar-les, no sé si amb tot l'èxit que han desitjat els ciutadans, però en tot cas les idees les hem tingut clares: la política és un servei públic, no una lluita descarnada pel poder, i té límits. I això és el que ha fet ell. Això ens concerneix a tots i aquesta reflexió col·lectiva continuarà. Nosaltres també ho acompanyarem.
Però aquest oblit específic dels independentistes a què creu que obeeix?
Si alguna cosa es pot dir del govern de Pedro Sánchez i més àmpliament del nostre espai polític, és que el que hem intentat és normalitzar políticament, socialment i institucionalment Catalunya. Crec que això respon a fets objectius i ningú pot dubtar-ho. Per tant, això no són paraules, són fets, amb accions concretes i incòmodes. Fixi's, li puc dir més: possiblement, també alguna de les qüestions que han passat aquests darrers mesos el president i el seu entorn familiar, no és descartable que tinguin a veure amb aquestes decisions incòmodes i valentes que s'han pres i que nosaltres hem fet costat sempre amb l'ànim de retornar les coses al seu lloc.
No és descartable que alguna de les qüestions per les quals han passat Pedro Sánchez i el seu entorn familiar els darrers mesos tinguin a veure amb decisions incòmodes i valentes que ha pres per Catalunya
A vostè, aquests cinc dies de reflexió l'han afectat en positiu, l'han afectat en negatiu, no l'han afectat, no s'han fet per afectar la campanya... Com ho ha viscut?
El que sé segur és que no respon a res d'això, ni a una estratègia ni a un càlcul electoral. Això ho sé segur, perquè vaig parlar amb Pedro Sánchez i perquè el conec. A mi el que em va preocupar més aquests cinc dies és l'amic, la persona, que passava un moment de dificultat. Ha tingut una conseqüència, que és que se n'ha parlat i, per tant, ha centrat part de la conversa pública. Això és obvi. Ha tingut un efecte, ja ho he dit abans, des del punt de vista positiu, que és que ha incentivat aquesta reflexió sobre la política i els seus límits. I els efectes electorals, si en pot tenir a Catalunya, doncs no ho sé, i tampoc no m'interessa. Nosaltres hem seguit fent la nostra campanya, el nostre plantejament polític i no sé si en pot tenir o no. En tot cas, ja ho veurem.
A conseqüència d'aquesta reflexió que s'ha obert, seria oportú fer canvis en el sistema judicial?
Jo crec que la reflexió és eminentment política i concerneix el conjunt de la societat, però especialment els polítics sobre quin estil ha de tenir la política. I sempre trobarem persones en qualsevol àmbit professional, el periodisme, la judicatura, la política, l'advocacia, que tinguin una mala praxi. L'important és tenir clar què és la política i, si és un servei públic, té uns límits. Per tant, no utilitzes políticament certs procediments, certes maneres de fer les coses, que és el que està passant, no només en aquest cas, sinó en altres casos, utilitzar i concebre la política com una ocupació del poder al preu que sigui, utilitzant qualsevol element que serveixi per això, en particular, per destruir l'adversari. Jo crec que aquí ha d'haver-hi una reflexió sobre què és lícit en política o no i, en tot cas, també que la ciutadania, quan vegi utilitzacions o praxis polítiques que traspassen els límits de la seva política, que electoralment ho penalitzi.
Junts i Esquerra Republicana han acusat el PSC d'espanyolitzar la campanya i consideren que vostè seria un president que rebria instruccions de Madrid. Com entoma això i què hi respon?
No entraré a valorar les reaccions d'algunes formacions polítiques respecte a aquest període de reflexió que ha tingut el president del govern. Van ser alguns que van dir que no volien ni parlar amb mi. Que volien parlar i rivalitzar amb Pedro Sánchez a la campanya i es passen tot el dia criticant-me a mi. Per tant, jo, el meu enfocament, el nostre enfocament de campanya, és parlar de Catalunya, fer un plantejament que a Catalunya, després de deu anys de governs de Junts i Esquerra Republicana —ara uns, ara uns altres, però sempre junts, governant i amb quatre presidents, Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès— som on som: no estem preparats per la sequera, a la cua en educació, sense cap reforma sanitària, energies renovables al 15%, que teníem fa deu anys i que es manté en el mateix percentatge, no hem pres cap decisió d'infraestructures, en seguretat anem cap a pitjor, en habitatge no hem fet res... Jo defenso obrir un nou temps, i també dic que en el meu projecte polític no sobra ningú, i crec que és l'únic projecte que pot unir els catalans i posar els serveis públics com a prioritat del Govern. Aquest és el meu plantejament que he fet i que seguiré fent amb tot el respecte, i no entraré a contestar, perquè, en fi, potser a alguns els va bé que això passi. Jo intentaré fer un plantejament molt clar, adreçat al conjunt dels catalans, respectuós, en positiu i constructiu.
