Cop mortal a Ciutadans. El partit taronja ha firmat la seva defunció política aquest diumenge després de no haver mantingut cap diputat al Parlament Europeu, l'última escletxa de representació institucional que els hi quedava. Així doncs, Ciutadans ha tornat a signar un fracàs electoral que els condueix pràcticament a la desaparició, en haver perdut la representació a totes les institucions, on en algun moment de la seva història van aconseguir ser molt importants. Amb les europees d'aquest diumenge, Ciutadans culmina 5 anys de travessa pel desert on han acumulat diverses derrotes electorals, la darrera el passat mes de maig a les eleccions catalanes —territori on va néixer el partit—, on també van desaparèixer del Parlament, després d'aconseguir ser la força més votada en els comicis de 2017 —més del 25% dels vots i 36 escons—, amb Inés Arrimadas al capdavant.
L'última esperança de Ciutadans era el Parlament Europeu on el 2019 havien aconseguit tenir 8 eurodiputats, amb Luis Garicano com a cap de llista. Tanmateix, les urnes no han fet més que confirmar la desfeta del partit, convertint-se un altre cop en el partit més perjudicat. Gairebé tots els que van votar Ciutadans fa un lustre, els han abandonat. Els taronges han passat d'aconseguir 2.731.825 paperetes (el 12,8%) a 120.703 (0,69%), situant-se per sota de PACMA o CEUS. De ser la tercera força política a les europees de 2019 i aconseguir un gran èxit a Madrid, amb 584.949 vots, el 18,19%, i ser la segona força dins del grup parlamentari europeu del qual forma part —Renovar Europa—, al no-res.
Congrés extraordinari per "fer renéixer" Ciutadans
Ciutadans ha admès els "mals resultats" del 9-J. El seu candidat, Jordi Cañas, ha anunciat que celebraran un congrés extraordinari a la tardor per fer “renéixer” el partit. Aquest moviment arriba després de perdre tota la força que van obtenir fa cinc anys i quedar-se sense representació a l'Eurocambra. En compareixença després de l'escrutini, Cañas ha assegurat que "és el final d'un cicle", però que "no és el final". En aquest sentit, ha subratllat que tenen "500 regidors i alcaldes" i que la formació "renaixerà" des de la centralitat.
Cañas ha lamentat que no hagi estat "reconeguda" la seva feina dels últims 10 anys al Parlament Europeu. "Es tanca un cicle de 10 anys de presència al Parlament Europeu. Podem dir també que es tanca un cicle després de 18 anys", ha afirmat. No obstant això, ha volgut deixar clar que "no és el final" i que "Ciutadans renaixerà". "Fa 18 anys érem joves i caminàvem contra el vent. Ara som grans, però continuem corrent contra el vent i continuarem corrent contra el vent", ha afegit Cañas.
Ciutadans: auge i declivi
Les eleccions d'aquest diumenge tanquen un camí de més de 5 anys de fracassos acumulats per Ciutadans. Era la quarta vegada que la formació taronja es presentava als comicis europeus. La formació va néixer el 2006 i va irrompre al Parlament de Catalunya amb 3 escons amb l'objectiu de combatre el nacionalisme català. Dos anys després, el 2008, va provar sort sense èxit en unes eleccions generals, i el 2009 a les europees, sense representació també. Va ser el 2014 quan Ciutadans va aconseguir entrar per primera vegada a l'Eurocambra amb més del 3% dels vots i dos eurodiputats: el seu cap de llista, Javier Nart —ha repetit com a independent i va número dos en la llista del 9J— i Juan Carlos Girauta, que va saltar ara a Vox com a candidat europeu després de donar-se de baixa de Ciutadans. A partir d'aquesta data, el creixement del partit va ser imparable.
