Els partits polítics ja han escollit els seus candidats per a les eleccions europees 2024 del pròxim 9 de juny. Alguns repeteixen com a caps de llista, altres es presenten per primera vegada com a números 1, tot i que ja han estat eurodiputats anteriorment, i finalment, alguns participen per primera vegada en la cursa a electoral a Europa. Val a recordar que les eleccions al Parlament Europeu s'elegeixen amb circumscripció única a tot l'Estat espanyol, de manera que els candidats són els mateixos a totes les demarcacions.
📅 Eleccions Europees 2024: dates, candidats, vot per correu i tot sobre el 9-J
🔴 Resultats eleccions europees 2024, DIRECTE | Escrutini i recompte de vots
Diana Riba, candidata d'Ara Repúbliques a les eleccions europees
Diana Riba encapçala la candidatura Ara Repúbliques, coalició que agrupa Esquerra Republicana (ERC), EH Bildu i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG). L'Executiva Nacional del partit la va escollir el passat mes de febrer per liderar el projecte republicà a Europa. El Parlament Europeu no és un espai nou per a Riba, que ha estat eurodiputada els últims cinc anys, ja que el 2019 va ser la número 3 de la candidatura dels republicans. Riba és llicenciada en Pedagogia, i durant 10 anys va regentar una llibreria infantil i juvenil a Sant Cugat, però el 2017 va fer el salt a la política després que el seu marit, Raül Romeva, llavors conseller d'Exteriors, fos empresonat juntament amb altres membres del Govern de Carles Puigdemont.
Toni Comín, candidat de Junts i Lliures per Europa a les eleccions europees
Toni Comín és el número 1 de la llista Junts i Lliures per Europa, i agafa així el relleu de Carles Puigdemont, que va liderar aquesta candidatura el 2019, i que enguany va decidir renunciar al projecte europeu per presentar-se a les eleccions a Catalunya. Comín és llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques, i la seva trajectòria política és llarga. Entre 2003 i 2010 va ser diputat al Parlament pel grup dels socialistes, ja que formava part de Ciutadans pel Canvi, moviment impulsat per Pasqual Maragall per agrupar sectors de l'esquerra catalanista independents als partits polítics. Les desavinences amb aquest partit i el creixement del moviment independentista a Catalunya arran de la sentència contra l'Estatut el van apropar a Esquerra Republicana, i el 2015 va tornar a ser diputat, però aquest cop amb Junts pel Sí. Puigdemont el va nomenar conseller de Salut del seu Govern, i després de l'aplicació de l'article 155 es va exiliar a Bèlgica, on ha residit des de llavors. Amb l'aplicació de la llei d'amnistia, però, preveu tornar aviat a Catalunya.
Dolors Montserrat, candidata del PP a les eleccions europees
Dolors Montserrat repeteix com a candidata del PP a les eleccions europees. Així ho va confirmar el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, a principis de maig, quan va defensar la seva candidatura com una mostra del "plantejament i compromís del PP amb Catalunya". Montserrat és llicenciada en Dret, i abans d'arribar al Parlament Europeu, on ha sigut portaveu dels populars, va ser diputada al Congrés dels Diputats. En la segona legislatura de Mariano Rajoy va ser nomenada ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Teresa Ribera, candidata del PSOE a les eleccions europees
La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, és la candidata del PSOE a les eleccions europees. És llicenciada en Dret i ha dedicat bona part de la seva carrera professional a l'Administració de l'Estat, on ha exercit diversos càrrecs tècnics, i també ha estat professora de Dret. En els últims 20 anys ha treballat en àrees relacionades amb el medi ambient i el canvi climàtic, i en aquest sentit, va ser Secretària d'Estat de Canvi Climàtic durant el segon govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Des del 2014 dirigeix l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals, un centre d'investigació sobre polítiques relacionades amb el desenvolupament sostenible o el canvi climàtic. En la llista dels socialistes, en la posició número 3 se situa Javi López, el primer representant del PSC per a les eleccions europees, que ha sigut eurodiputat en les últimes dues legislatures.
