Ambient crispat al debat sobre les eleccions europees del pròxim 9 de juny a TV3. Les qüestions de l'agenda catalana i espanyola s'han imposat en molts moments a la carpeta europea durant els 120 minuts que ha durat el debat. La llei d'amnistia ha tornat a confrontar Junts, Esquerra Republicana, el PSC i Comuns amb el PP, Vox i Ciutadans; una crispació que també s'ha estès quan s'ha parlat sobre la guerra a Gaza i el reconeixement de Palestina, amb Vox i Cs sent especialment durs contra Podem. A més, Junts, ERC, Comuns, Podem i el PSC han coincidit en la importància del reconeixement de la llengua catalana a la Unió Europea, però des de l'independentisme han reclamat "esforços diplomàtics" als partits que formen part del govern de coalició a Espanya i aprofitar l'inici de la nova legislatura perquè sigui una "prioritat" del pròxim mandat europeu.
🔴 Resultats eleccions europees 2024, DIRECTE | Escrutini i recompte de vots
Des de l'inici del debat, amb preguntes de cada candidat a un altre, cada formació ha volgut marcar el seu terreny i els decibels han anat en augment: Aleix Sarri, de Junts, ha preguntat al Partit Popular si "acatarà" les sentències internacionals que denuncien la "repressió" a l'Estat, Esquerra Republicana també ha volgut preguntar als populars per si seguiran "fent el ridícul" per impedir l'oficialitat del català; mentre que el PSC ha volgut avisar de la possibilitat que es trenqui el "tradicional equilibri de forces" a Europa perquè els populars pactin amb l'extrema dreta. Al seu torn, el PP, Vox i Ciutadans han atacat els socialistes per la nova carta de Pedro Sánchez i per l'amnistia, un retret que Irene Montero (Podem) també ha llençat a Javi López pel fet que la seva formació no va denunciar el lawfare que van patir ells o l'independentisme; i Jaume Asens (Comuns Sumar) s'ha centrat a denunciar els "crims de guerra" de Netanyahu. També hi ha hagut algun xoc entre Sarri i Riba per les votacions sobre els acords de lliure comerç o el corredor mediterrani, així com sobre la llei de claredat, una mesura que Junts rebutja.
L'independentisme defensa que l'amnistia s'ajusta al dret europeu: Vox i Ciutadans munten un show
Un dels moments més esperpèntics ha estat quan, en el bloc sobre política exterior i seguretat, el número tres de la llista de Junts, Aleix Sarri, ha volgut recordar que aquest dimarts s'ha ordenat aturar la investigació per la suposada trama russa contra el president a l'exili, Carles Puigdemont. Jordi Cañas, de Ciutadans, ha insistit en aquests "vincles" de l'independentisme amb el Kremlin i Sarri li ha recordat que, del grup dels taronges, hi forma part Yana Toom, declarada "pro-Putin". A partir d'aquí, Juan Carlos Girauta, número tres de Vox, s'ha sumat a la cridòria de Cañas i ha llançat contra els partits independentistes: "Supremacistes, xenòfobs!". Uns minuts abans, Girauta ja havia asseverat que "l'autòcrata Pedro Sánchez s'ha abaixat els pantalons amb els colpistes". El Partit Popular, malgrat que l'independentisme ha volgut recordar que l'amnistia s'ajusta al dret europeu, ha assegurat que es tracta d'un "atac a l'estat de dret". Eva Poptcheva, candidata dels populars, també ha sostingut que l'amnistia "no ha servit per millorar la concòrdia" perquè "Junts segueix parlant d'independència". Sarri ha replicat: "No hi ha concòrdia entre els estats europeus i tots són estats independents? Ser independents va totalment a favor de la concòrdia".