D'aquesta legislatura que acabem de passar, si en els primers 100 dies pogués tirar enrere alguna mesura, quina seria la primera que intentaria revertir?
Ha estat una legislatura fallida. El Govern ha col·lapsat. L'esquema que es va plantejar des del principi ja va costar molt forjar-lo, amb una majoria d'investidura que va col·lapsar. El que crec que va ser un error gran, des de molt al principi de la legislatura, va ser que després d'haver arribat a un principi d'acord amb el vicepresident Puigneró per l'ampliació de l'aeroport, amb un tuit se n'anés en orris. Amb un tuit. En un tema tan central i estratègic per Catalunya. Vaig quedar bastant parat de com anaven les coses, de la força relativa o els pesos relatius que hi havia dins del Govern. Vam intentar reconstruir-ho fent una comissió d'estudi, intentant buscar un consens, però això és el que em va saber més greu.
Al seu torn, quina seria la mesura estrella a aplicar en els 100 primers dies de Govern, si és president?
Faré dues coses al principi. Hi ha diverses, però en faré dues concretes. Un, nomenar un comissionat de l'autogovern, que tindrà com a primera tasca una auditoria de serveis públics. Això no vol dir posar en qüestió la feina que han fet els servidors públics, els funcionaris (que és una feina que respecto molt), sinó analitzar què ha passat aquests darrers deu anys perquè els serveis públics estiguin molt per sota del que Catalunya es pot permetre. Cal veure on som i què s'ha de fer. I un decret òmnibus per agilitzar totes les inversions en matèria d'infraestructures per fer front a la sequera.
Si soc president, faré dues coses: nomenar un comissionat de l'autogovern que faci una auditoria dels serveis públics; i un decret òmnibus per agilitzar les inversions per fer front a la sequera
Vostè diu que no s'ha actuat amb prou diligència amb la sequera. Si estigués al capdavant del Govern, què hauria fet o què faria?
S'ha d'agilitzar molt més l'execució de les inversions. No s'entén que es vagi amb tanta lentitud per posar en marxa l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, de Cunit; tota la regeneració d'aigua del riu Besòs, que és un aspecte clau també; i bastants microprojectes que hi ha —que són rellevants també en una situació tan extrema com la que tenim—, que s'ha de permetre que puguin fer els ajuntaments amb els ajuts que s'hagi de donar, i posar en marxa ja d'una vegada tots els projectes d'optimització del reg agrícola. Hi ha un paquet d'inversions —això fa molt temps que està estudiat, que se sap què s'ha de fer, que tenim empreses i tecnologia per fer-ho— que no s'ha fet. El problema és aquest. I en funció de com estiguin les coses, també ajuts pertinents als sectors que es puguin veure més directament afectats per aquesta situació de sequera. Afortunadament, aquests dies, amb aquestes pluges, sembla que s'ha pal·liat millor, però que cometríem un error gravíssim de diagnòstic si penséssim que perquè cauen quatre gotes ens en podem oblidar. Més que mai hem de posar-hi l'accent. Per això jo vull que sigui una de les primeres mesures.
Un altre dels aspectes sectorials que s'aborda al programa electoral del PSC són les xarxes d'oficines exteriors que té la Generalitat, que són una quarantena. En aquest sentit, vostès plantegen revisar i millorar el seu funcionament. Què vol dir això exactament?
Jo he visitat algunes oficines sempre que he viatjat a l'exterior. He tingut com a norma sol·licitar la visita a les delegacions de la Generalitat i explicar als delegats del Govern de Catalunya el propòsit i l'agenda de la meva visita i compartir-ho amb ells, així com conèixer què estan fent. He visitat la delegació a Brussel·les, la de París, Lisboa i Londres. Jo crec que si fan una feina que s'adapta, que s'enquadra en les competències que tenim en aquesta matèria, no hi ha cap problema, però m'ha semblat que requereix un replantejament molt més enfocat a aspectes de generació de prosperitat, d'ajudar a l'activitat econòmica de Catalunya, molt més en cooperació amb altres representacions que hi ha d'Espanya allà —en concret, l'ambaixada— i amb un propòsit d'orientació econòmica. És el que tocaria. Algunes d'elles veig que ho estan fent, algunes altres crec que s'ha de fer un replantejament. Però no em plantejo tancar-les, em plantejo reorientar-les.
