La vocació d'infància de Toni Comín era el piano. I després d'estudiar tota la carrera va haver de fer una tria, que encara avui li dona voltes al cap. "Em penedeixo molt de no ser pianista, perquè vaig estar a punt de dedicar-m'hi. Vaig estudiar tota la carrera de piano i als 20 anys vaig haver de triar", assegura el candidat de Junts al Parlament Europeu en resposta al qüestionari d'ElNacional.cat, on ironitza que va triar el camí equivocat, el de la política.

Quina va ser la primera feina?
De professor de piano, de nens petits. I també en paral·lel d'organista en bodes. Jo crec que és de les feines més ben pagades que he tingut mai, perquè a les bodes la gent fa despesa. Jo era l'organista d'un monestir, al costat de casa meva a Barcelona, i quan les parelles es casaven jo els hi tocava la marxa nupcial.

Un llibre que li hagi canviat la vida?
Uf, jo soc de molts llibres i n'hi ha molts que m'han canviat la vida. Et diré, per la meva vena filosòfica, un llibre de Simone Weil, no la política, sinó la filòsofa marxista jueva convertida al cristianisme, que són de fet unes notes inèdites que les van publicar quan ell havia mort, que es diu La gravetat i la gràcia. Em va marcar moltíssim. 

Quina és la pel·lícula que has vist més vegades?
Aquesta pregunta és la més fàcil de totes. Robin Hood, la de l'Errol Flynn, dirigida pel Michael Curtiz, i amb Olivia de Havilland. Era la pel·lícula preferida del meu pare i és la meva pel·lícula preferida des que soc molt petit. Espectacular, l'Errol Flynn en aquella pel·lícula. Hi ha clàssics que són insuperables.

Quin és el primer objecte que posarà a la maleta per tornar de Brussel·les? 
El primer objecte que posaré a la maleta per tornar és el clauer on tinc les claus de casa, tant de Barcelona com de Lovaina, i que no han marxat d'aquest clauer durant set anys. Perquè tan forta era la meva convicció que tornaria i que tornaria lliure que quan em van donar les claus de la casa de Lovaina vaig posar-les en el mateix clauer on tenia les claus de Barcelona i durant aquests set anys he fet servir aquest clauer i ara és el moment d'agafar aquestes claus, tornar a casa i després de set anys obrir la porta. Per tant, el que segur que no em deixaré el dia que faci la maleta per tornar serà el clauer amb les meves claus que, insisteixo, no han marxat d'allà ni un sol dia.

L'últim cop que ha plorat?
He passat moments personals molt difícils a l'exili, la mort de la meva mare, la mort del meu germà… Són moments en què he plorat molt fort.

Què li fa més por?
Em fa por la maldat humana.

Quin és el contacte més important que té al seu mòbil?
Home, el de la meva filla. La tinc per princesa de xocolata.

Algun lloc per visitar a Brussel·les o a Estrasburg?
Un lloc per visitar a Lovaina, el beguinatge. El Gran beguinatge de Lovaina, que és patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Jo crec que és el monument més important de Bèlgica després de la Grand-Place, o abans. És un barri del segle XVII, un beguinatge, i és molt impressionant des del punt de vista arquitectònic, però també des del punt de vista del seu valor cultural i històric. Les acadèmiques que estudien la història del feminisme, consideren que allò és l'origen, encara que sembli mentida, del moviment feminista modern. Perquè són les primeres dones que van aconseguir des del punt de vista legal el règim de dones lliures. Les dones casades eren propietat del marit, les monges tradicionals estaven sota el domini de l'abat i del bisbe, i les que no volien ser ni monges ni casar-se, bruixes i a la foguera. I aquestes es van escapar d'aquest marc legal i van fer ciutat de dones, en què elles tenien un estatus socialment i legalment reconegut, però que eren dones lliures que podien fer el que volguessin amb la seva vida. Hi ha nous estudis dins del feminisme que estan reinterpretant els beguinatges com aquestes ciutats de dones lliures on, per primera vegada, va poder la dona, a Europa, viure un estatus legal de no dependència del règim patriarcal. I el Gran beguinatge de Lovaina és el lloc més bonic que hagis vist al centre d'Europa.