Juan Carlos Girauta ho ha tornat a fer. Després d'anys retirat de la primera línia política va acceptar ser número 3 de Vox a les eleccions europees celebrades aquest diumenge com a independent juntament amb el cap de la candidatura, Jorge Buxadé i Hermann Tertsch. L'advocat, escriptor, tertulià i exdiputat ha fet tantes voltes polítiques com ha volgut al llarg de la seva carrera. El currículum de Girauta, que iguala a Toni Cantó en canvis de partit, es remunta a mitjans dels anys 80. En els seus inicis va militar al PSC fins al 1986, i després va fer el salt al Partit Popular, on es va presentar en les llistes en fins a tres eleccions diferents, però no va aconseguir ser elegit en cap. La primera vegada, a les municipals de 2003 a Castelló d'Empúries; la segona com a candidat al Parlament de Catalunya per a Girona el 2003, i per últim, candidat al Congrés per Girona l'any 2004. Finalment, es va acabar distanciant del PP per desavinences amb l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy.
Els inicis de Girauta van ser de molt jove primer en "partits d'ultraesquerra". En una entrevista el 2018 a El Mundo, va confessar que amb 15 anys deia que era “maoista” perquè “era l'única forma possible de lligar” i “divertir-se”. “Qui no fos un 'progre' a la Barcelona de 1976 era un burro”, va sentenciar. Segons el seu relat, quan va morir Franco, amb 15 anys, “estava en partits d'ultraesquerra”, com la Jove Guàrdia Vermella. “Si jo estava a la Jove Guàrdia Vermella era perquè vaig mirar totes les possibilitats que hi havia i em vaig dir: 'Això, que és el més bèstia que hi ha'”. “Era maoista, en teoria. Però jo no havia llegit Mao. Com havia de llegir Mao als 15 anys? Havia llegit Nietzsche, però no Mao. Era una estètica. De xaval, la política t'entra com una estètica”, assegurava. En la mateixa entrevista va afegir “jo vaig marxar del PSOE amb 25 anys perquè llegia llibres dels dissidents soviètics, de Kundera. Els comentava amb els meus companys i em deien que que fatxa era”.
El pas de Girauta per Ciutadans
PSOE i PP no han estat els únics partits pels quals ha passat Girauta abans d'aterrar a Estrasburg amb l'extrema dreta. Després de sortir del PP, la seva sort va arribar de la mà de Ciutadans i Albert Rivera. Girauta va encapçalar la llista de Cs per Barcelona a les eleccions generals del 2015 quan es va produir el salt nacional d'Albert Rivera, amb 40 escons al Congrés. Va repetir també el 2016, quan la formació taronja va baixar als 32 diputats. I va continuar sent una de les cares més visibles de Ciutadans a les eleccions de 2019, tot i que, encapçalava la candidatura per Toledo, on es va mudar a conseqüència de l'auge de l'independentisme a Catalunya. En les generals d'abril del 2019, Ciutadans va tocar sostre amb 57 escons, però perdria pràcticament tot el seu capital polític en la repetició electoral de novembre, quedant-se amb només 10 diputats.
Aquest fracàs electoral va provocar la dimissió de Rivera com a líder del partit. L'endemà, Girauta també abandonava la formació. "S'ha aixafat un home bo, i jo no vull ser aquí després d'això", va apuntar. La baixa no la tramitaria fins mesos després. El detonant va ser la decisió d'Inés Arrimadas de pactar amb Pedro Sánchez l'extensió de l'estat d'alarma per la pandèmia de la covid el maig de 2020.
Incendiari a les xarxes
La mala maror amb la cúpula de Ciutadans ja venia de temps enrere, ja que els va acusar de "trair els seus votants". Girauta no es caracteritza per amagar les crítiques contra els partits als quals forma part. El seu malestar amb els nous líders de Ciutadans l'expressava gairebé diàriament al seu compte de X on va reptar a antics companys: "Vosaltres, traïdors, em menjareu la polla per temps", va deixar escrit per a sorpresa de tothom. Ara, tots aquests missatges han desaparegut de la xarxa. La tècnica de carregar contra companys de partit és molt habitual en Girauta, ja que amb el PSC també es va despatxar a gust. En una piulada va assegurar "el PSC ha decebut avui a molts. A mi ja no podia: ho vaig abandonar fa 33 anys sabent el que era: un partit de llepaculs 'paniaguados' barrejats amb lladres fatxendes. Traïdors, acomplexats, immorals i nacionalistes dedicats a servir-li a Pujol el cap de l'àrea metropolitana”. Ho va escriure el 2019, quan encara estava a la primera línia política amb Ciutadans. Els continus insults a les xarxes socials el van portar a suspendre el compte l'any 2022 després de titllar de "subnormal" a James Rhodes. Girauta també ha tingut records pel PP que sempre els ha enlletgit el no voler pactar amb Vox.
Després de la sortida de Ciutadans, el seu objectiu principal era Inés Arrimadas a qui va acusar de manera indirecta d'orquestrar una conspiració per enfonsar Albert Rivera. A més, la va titllar de traïdora juntament amb la resta de companys de partit. Des de fa anys, Girauta ha dictat sentència de mort per a la formació taronja, que la patacada de les europees el tornen a portar a la desaparició. Ara, quatre anys després, torna a la primera línia política de la mà de Vox.
Última parada: Vox
Les voltes de Girauta l'han portat, de moment, a ser eurodiputat per Vox. Segons va detallar ell mateix, el seu fitxatge ha estat avalat pel líder de la formació ultra, Santiago Abascal. Amb tot, les eleccions del 9-J suposen un retorn de Girauta al Parlament Europeu, ja que va ocupar un escó entre juliol de 2014 i gener de 2016, però sota el paraigua de Ciutadans. Després va deixar l'acta per fer carrera a Madrid.
Malgrat que l'advocat català assegurava que estava retirat de la política, la seva bona relació amb Abascal no era cap secret. De fet, és un habitual dels actes i mítings electorals de Vox. Una de les seves darreres aparicions va ser l'octubre de 2023 en la presentació del cartell de la concentració contra la llei d'amnistia i contra "el cop d'estat de Sánchez" que es va celebrar a la plaça de Colon de Madrid, organitzada per Denaes, una de les dues fundacions patrocinades per Vox. Durant l'acte, l'exdirigent de Ciutadans va assegurar que en cas que es consumés "l'autocop" a Catalunya s'hauria de "procedir a la detenció del president del govern espanyol”, com es va fer amb l'expresident del Perú Pedro Castillo en 2022. El dia de la manifestació va compartir escenari amb Abascal, el director de la Fundació, Iván Vélez i el periodista Luis del Pino.
Girauta ha confessat en una entrevista a Europa Press que estava "encantat" amb la proposta de Vox. "És un honor", ha assegurat. Als 63 anys, la possibilitat d'ocupar durant els pròxims cinc anys un seient a Brussel·les li suposa posar la cirereta del pastís de cara a la seva jubilació, ja que el sou que rebrà Girauta també és molt sucós. L'assignació dels eurodiputats ascendeix a 12.700 euros, entre sou mensual fix i les assignacions per a despeses generals. Quant al sou, l'assignació mensual fixa és de 10.075,18 euros bruts, és a dir, 7.853,18 euros nets una vegada deduït l'impost de la Unió Europea. En el cas dels eurodiputats, també reben altres assignacions del Parlament Europeu per cobrir les despeses derivades de la seva activitat política.