No em plantejo tancar les oficines a l'exterior de la Generalitat, vull reorientar-les
En matèria de finançament, el PSC defensa el desplegament i la creació d'un consorci tributari. Això, al mateix temps, ho contraposa als plantejaments que fan els partits independentistes, el finançament singular o la cessió dels tributs. A parer seu, aquests generen desencís. Per què?
Jo el primer que dic és que en deu anys no han fet res. Tampoc en això. En deu anys, els dos partits que han governat Catalunya, Junts i Esquerra, no han fet res en matèria de finançament: ni tan sols aplicar l'Estatut, que efectivament preveu la creació d'un consorci tributari. Això ha passat el filtre del Tribunal Constitucional, forma part d'una llei orgànica, i em pregunto per què no ho han desplegat. I aquest consorci podria, en funció de com es dissenyi, acabar recaptant tots els impostos a Catalunya, que és l'objectiu que jo plantejo, fent-ho amb lleialtat i d'una manera paritària entre totes dues hisendes. El primer que hem de fer és aplicar el que ja és llei. Dic més: crec que s'ha de lluitar contra la competència fiscal deslleial —és a dir, contra el dumping fiscal, que això no és una competència estrictament de la Generalitat—, però la Generalitat pot fer-ho, pot empènyer i ajudar el govern d'Espanya a fer-ho. També dic que Catalunya, des del meu punt de vista, no pot ser la tercera en aportació de recursos i la catorzena en recepció de recursos. És una qüestió que em plantejo corregir. I vull un millor finançament, sobretot per qüestions socials, per reduir les desigualtats a Catalunya, que s'han incrementat aquests darrers deu anys. Per tant, adjectivo l'acord de finançament com un acord de finançament social, perquè vull que serveixi prioritàriament per això i vull comptar amb sindicats i el tercer sector. I veig amb un punt d'estupefacció plantejaments que fan com si ens treiessim un conill del barret persones que han estat governant deu anys i no han fet res. Llavors penso: quina credibilitat podeu tenir si després de deu anys veniu amb propostes que durant la dècada ni heu plantejat ni heu avançat ni un mil·límetre. No han fet res en aquest tema.
Un altre dels punts seria la infraexecució pressupostària de l'Estat a Catalunya. Curiosament, un dels anys en què hi va haver més execució va ser l'any 2017. Per què llavors serveix més la col·laboració que la confrontació?
La confrontació ja veiem on ens ha portat: no estar preparats per la sequera, a la cua amb educació, encallats amb energies renovables, sense prendre cap decisió amb infraestructures, en seguretat, res... Els èxits que hem tingut, per exemple, com ara acordar que els Mossos d'Esquadra arribaran el 2030 a ser 22.000, és fruit d'una col·laboració. O la planta d'assemblatge de bateries a SEAT o la reindustrialització de la Nissan són fruit de la col·laboració entre governs, el govern d'Espanya, els ajuntaments o el Govern de la Generalitat. La llei que hem aprovat al Parlament de Catalunya que regula l'ús de les llengües oficials a l'ensenyament obligatori és fruit de la col·laboració, o els pressupostos que s'han aprovat són fruit de la col·laboració. Jo crec que és el camí a seguir. Sobre la infraexecució pressupostària, és veritat que n'hi ha, és veritat que s'ha de corregir. Obeeix al fet que durant molts anys ni aquí ni allà governant el PP s'havia preocupat ningú d'això, ni s'havien fet projectes, ni s'havien preparat projectes per fer-ho o que, quan hi ha recursos disponibles, ens ho pensem tant que no ho portem a la pràctica. Hi ha l'ampliació de l'aeroport, són 1.700 milions que aquí no ho veiem; o l'encomana de gestió que hi ha per a l'Eix Pirinenc, o l'encomana de gestió que hi ha, i que són diners que dona el govern d'Espanya a la Generalitat, per acabar de completar un tram del Quart Cinturó, o infraestructures al Maresme o a l'AP-7, que totes aquestes encomanes de gestió sumen 900 milions d'euros i costa molt signar-les i tirar-les endavant. Jo em proposo també de millorar això i millorar l'execució dels pressupostos de la Generalitat, molt en particular de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que en l'exercici 2022 va executar un 22% de les seves inversions enmig d'una sequera. També aquí hi ha un substrat d'un funcionament de les administracions públiques que cal reformar per ser excessivament lent i feixuc, i que crec que també ens hi hem de posar a resoldre-ho.