Estrella Galán, candidata de Sumar a les eleccions europees
Estrella Galán és la número 1 de la llista de Sumar a les eleccions europees, una candidatura que agrupa els Comuns, Más Madrid, Compromís o Izquierda Unida, entre altres petites formacions d'esquerres. Galán és llicenciada en Antropologia i Treball Social i té un Màster en Migracions i Relacions Interculturals. Actualment, és la directora general de la Comissió d'Ajuda al Refugiat (CEAR), i ha desenvolupat la seva carrera professional en el tercer sector, especialment centrada en la defensa dels drets humans i la inclusió de col·lectius desfavorits. És el primer cop que es presenta com a candidata al Parlament Europeu, però ha participat en l'àmbit de les institucions comunitàries, fent per exemple de ponent a la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d'Interior (LIBE) a l'Eurocambra.
Jaume Asens, candidat dels Comuns a les eleccions europees
En la segona posició de la candidatura de Sumar es troba Jaume Asens, que es presenta com a candidat dels Comuns. És llicenciat en Dret i Filosofia, i durant una primera etapa professional va exercir com a advocat, centrat en la defensa d'activistes i els moviments socials. Va participar en el moviment del 15-M i va ser un dels fundadors de Podemos. El 2015 es va presentar en la candidatura d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona i es va convertir en tercer tinent d'alcaldia. Al final d'aquella legislatura va fer el salt a la política estatal i va esdevenir diputat d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats.
Irene Montero, candidata de Podemos a les eleccions europees
Tot i que té vincles amb l'espai que representa Sumar, Podemos es presenta de forma independent a les eleccions europees amb Irene Montero com a candidata. L'exministra d'Igualtat és llicenciada en Psicologia i va iniciar la seva trajectòria política a través dels moviments socials. Era activista a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), entitat des de la qual va fer el salt a Podemos. El 2016 va ser elegida diputada de Podemos al Congrés dels Diputats, càrrec que va mantenir fins al 2023. En la segona legislatura de Pedro Sánchez, després que el PSOE i Unidas Podemos assolissin un pacte de govern, va ser nomenada ministra d'Igualtat, cartera des de la qual va abordar la reforma de la llei de l'abortament i va impulsar la llei trans i la llei del 'només sí és sí'.
Jorge Buxadé, candidat de Vox a les eleccions europees
Jorge Buxadé repeteix com a cap de llista de Vox a les eleccions al Parlament Europeu. És llicenciat en Dret i va formar part del Cos d'Advocats de l'Estat. Abans de militar a Vox va militar a la Falange Espanyola de les JONS, partit amb el qual es va presentar a dues eleccions, al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, sense aconseguir representació. També va militar al PP, partit del qual es va donar de baixa el 2014, després que es produís la consulta del 9-N. Com a eurodiputat, és conegut per haver-se fet ressò de diverses conspiracions de caràcter xenòfob.
Oihane Agirregoitia (PNB), candidata de Ceus a les eleccions europees
Oihane Agirregoitia, del Partit Nacionalista Basc (PNB), lidera la candidatura de Coalició per una Europa Solidària (Ceus), que agrupa diverses formacions nacionalistes i regionalistes de l'Estat. Agirregoitia és llicenciada en Enginyeria Tècnica en Electrònica Industrial i Enginyeria en Organització. Durant 12 anys ha sigut regidora a l'Ajuntament de Bilbao, i en l'últim any ha treballat com a Directora General de Bon Govern, Atenció Ciutadana i Serveis Digitals de la Diputació de Biscaia. L'assemblea nacional del partit la va designar per unanimitat per encapçalar la llista de les europees, i així rellevarà Izaskun Bilbao, que va ser la candidata d'aquest partit en les tres eleccions anteriors.
Jordi Cañas, candidat de Ciutadans a les eleccions europees
Jordi Cañas encapçala la candidatura de Ciutadans a les eleccions europees. És militant del partit taronja des de la seva fundació, l'any 2006, i va ser diputat al Parlament de Catalunya entre 2010 i 2014, fent de portaveu del grup parlamentari en la segona legislatura. Va renunciar al seu escó després d'haver estat imputat en un presumpte cas de frau fiscal que finalment va quedar arxivat. Va ser llavors quan va fer la primera aproximació a les institucions comunitàries, ja que els següents quatre anys va treballar com a assessor parlamentari dels eurodiputats Juan Carlos Girauta i Javier Nart. El 2019 es va presentar com a número 6 a les eleccions europees i va aconseguir un escó.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!