El primer ministre belga, Alexander De Croo, ha anunciat que dimitirà del càrrec aquest dilluns després dels mals resultats obtinguts en les eleccions europees 2024, les federals i les regionals, que se celebraven aquest diumenge al país. "Per a nosaltres és una tarda especialment difícil, hem perdut. A partir de demà dimitiré com a primer ministre. Però els liberals són forts, hi tornarem", ha dit visiblement emocionat. El seu partit, el liberal Open Vld, ha quedat per darrere de Nova Aliança Flamenca la ultradreta de Vlaams Belang, el partit socialista Vooruit, i els democristians CD&V a les eleccions regionals i federals. A les eleccions europees, ha obtingut la novena posició, amb tan sols el 5,9% dels vots.
Reflexionant sobre els mals resultats del seu partit, De Croo ha considerat que només ha estat "la figura decorativa d'aquesta campanya"."Aquest no és el resultat que esperava i no eludiré les meves responsabilitats. A partir de demà dimitiré com a primer ministre. Em concentraré plenament en els assumptes d'actualitat i ho prepararé tot per a una bona transmissió al meu successor o successors", ha assenyalat.
En avaluar els resultats obtinguts, De Croo ha admès que ara com ara la seva formació té "moltes més preguntes que respostes", però ha assegurat que el seu partit és "combatiu i resilient" i tornarà "més fort".
La dreta i els liberals francòfons guanyen les eleccions regionals i federals
Les eleccions regionals han donat la victòria a la dreta nacionalista (N-VA i Vlaams Belang) a Flandes i als liberals francòfons (MR) a Brussel·les i a Valònia. En l'àmbit federal, l'N-VA va obtenir el 22,8% dels vots, seguit del Vlaams Belang (17,9%) i els socialistes flamencs de Vooruit (10,7%). Tot seguit se situa el partit cristianodemòcrata flamenc CD&V (10,5%), els esquerrans del PTB/PVDA (9,7 %) i els liberals flamencs d'Open Vld (6,8%). Els segueixen els verds flamencs Groen (5,7%), els liberals francòfons del MR (4,3%), els socialistes francòfons PS (3,1%), els cristianodemòcrates francòfons de Les Engagés (2,4%) i Ecolo (1,8%).
Per la seva banda, a Flandes, els nacionalistes de l'N-VA aconsegueixen el 25,4% dels vots, seguits del Vlaams Belang i els socialistes flamencs (Vooruit), amb un 13,4%. A Brussel·les, els liberals francòfons del MR s'imposen amb el 22,4 % dels vots, seguits dels socialistes francòfons (PS), amb el 17,8 % i, en tercer lloc, el partit d'esquerres PTB, que obté el 16,5%. Finalment, a Valònia els liberals francòfons del MR s'imposen, amb el 33,4% dels vots, seguits dels cristianodemòcrates Les Engagés (21,4%) i els socialistes, que baixen al 20,9%.