D'aquests projectes que ha dit, n'hi ha un que és molt mediàtic, que és el Hard Rock. Si vostè per formar Govern necessita pactar amb els comuns, i Comuns Sumar li posa com a condició per votar sí a la seva investidura que retiri aquest projecte, vostè què farà?
Jo no incompliré mai les tramitacions administratives ni posaré mai en risc la seguretat jurídica. I no és que digui què faré, és que ja ho he fet sense estar en posició de Govern. Jo respecto els punts de vista que hi ha, també les majories del Parlament de Catalunya, m'escolto molt el territori, però sobretot el que no he fet mai a la meva trajectòria de servidor públic és posar en risc la seguretat jurídica i les tramitacions administratives, perquè em sembla que és una manera pèssima de governar.
Li dic això perquè és el que va acabar fent caure els pressupostos...
No, jo no ho crec, això és una excusa. Ho sap tothom.
Però si l'aposta pel Hard Rock sí o Hard Rock no ens va portar a que caiguessin els pressupostos i un avançament electoral...
Això tothom sap que va ser una excusa. Si no, mirin vostès els pressupostos dels tres anys anteriors, on hi havia partides per aquest concepte i el vot que va tenir aquesta formació política que vostè em diu. Però això, si m'ho permet, és pantalla passada. Ara estem en una altra pantalla. Jo el que no faré serà no complir les tramitacions administratives ni posar en risc la seguretat jurídica, que crec que és essencial en tota societat democràtica.
No incompliré les tramitacions administratives ni posaré en risc la seguretat jurídica. El Hard Rock va ser una excusa dels comuns per tombar els pressupostos
Donades les enquestes, resulta molt important parlar de pactes postelectorals. Si vostè va a la investidura i té opcions de ser president, quina serà la primera porta que trucarà: la de la segona força política —sigui quina sigui— o a algú específicament?
Jo estic obert a parlar amb tothom, excepte amb els del discurs de l'odi, que són Vox i Orriols. I el meu plantejament respecte a pactes, que puc entendre que sigui un objecte de molt interès per part de vostès i de la ciutadania, és el següent: primer, cal respectar els temps. Per tant, ara fins que els ciutadans de Catalunya no enraonin, i ho faran el 12 de maig dipositant el seu vot a les urnes, molta prudència i respecte perquè molts ciutadans encara no han decidit el seu vot o el decideixen els darrers dies i poden passar coses molt diferents de les que veiem aquests dies o de les que pronostiquen aquests dies les enquestes.
Ho intueix o té informació?
No, no tinc informació. El que sabem, la informació que tinc, i que no tinc cap incompliment a compartir, és que molts ciutadans decideixen la darrera setmana, en la jornada de reflexió i el mateix dia. Per això, en les darreres eleccions, en els darrers cicles electorals, ens hem trobat amb sorpreses. Pots més o menys veure cap on va la tendència de fons. Jo crec que a Catalunya hi ha una tendència a obrir una nova etapa, això ja ho he dit, i crec que jo tinc opcions i m'ofereixo per liderar-la, però s'ha de tenir molta prudència. No estem en una contesa electoral amb dues formacions com fa 20 anys i, per tant, n'hi ha vuit que concorrem amb representació parlamentària i poden passar coses. Per tant, primer, respecte. En segon lloc, jo actuaré per articular un esquema de govern que respongui a la voluntat dels catalans amb tres criteris: primer criteri, estabilitat. Allò que sigui més estable tindrà preferències sobre allò que sigui més inestable. En segon lloc, serveis públics. Aquella fórmula que tingui més clar el meu plantejament, o s'apropi més al meu plantejament de posar els serveis públics com a primera prioritat, tindrà més opcions que allò que se n'allunyi més. I en tercer lloc, un plantejament socialdemòcrata, que és el que jo defenso, de generació de prosperitat, però repartir-la adequadament. I amb una reflexió final: és molt important arribar a pactes, però tan important com arribar a pactes, si no més, és complir-los. I aquesta legislatura hem vist que s'havien arribat a pactes d'investidura i no s'han complert. La CUP va sortir-se'n pocs mesos després, Junts i Esquerra s'acusen mútuament d'incomplir-los; els comuns, que han arribat a acords pressupostaris quan els ha convingut... Crec que la meva formació política sí que ha acreditat una certa serietat i rigor a l'hora de complir els pactes. I també m'hi comprometo: si es fa un pacte, es fa un pacte i s'acorda. Defenso sempre la política d'acords, en política, assolir acords és el camí per avançar. Per tant, estic obert, excepte amb els que plantegen discursos d'odi, que són Vox i Orriols.
