El candidat socialdemòcrata a presidir la Comissió Europea, Nicolas Schmit, ha visitat Barcelona aquest dilluns per reunir-se amb el líder del PSC, Salvador Illa, i representants d'UGT i CCOO, Camil Ros (secretari general del primer sindicat) i Ricard Bellera (secretari de Treball i Economia de CCOO). Després de la trobada, Schmit ha comparegut amb el candidat dels socialistes catalans a les eleccions europees, Javi López. En aquesta, l'actual comissari de Treball i Drets Socials ha defensat que el govern espanyol hagi sol·licitat el reconeixement de l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea. Concretament, Schmit ha volgut traslladar el suport "de tota la família socialdemòcrata" europea perquè el català, l'eusquera i el gallec siguin reconeguts com a llengües oficials del club comunitari. Ara bé, el luxemburguès ha admès que això requereix la unanimitat del Consell d'Afers Generals, cosa que és ara mateix "complicada", però ha advocat per trobar una "solució pragmàtica que permeti als eurodiputats que venen de Catalunya perquè es puguin expressar en català al Parlament Europeu".
La "solució pragmàtica" que Nicolas Schmit ha volgut posar al damunt de la taula és que s'impulsi una votació a la mesa de l'Eurocambra perquè el català s'admeti com a llengua d'ús a la cambra legislativa. El reconeixement de la llengua catalana amb l'estatus d'oficialitat comportaria el seu ús de manera automàtica a l'hemicicle europeu però, mentre no arriba, el socialdemòcrata defensa que s'adopti la decisió d'utilitzar el català al Parlament Europeu per majoria de la mesa. El cap de llista del PSC, Javi López, ha volgut destacar aquest reconeixement fet pel candidat de la seva família política a encapçalar la Comissió Europea i ha afirmat que "l'única forma de fer avançar l'agenda catalana a Europa és amb aliats per fer majoria i amb la complicitat del govern espanyol": "Tota lògica d'aïllament comporta que cap de les nostres demandes pugui avançar".
Schmit no veu "cap vulneració legal" amb la llei d'amnistia: "És una decisió sobirana"
Preguntat pel fet que Ciutadans ha indicat que la Comissió Europea s'haurà de pronunciar sobre la legalitat de la llei d'amnistia (que s'aprovarà definitivament aquest dijous), l'encara comissari de Treball i Drets Socials ha precisat que no veu "cap violació de lleis europees ni de l'estat de dret" amb aquesta norma i que es tracta d'una "decisió sobirana del Congrés dels Diputats". En tot cas, Nicolas Schmit ha puntualitzat que no veu clar que la Comissió Europea hagi "d'interferir o fer cap comentari" al respecte. Al seu torn, Javi López ha ampliat aquesta resposta fent referència a la guia que alguns magistrats han promogut contra l'amnistia amb el seu correu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ): "El que ha de fer el CGPJ és renovar-se. Aquest cap de setmana ha fet 2.000 dies que està caducat el mandat, és un incompliment per part del PP que malmet la credibilitat del poder judicial i el seu bon funcionament. El que ha de fer aquest òrgan és aplicar les lleis aprovades pel poder legislatiu, i ho haurà de fer amb la llei d'amnistia com ho fa amb la resta de lleis".
Schmit avala el reconeixement de Palestina i Javi López comparteix les paraules de Robles: "Hi ha un genocidi a Gaza"
Una altra carpeta inevitable ha estat la del reconeixement de Palestina, decisió que materialitzarà aquest dimarts el govern d'Espanya, així com els executius de Noruega i Irlanda. El dirigent socialista luxemburguès ha apel·lat a "enfortir la política defensiva" europea i a no dependre exclusivament dels Estats Units. En aquesta línia, ha instat a donar suport a Ucraïna "tot el temps que sigui necessari i amb tot el que calgui" i ha aprofitat per "donar la benvinguda" a la decisió de l'Estat de reconèixer Palestina: "Això no significa que no condemnem els crims comesos per Hamàs, però ara és temps d'aturar la guerra a Gaza, estan morint nens i aquesta decisió política pot ser el principi d'aquest procés". Segons el socialdemòcrata, la millor solució seria l'existència de dos estats, tot i que ha reconegut que no és possible una decisió comuna a escala europea perquè alguns dels països membres no veuen clar el fet de reconèixer Palestina com a estat. Amb tot, sosté que el fet que Espanya, Irlanda (dos països que formen part de la UE) i Noruega (implicada en el procés de pau d'Oslo) pot obrir "noves perspectives".
En aquest eix, Javi López ha parlat de "decència i dignitat" amb la decisió de l'executiu estatal i, després de condemnar amb "la més gran de les fermeses" els atacs de Hamàs i les "violacions del dret internacional", també ha carregat contra el fet que Israel utilitzi "la gana com un arma de guerra": "Comparteixo les paraules de greu genocidi a Gaza, com va dir la ministra Margarita Robles".
Finalment, Schmit també ha disparat contra la família dels conservadors per la pretensió d'aliar-se amb l'extrema dreta: "Pensava que teníem una visió compartida dels valors fonamentals d'Europa, però veig darrerament que la candidata a presidir la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no descarta pactar amb l'extrema dreta. Hem de lluitar per la nostra democràcia i contra els enemics de la nostra democràcia, tant interns com externs, perquè alguns volen abolir l'estat de dret com veiem a Hongria, amb Vox, amb Le Pen o amb Meloni". De fet, ha estat especialment dur contra la primera ministra italiana, ja que assegura que ha estat ella mateixa la que s'ha adscrit a l'extrema dreta participant en la conferència de Vox fa més d'una setmana.