El Partit Popular segueix la seva ofensiva contra l'independentisme. Tot i que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, no va tancar la porta a un acord amb Junts per Catalunya per tirar endavant una moció de censura contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, els populars tenen fins a 15 propostes per a la "regeneració institucional i reforç de l'estat de dret" en el marc de les eleccions europees d'aquest pròxim diumenge. Entre aquestes propostes, tal com ha tingut accés ElNacional.cat i ha avançat El Mundo, hi ha la creació del delicte europeu de traïció, que tindria l'objectiu de lluitar contra les ingerències externes, com les russes, així com aturar les independències unilaterals.
La proposta diu això: "Tipificarem com un eurodelicte la traïció contra la Unió Europea i els seus estats membres, amb la finalitat de castigar a qui cooperi amb una potència estrangera hostil per perjudicar la seguretat o defensa europees o atempti contra la integritat territorial dels estats membres". Aquesta última via aniria contra els interessos dels independentistes catalans, i és que el Partit Popular espanyol apareix com la primera força a les enquestes a l'Estat, així com la segona força dins del grup popular europeu —només per sota dels populars alemanys.
El PP insisteix a vincular l'independentisme amb Putin
Aquesta proposta del Partit Popular no només apel·la a les secessions, sinó als partits i líders polítics que tenen una relació directa amb Rússia. En aquest sentit, un dels punts subratlla: "Reclamarem que el Servei Europeu d'Acció Exterior dugui a terme una completa investigació sobre la ingerència russa a Catalunya i reforçarem el marc normatiu de la UE contra l'espionatge". Els populars insisteixen a vincular la causa catalana independentista amb el Kremlin, malgrat les evidències de muntatge que hi ha en el marc d'aquesta trama. De fet, una de les vies per la qual la justícia espanyola vol regatejar la llei d'amnistia és emmarcar el delicte d'alta traïció en el marc de la causa Volhov.
De fet, els partits espanyolistes van aprovar una resolució no vinculant en la qual el Parlament Europeu criticava "l'existència de contactes entre alguns secessionistes de Catalunya, que van arribar a celebrar una reunió entre l'antic diplomàtic rus Nikolai Sadovnikov i el llavors líder separatista i expresident de Catalunya, avui eurodiputat en exercici Carles Puigdemont, a Barcelona, dies abans del referèndum il·legal de Catalunya d'octubre de 2017".
Exigeix explicacions pel cas Pegasus i fer efectiva automàticament l'euroordre
Una altra proposta dels populars també va en relació amb el cas Pegasus. Els populars veuen "la necessitat que el govern espanyol doni explicacions clares i transparents a la Unió Europea sobre l'espionatge amb Pegasus als telèfons de Pedro Sánchez, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, així com l'intent d'infecció a Luis Planas". També proposen fer automàtica l'euroordre "amb l'objectiu d'evitar que hi hagi més pròfugs de la justícia". "Liderarem la reforma de l'euroordre perquè la detenció i lliurament entre estats membres sigui automàtica i més àgil i per ampliar-la als delictes contra la integritat constitucional i contra l'ordre públic", diu aquest punt. A més, contempla la possibilitat que hi hagi estats que es neguin a tramitar l'euroordre, tal com ha passat en diversos casos amb el president a l'exili, Carles Puigdemont: "Exigirem a la Comissió Europea que exerciti les accions processals pertinents davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així mateix, sol·licitarem que s'enforteixi la cooperació judicial internacional en matèria penal entre la Unió Europea i Suïssa".
Els populars també proposen "que la nova Directiva Anticorrupció de la UE reforci les exigències i sancions davant possibles conflictes d'interessos en els governs i els prohibeixi, a més, la concessió d'indults i amnisties per delictes de corrupció, com ja ha aprovat el Parlament Europeu". I la candidatura que capitaneja Dolors Montserrat ja compta amb el suport del PPE per dur a terme aquesta reforma. Una altra idea és el nomenament d'un coordinador de la UE per a l'estat de dret, amb l'objectiu de "preparar els treballs de la Comissió en aquest àmbit i donar seguiment tant al Diàleg Anual sobre l'estat de dret com a les avaluacions i recomanacions sobre aquest tema".
Altres propostes
Les altres mesures no tenen una relació amb la causa catalana. Per exemple, "ampliar les competències de la Fiscalia Europea a la recerca de l'incompliment de les sancions de la UE", pel cas Delcy, o un reforç de les sessions de control del ple del Parlament Europeu a la presidenta de la Comissió i el Col·legi de Comissaris. I per "reduir la despesa supèrflua", aposta per "la fusió de les comissions sense competències legislatives".