La darrera celebració electoral de Ciutadans va ser precisament en les europees de 2019. Albert Rivera havia aconseguit feia uns mesos la sorprenent xifra de 57 diputats al Congrés dels Diputats, i a Europa van aconseguir 8 escons. A partir d'aquest moment, la formació taronja no ha deixat d'encadenar derrotes a les urnes. Paradoxalment, el 2019 va ser l'any en què Ciutadans va aconseguir les màximes quotes de poder, però també va començar el seu declivi que ha acabat en pràcticament la seva desaparició. En les generals del mes d'abril de 2019, Ciutadans va aconseguir ser la tercera força amb 57 escons i més de 3 milions de vots, a uns 200.000 i vuit diputats de superar al PP de Pablo Casado. Un mes després, el 26 de maig de 2019, van aconseguir les millors dades a unes autonòmiques i municipals. Van formar govern amb el PP a la Regió de Múrcia, la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó. A Andalusia, Juan Marín es va convertir en vicepresident de Juanma Moreno. A més, Ciutadans era la primera força política a Catalunya amb 36 diputats. A Madrid, Begoña Villacís va ser la vicealcaldessa després d'un pacte amb els populars. Tanmateix, la primera gran batacada de Cs va ser com a resultat de la repetició electoral el novembre de 2019, quan van passar de tenir 57 diputats a la cambra baixa a quedar-se amb 10 i perdre 2,5 milions de vots. Aquella desfeta va portar Rivera a dimitir com a líder del partit i a Inés Arrimadas a assumir el lideratge del partit.
5 anys de derrotes electorals
El gran cop del novembre de 2019, va obrir la porta a una consecució de derrotes. Després de la sortida de Rivera, el següent gran fracàs va ser a Catalunya el febrer de 2021, on van perdre 30 escons i més d'un milió de vots. De liderar la cambra catalana a convertir-se en la setena força amb només 6 diputats. Poc després es va produir la moció de censura fallida que havien acordat amb els socialistes a Múrcia per fer fora al popular Fernando López Miras. La conseqüència va ser molt cara per a Ciutadans: expulsats dels governs autonòmics que tenien amb el PP a Castella i Lleó i Madrid, on es van avançar les eleccions i Ciutadans va tornar a sortir molt castigat, ja que va perdre tota la representació a l'Assemblea regional.
El següent cop va ser a Andalusia el 2022 que també van certificar l'expulsió de Ciutadans del parlament autonòmic. Els mals resultats van accelerar la refundació del partit amb unes primàries que van mostrar les costures de Ciutadans. El portaveu adjunt, Edmundo Bal, es va enfrontar a la llista apadrinada per Inés Arrimadas, amb el 'tiquet' Adrián Vázquez i Patricia Guasp al capdavant, guanyadora del procés. La VI Assemblea General va ser un intent de tancar la crisi, però des de llavors Ciutadans va viure en una constant calma interna. Amb aquest escenari es van plantar a les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig de 2023, on es va confirmar un nou fracàs per a Ciutadans: van desaparèixer de tots els parlaments autonòmics i van perdre al 85% dels seus regidors, a més de rellevants places com la vicealcaldia a l'Ajuntament de Madrid. L'estrepitosa derrota va portar Arrimadas a seguir els passos de Rivera i abandonar el vaixell i deixar la política, i Ciutadans va decidir no presentar-se a les eleccions generals convocades anticipadament pel 23 de juliol per centrar-se en Catalunya i Europa. Dues eleccions que els han acabat d'enfonsar. A Catalunya, Carlos Carrizosa no va aconseguir suports suficients i han quedat fora del Parlament, i aquest diumenge a Europa, s'ha repetit la mateixa situació. Els fracassos electorals han anat acompanyats de la pèrdua d'insígnies de la formació com Nacho Martín Blanco —número 2 de les llistes del PP a Barcelona el 28-M— Edmundo Bal o Francisco Igea, que van acabar sent expedientats, i Anna Grau.
L'auge i el declivi de Ciutadans, de tocar la glòria a l'autèntic fracàs en 5 anys, els porta ara a fregar la desaparició després de no tenir representació en cap institució.