L'elecció de Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats es va convertir el 2019 en una autèntica gimcana. La Junta Electoral va rebutjar les seves candidatures, la qual cosa va obligar a presentar una llista amb noms provisionals -Xavier Trias, Bea Talegón i Gonzalo Boye- fins que, després d'una cursa contra rellotge, van aconseguir que els tribunals els donessin la raó. La JEC va proclamar la seva candidatura quan només faltaven hores per a l'inici de la campanya electoral. No va ser aquest, però, l'únic entrebanc. Tot i guanyar les eleccions a Catalunya, el Parlament Europeu, presidit aleshores pel conservador Antonio Tajani, va vetar l'entrada als polítics exiliats amb l'argument que no havien estat proclamats perquè no s'havien presentat al Congrés dels diputados a prometre la Constitució, tal i com imposa la LOREG.
Aquesta negativa va obrir un nou front legal a l'exili, i els dos eurodiputats van trigar encara sis mesos a aconseguir accedir a l'edifici de l'Eurocambra. No hi van poder entrar fins que els darrers dies de desembre del 2019 una sentència del TJUE va concloure que Oriol Junqueras tenia la immunitat com a eurodiputat des del moment en què s'havien proclamat els resultats, el mes de juny. Junqueras no va poder aprofitar aquesta sentència, atès que el judici al Suprem contra els líders del procés no s'havia aturat malgrat la seva condició d'eurodiputat i ja havia estat condemnat. Per contra, Puigdemont i Comín van poder accedir a l'Eurocambra l'endemà mateix.
Suplicatori
L'aterratge a l'escó tampoc va ser fàcil, vetats pels partits convencionals, no van aconseguir ser acollits a cap dels grup parlamentaris als quals van picar la porta i es van haver de refugiar al grup dels No Inscrits (NI). Això no va impedir que des de l'Eurocambra els dos diputats, als quals es va sumar poc després Clara Ponsatí ocupant un dels escons que el Brexit havia deixat lliures, despleguessin una intensa activitat de denúncia sobre la vulneració dels drets fonamentals per part de l'Estat espanyol en la repressió contra l'independentisme. És més, segons Comín, el fet de formar part dels NI no ha estat un problema sinó al contrari, atès que han gaudit d'una "visibilitat, molt per sobre del que és habitual en un eurodiputat estàndard".
Fins i tot el debat al voltant del suplicatori que va demanar el jutge Pablo Llarena contra els tres polítics independentistes es va convertir en un nou altaveu. L'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez -avui candidat del PP- va assumir la presidència de la Comissió d'Afers Jurídics que havia de ventilar aquesta qüestió i que, curiosament va quedar copada de diputats espanyols. Finalment, el suplicatori de Puigdemont va prosperar però ha estat un dels que ha recollit menys suports de tota la història de l'Eurocambra.
Popularitat
Després de les imatges de l'1-O, el torcebraç a l'Estat espanyol -amb detencions incloses- i la intensa agenda des de l'Eurocambra, Puigdemont es va acabar convertint en un personatge popular a la política europea. El passat mes d'abril una enquesta dels diputats de Junts publicada a POLITICO demostrava que Puigdemont té un nivell de coneixement entre els europeus més alt que la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola.
La intenció de Comín és prendre el relleu al president a l'exili, que no optarà a ocupar un escó de l'Eurocambra en aquestes eleccions. Amb tot, el candidat de Junts assegurava aquest dijous que Puigdemont continuarà tenint, des de la presidència de la Generalitat que s'haurà d'escollir després dels comicis i a la qual Junts no renuncia, un clar protagonisme en la batalla a l'exterior per l'autodeterminació. "És un actiu que segueix sent imprescindible per al procés", assegura Comín.
Programa
Precisament el primer dels tres eixos del programa de Junts per a les eleccions europees és la internacionalització de la causa catalana, amb una defensa del dret a l'autodeterminació, amb voluntat de "reivindicació i pedagogia", així com la denúncia de les violacions de l'estat de dret en la persecució de l'Estat espanyol contra l'independentisme. Un cop més, Junts aprofita per denunciar el doble estàndard de la UE a l'hora de perseguir les violacions de drets fonamentals, quan es tracta a països de l'est, com Polònia o Hongria, o quan s'aplica a Espanya.
El segon eix del programa és la defensa dels interessos de Catalunya. En aquest punt Junts recorda que el Principat no disposa de representació pròpia a les institucions europees, per la qual cosa aquesta feina l'han de dur a termes els eurodiputats. Comín assenyala en aquest capítol sectors com l'agricultura, les Pimes i el rebuig contra l'opa del BBVA al Banc Sabadell, però subratlla com a punts centrals l'estratègia per acabar assolint la plena oficialitat del català, o la defensa del Corredor Mediterrani.
El tercer eix aborda els principals debats europeus, entre els quals la reforma institucional de la UE per fer-la més democràtica -participació directa dels ciutadans en l'elecció del president de la Comissió o dotar el Parlament de capacitat legislativa-, canvi climàtic, política exterior -la UE ha de ser un actor de "pau justa" i impuls del dret internacional i assumir els costos del seu territori en defensa, per no dependre dels EUA-, o lluita per la igualtat i no discriminació.