Encara en el terreny dels pactes postelectorals, l'opció d'aquesta expressió que s'ha popularitzat tant, que és fer un Collboni, la contempla?
Bé, és fer un Aragonès o fer un Girona.
En aquest cas, la naturalesa política del pacte és diferent.
No, aquí hi ha gent, i formacions polítiques que, quan el penal els hi xiulen a favor d'ells, està ben xiulat. Però quan el penal el xiulen a favor de l'altre, l'àrbitre és un comprat. I això no va així. Perquè a Catalunya ningú té un dret preferent per governar: ni a Barcelona, ni a Girona, els ciutadans escullen i tots tenim el mateix dret, en funció de la confiança que obtinguem dels ciutadans. A Barcelona, com a Girona o a Catalunya, es van seguir els procediments acordats entre tots. Jo no he parlat mai de fer un Aragonès. He expressat molt respecte pel president de la Generalitat, havent guanyat les eleccions, fins i tot quan s'havia trencat el Govern he estat allà per ajudar-lo. Però en canvi d'altres poden dir, amb un cert to despectiu, fer un Collboni. Bé, escolti'm, quina diferència hi ha? Per què a Girona, havent guanyat la meva companya Sílvia Paneque les eleccions amb claredat, s'ha fet un acord i tothom ho troba, o ells, almenys, ho troben normal? Nosaltres hem sigut enormement respectuosos i hem acceptat el paper que ens toca i hem dit que, efectivament, vam guanyar les eleccions però ha arribat un acord que permet això. Al respecte, el que li puc dir és que ningú té un dret preferent per governar, ni a Catalunya ni a Espanya. A Espanya també alguns es pensen que tenen un dret diví, com un dret natural i han de governar ells. No: en democràcia, governa qui els ciutadans trien. Jo el que faré serà respectar els procediments, com he fet, crec que ho he demostrat, sempre amb un enfocament constructiu, acceptant el veredicte de les urnes i treballant dins del marc de les normes acordades per articular un Govern. I clar que ho intentaré, que ningú es dugui a engany. Clar que ho intentaré, de fer un Govern i d'obrir aquesta nova etapa a Catalunya. És pel que demano força per governar a la ciutadania de Catalunya. Vull governar, i per això demano força.
Fer un Collboni és fer un Aragonès o fer un Girona. A Catalunya ningú té un dret preferent per governar. A Barcelona es van seguir els procediments acordats entre tots
Anem a l'altre supòsit, el d'un altre candidat a la investidura. Si del PSC depèn, qui prefereix abans de president, Pere Aragonès o Carles Puigdemont?
Cap dels dos. Amb tot el respecte, Puigdemont és passat i Aragonès no ha funcionat. Cap dels dos. Ho dic amb tot el respecte, i en termes estrictament polítics. Tenen tot el respecte personal, només faltaria, però un és passat i l'altre no ha funcionat. No contemplo aquestes opcions, i ho dic amb sinceritat.
Ni en un Govern de coalició, amb qualsevol d'ells?
No ho contemplo.
Carles Puigdemont és el passat i Pere Aragonès no ha funcionat. No contemplo un Govern de coalició amb qualsevol d'ells
I s'imagina que Vox li donés suport per evitar un Govern independentista?
No, ja he dit que amb els discursos d'odi no hi parlaré. Amb Vox no hi parlo. Una formació política que va manifestar-se davant la seu del meu partit, demanant que ens tanquin a la presó, no tinc res a dir-los. Respecto molt a tothom. I als votants que escullen aquestes opcions els respecto, però els discursos d'odi és la meva línia vermella. Vinguin d'on vinguin.
Dono fe o dono fake: vostè descarta del tot la repetició electoral? Preguntat d'una altra manera, si del PSC depèn, què passaria abans, una repetició electoral o un president de la Generalitat al preu que sigui?
No, jo crec que una repetició electoral és un cert fracàs. I nosaltres no fomentarem una repetició electoral ni jugarem a una repetició electoral. De fet, si vostès analitzen la conversa pública que hem tingut aquestes darreres setmanes, nosaltres no hem parlat d'això. En parlen altres formacions polítiques, com demanant una segona volta, perquè deuen veure el partit de la final perdut.
▶️ Recupera aquí l'entrevista sencera: