Si les eleccions catalanes del 12-M han de ser un indicador fiable, Comuns Sumar no ho passaran bé el 9 de juliol. Els comicis per escollir la nova configuració del Parlament van deixar un resultat amarg per a la formació encapçalada per Jéssica Albiach, que va perdre dos diputats i gairebé 15.000 vots —que van anar a parar als seus principals rivals de l'esquerra, amb el PSC com a màxim beneficiat— per caure fins als pitjors resultats de l'espai en un quart de segle. Això, malgrat els esforços per diferenciar el seu projecte del que han impulsat uns socialistes que, sota el lideratge de Salvador Illa, s'han desplaçat clarament cap a la dreta, amb els macroprojectes del Hard Rock, la B-40 i l'ampliació de l'aeroport com a màxima representació.
No és casual que en aquell moment els Comuns posessin el focus en la qüestió ecologista. I ho fan ara de nou, amb una candidatura a les eleccions europees que liderarà Jaume Asens i que té per lema 'Per la pau, pel planeta, pel futur'. En el primer punt del missatge, la formació afrontarà una rivalitat complicada per diferenciar-se d'uns socialistes que han entomat plenament la defensa de Gaza en el marc de la guerra perpetrada per Israel, amb crides per un alto el foc i l'imminent reconeixement de Palestina anunciat pel president Pedro Sánchez. En canvi, Asens podrà emfatitzar aquesta lluita pel medi ambient, amb reclams per "convertir Europa en líder mundial en transició ecològica", en paraules del mateix candidat. La mateixa presentació des del Parc Fluvial del Besòs va voler ser una metàfora de "com Europa pot ser una palanca de canvi a favor d’un territori més verd i saludable". La pugna pel vot verd, doncs, està servit, i aquí és on els Comuns arranquen, d'entrada, amb avantatge.
Aquesta no és l'única reivindicació de la candidatura que lidera Jaume Asens. Amb l'objectiu de recuperar el vot de l'elector d'esquerres, els Comuns també advoquen per una Europa que planti batalla contra les desigualtats i compleixi l'esperança de viure millor. És en aquesta línia que la formació ja ha posat al capdavant de les seves prioritats les polítiques que serveixin per garantir els drets de les dones, del col·lectiu LGTBIQ+ i de les persones migrants, però també el dret a l'habitatge i la lluita contra la pobresa infantil. Tot plegat, agitant el fantasma d'una amenaça real, com és l'enfortiment dels ultres que totes les enquestes pronostiquen. Si els socialistes ja ha plantejat la cita amb les urnes com un plebiscit contra l'extrema dreta europea, també els Comuns han fet una crida a la mobilització per aturar la "internacional reaccionària", liderada per uns candidats que "no tindran cap escrúpol a l'hora de vendre el nostre futur i, fins i tot, el Parlament Europeu".
La distància amb el PSC s'amplia
Així, mentre els Comuns intenten recuperar-se del retrocés patit el 12-M, hauran de lidiar un combat desigual amb el PSC. El cert desconeixement que genera la figura del candidat socialista, Javi López —malgrat repetir per tercera ocasió consecutiva—, no frenarà l'impuls que arrossega la formació en les recents cites amb les urnes. Per a Asens, aproximar-se al seu rival serà pràcticament impossible, i es calcula que la distància que els va separar el 2019 s'ampliï encara més. En les darreres eleccions europees, l'espai dels Comuns va fregar pràcticament els 300.000 vots, una xifra agradable, però que va quedar molt per darrere del PSC, que va emportar-se 766.000 vots. Cal retrocedir fins al 2014 per topar-se amb la sorpresa: en aquella ocasió, uns socialistes en hores baixes només van rascar 358.000 vots, 100.000 més que ICV, que aleshores representava l'espai dels actuals Comuns. Però el sorpasso hauria estat possible si no hagués estat per la irrupció de Podemos que, esperonat pel moviment del 15-M, va emportar-se 117.000 vots.
Irene Montero contraataca
Ara, els morats podrien tornar a aigualir la festa dels Comuns. La batalla a l'esquerra alternativa està servida: més enllà de l'amenaça dels socialistes, Jaume Asens es veurà desafiat per Irene Montero, que encapçalarà la candidatura de Podemos. La caiguda de gràcia de l'exministra d'Igualtat semblaria sentenciar-la al fracàs, després que la llei del 'Només sí és sí' fos tergiversada per la justícia espanyola per beneficiar centenars d'agressors sexuals, polèmica que va sumar-se al veto de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz de les llistes de Sumar a les eleccions generals de l'any passat. Però Montero conserva encara un fort suport de certs sectors de l'esquerra, també a Catalunya, que lamenten el tracte que ha rebut i aplaudeixen la seva fermesa.
Asens ja ha sortit del pas per assegurar que no considera que els morats siguin un "adversari" perquè els Comuns tenen "molt clar qui té davant i qui té al costat". Fins i tot ha arribat a allargar la mà a Montero per trobar "espais comuns" en els quals treballar des de les institucions europees. Mentrestant, la candidata de Podem ja va visitar Barcelona fa uns dies per portar-hi la seva precampanya electoral, escampant un discurs molt similar al dels seus rivals i centrat a denunciar el "genocidi" d'Israel a la Franja de Gaza, l'oposició a la possible rebaixa dels impostos, la lluita contra la violència masclista i l'amenaça del canvi climàtic. Enmig d'aquest entramat, els Comuns ho tindran difícil per fer-se sentir.