Paral·lelament, la cap de llista d'Ara Repúbliques (la coalició d'ERC amb Bildu, el BNG i Ara Més), Diana Riba, ha advocat per "l'aplicació de l'amnistia": "A Europa s'han aprovat més d'una cinquantena de lleis d'amnistia, són una normalitat a Europa". D'altra banda, el número dos de Sumar, Jaume Asens, ha volgut agrair al PSC, Esquerra Republicana i Junts per haver aprovat la llei d'amnistia: "Ens vam presentar amb una agenda de desjudicialització que alguns van criticar, però ha acabat sent un consens de país. Em deixaré la pell per defensar l'amnistia a Europa". Enmig de l'amnistia, els juntaires, republicans i comuns han volgut denunciar "l'anomalia democràtica" que suposa que Toni Comín, el cap de files de Junts a les europees, no pogués ser-hi al debat per l'exili.
Esquerra demana "esforços diplomàtics" al govern espanyol per l'oficialitat del català
Al llarg del debat també s'ha fet referència a l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea, aspecte en què Junts, Esquerra Republicana, el PSC, Comuns Sumar i Podem coincideixen que ha de ser "prioritari". En aquest sentit, el debat sobre aquesta qüestió ha estat una mica més calmat, tot i que no ha estat exempt de crítiques i retrets. Javi López, dels socialistes, ha volgut posar en relleu el fet que el candidat socialdemòcrata a la Comissió Europea, Nicolas Schmit, es comprometés a treballar per l'oficialitat del català al Parlament Europeu. Per la seva banda, Jaume Asens ha apel·lat a un "front comú" per impulsar aquesta qüestió; paraules que han estat rebatudes per Diana Riba, d'ERC: "Ens agrada sentir que Sumar serà tan fort, però estan al govern i en aquests moments tenen un dels passos més importants, que és convèncer els estats membres. No només necessiten enviar una carta a correcuita per intentar cobrar per avançat dels senyors de Junts, cal que treballin molt fort en la via diplomàtica".
Des de Junts, Aleix Sarri ha reivindicat que "no només ha d'ajudar a estar més protegits" el fet que el català sigui oficial al club comunitari, sinó també perquè "els joves que vulguin treballar a les institucions europees puguin veure com el català val tant com l'anglès o el francès". Al seu torn, Eva Poptcheva (PP) ha afirmat que el reglament 1/2003 "impedeix que el català sigui llengua oficial" a la UE, mentre que Jordi Cañas (Cs) ha sostingut que els diputats independentistes han "ridiculitzat la presència de Catalunya" a l'hemicicle: "Només utilitzaven el Parlament Europeu com un altaveu per insultar Espanya".
La guerra de Gaza evidencia tensions entre el PSC i Podem
La carpeta que també ha augmentat la temperatura del debat ha estat la guerra a Gaza. Comuns Sumar i Podem han coincidit en la necessitat de "trencar relacions diplomàtiques i comercials" amb Israel, així com dur Benjamin Netanyahu a la Cort Penal Internacional. Tant Asens com Montero han denunciat la "hipocresia" del PSOE a l'hora d'adoptar ara aquest pas i també han exigit l'embargament d'armes. Per a la cap de llista de Podem, el problema és la "submissió als Estats Units" i que es llanci el missatge que això només es resol "enviant més armes i fent una escalada bèl·lica": "Hem de prioritzar la diplomàcia". Irene Montero també ha volgut pressionar Javi López perquè afirmés que Gaza pateix un "genocidi": López ha destacat que és així, en la línia de les declaracions de la ministra de Defensa, Margarita Robles.
En aquesta línia, Javi López ha defensat el reconeixement de Palestina, un moviment que (segons Asens) han fet perquè Sumar ha pressionat per aconseguir-ho. Des del PP, Poptcheva ha considerat que aquest moviment és una "cortina de fum" per tapar el cas de Begoña Gómez o el cas Koldo i que s'hagi fet "a esquena d'altres socis europeus". En aquest debat, Juan Carlos Girauta (Vox) ha considerat una "vergonya" que es digui que Israel "comet genocidi" quan són els jueus "les víctimes d'un monstruós genocidi". Sobre els partits independentistes, Aleix Sarri ha advocat per un "programa de més coordinació europea" en matèria de defensa, mentre que Diana Riba ha carregat contra l'increment de la despesa en armament i ha apostat per invertir més milions en cooperació.